viernes, 4 de septiembre de 2015

Alqueria dels Frares- València



L'actual Alqueria dels Frares és un conglomerat d'edificis dintre la ciutat de València. L'origen és una gran alqueria possiblement d'origen renaixentista formada per un cos de dos crugies paral·leles a façana articulat amb un altre cos d'una sola crugia perpendicular a l'anterior. Els murs es construeixen amb fàbriques de rajola d'amples juntures de filada. Les diferents crugies s'articulen amb pòrtics d'obertures definits per arcs de mig punt o rebaixats que permeten penetrar l'espai i arribar fins al pati; al voltant d'aquest s'han construït una sèrie de cossos i edificis d’époques distintes i de diferent forma i condició.

Es conserva l'estructura original, les traces i murs, potser també alguns forjats originals, així com les escales d'accés a les plantes altes, o part d'elles. També una porxada de gran volum en un dels laterals de l'edifici. Aquest inclou diferents nivells de fenestració, en part alterats, així com cossos de diversa etiologia adossats i tancant el pati. Les alteracions en el cos principal són de tal envergadura que han desvirtuat l'arquitectura de l'edifici, alterant la secció original i la coberta de l'edifici principal, canviant de manera important el perfil de l'edifici i el seu aspecte en extern


De l'arquitectura de la casa principal cal distingir en planta baixa les fàbriques de rajola, els arcs de mig punt construïts amb maó en les dues façanes, tant l'exterior com la que tanca al pati; mes un arc carpanell central de grans dimensions, impostat en la seua arrencada amb dos petits sortints de maó. Les dimensions d'aquest arc són tals que proporcionen una gran diafanitat a l'espai intern de l'alqueria en aquesta planta baixa. A la façana sud-est hi trobem una porxada de gran alçada i una sola crugia.


Construïda amb murs de maó, destaquen la sistematització de buits verticals en façana, alhora que un cos superior de respiradors alternats entre els buits inferiors, situats immediatament sota un ràfec volat de fusta que perviu malgrat els canvis. Aquest cos, el més atractiu, ha de tenir un cert caràcter a la restauració del conjunt. Els murs interiors al pati presenten fàbriques de maó construïdes amb amples junts horitzontals que parlen de l'antiguitat dels mateixos i s'aixequen amb tres nivells de buits.




ALQUERIA DELS FRARES

La actual Alquería dels Frares es un conglomerado de edificios dentro de la ciudad, cuyo origen es una gran alquería posiblemente de origen renacentista compuesta por un cuerpo de dos crujías paralelas a fachada articulado con otro cuerpo de una sola crujía dispuesta en perpendicular y formando ELE con el anterior. Los muros se construyen con fábricas de ladrillo de anchos tendeles. Las distintas crujías se articulan con pórticos de vanos  definidos por arcos de medio punto o rebajados que permiten penetrar el espacio y llegar hasta el patio; en torno a este se han construido una serie de cuerpos, y edificios de distinta época y de distinta forma y condición.

Se conserva la estructura original, las trazas y muros, quizás también algunos forjados originales, así como las escaleras de acceso a las plantas altas, o parte de ellas. También una porxada de gran volumen en uno de los laterales del edificio. Este incluye distintos niveles de fenestración, en parte alterados, así como cuerpos de diversa etiología adosados y cerrando el patio. Las alteraciones en el cuerpo principal son de tal envergadura que han desvirtuado la arquitectura del edificio, alterando la sección original y la cubierta del edificio principal, cambiando de manera importante el perfil del edificio y su aspecto en fachada.

De la arquitectura de la casa principal hay que distinguir en planta baja las fábricas de ladrillo, los arcos de medio punto construidos con ladrillo en ambas fachadas, tanto la exterior como la que cierra al patio; mas un arco carpanel central de grandes dimensiones, impostado en su arranque con dos pequeños salientes de ladrillo. Las dimensiones de este arco son tales que proporcionan una gran diafanidad al espacio interno de la alquería en esta planta baja. En la fachada sureste encontramos una porxada de gran altura y una sola crujía.
Construida con muros de ladrillo, destacan la sistematización de huecos verticales en fachada, a la vez que un cuerpo superior de respiraderos alternados entre los huecos inferiores, situados inmediatamente bajo un alero volado de madera que pervive a pesar de los cambios. Este cuerpo, el más atractivo, debe tener un cierto carácter en la restauración del conjunto. Los muros interiores al patio presentan fábricas de ladrillo construidas con anchos tendeles que hablan de la antigüedad de los mismos y se levantan con tres niveles de huecos.