Páginas

domingo, 16 de febrero de 2014

Casa dels Pomeros a la partida de Canelles en Benissa/ Miguel del Rey


Penso que el riurau va donar forma a un espai econòmic, però va anar més enllà d'aquest ús primigeni; va crear aquest espai ambigu entre dins i fora de la casa, on fer part de la vida domèstica. On es pogués assecar la pansa, l'ametlla, les figues, fer el menjar, estar a la fresca. Crec d'alguna manera que va donar forma a una manera de viure meridional.
Casa dels Pomeros a la partida de Canelles en Benissa, situada a la montanya d’Oltà (La Marina). Porxo de un ull, o riurau front a la casa, espai protegit de les vistes exteriors i equipat amb un forn i una cuina, on es desenvolupa gran part de la vida domèstica. Pàg 353 del llibre, Arquitectura Rural Valenciana (2010) Dibuix del Laboratori d’Imatge del Museu Valenciá d‘Etnología, a partir d’una foto de M del Rey

Pienso que el riurau dio forma a un espacio económico, pero fue más allá de este uso primigenio, creó ese espacio ambiguo entre dentro y fuera de la casa, donde hacer parte de la vida doméstica. Donde se pudiera secar la pasa, la almendra, los higos, hacer la comida, estar a la fresca. Creo de alguna manera dio forma a una manera de vivir.

         Pedro Fajardo Gómez Disfrutar de esos espacios es calidad de vida.
10 de febrero a la(s) 14:14 · Ya no me gusta · 2




            *
            Saviesa Del Poble Un pensament molt encertat!!!
10 de febrero a la(s) 14:30 · Me gusta · 1




            *
            Racó de L'Albir Estar-se al bon temps baix dels riu-raus fan sentir un ambient molt agradable, la combinació a un mateix lloc del sol, prenumbra i ombra.
10 de febrero a la(s) 15:27 · Ya no me gusta · 2




            *
            Arquitectura Rural Valenciana Aquest es el estat original abans del dibuix
            

10 de febrero a la(s) 16:30 · Me gusta · 18




            *
            Enrique Argudo Devesa · 3 amigos en comúnalgunos tenían incluso la cisterna dentro.

10 de febrero a la(s) 18:38 · Ya no me gusta · 1




            *
            Ana Maria Serrano Garces · 2 amigos en comúnM' agrada.

10 de febrero a la(s) 20:24 · Me gusta




            *
            Rosa Rosago · Amigo(a) de Jose Cambrils Sendrachulo servia para estar toda la familia

10 de febrero a la(s) 21:07 · Me gusta




            *
            Jaume Costa Caselles Els riuraus adossats a l'habitatge, genralment davant la porta d'acces a la caseta i que concentraven la vida a l'estiu, fins i tot hi dormien a la nit, eren mes naies que riurraus, encara que, pot ser, se puguen anomenar indistintament. El dibuig es genial, fidel reflex de la realitat, per els que ho hem viscut.
12 de febrero a la(s) 13:12 · Ya no me gusta · 4




            *
            Riurau Amb Panses Com diu ‪Jaume Perez Montaner riurau i naia es superposen. Per a mi més que una concepció física o arquitectónica és una concepció de l'ús que se dona a eixe espai filtrant que va anomenar ‪Miguel Del Rey Aynat. Si l'espai és un espai domèstic, de vida, és més una naia. Si és espai de pansa, de feina, de protegir els canyissos, és més un riurau. De segur que ‪Pepa Guardiola, ‪Pep Al Fus o ‪Roser Cabrera González poden aportar la seua interessant visió.
12 de febrero a la(s) 18:19 · Me gusta · 2




            *
            Racó de L'Albir Si temin en compte que quasi tot l'any, pel bon oratge, fem vida al carrer, un riu-rau ben situat, ben ventilat, és un goig la seva estança.
12 de febrero a la(s) 23:24 · Editado · Me gusta · 1




            *
            Pepa Guardiola El concepte d'ús evoluciona i dóna pas a un espai diferenciat que és la naia, terme no emprat en tots els pobles de la comarca. L'arquitectura, també la rural, no és estàtica ni els models inamobiles. Els espais s'adapten als usos del moment, i quan les possibilitats econòmiques dels usuaris o permeten, les estructures canvien.
13 de febrero a la(s) 9:09 · Ya no me gusta · 3




            *
            Toni Cabrera Uris Li he preguntat al meu avi, qui va nàixer en esta casa en 1924 i va ser l'amo fins fa dos anys que com anomenaven ells esta part de la casa, i m'ha dit que l'anomenaven riu rau. També li he preguntat si coneixia el terme naia i m'ha dit que en eixa zona no l'utilitzaven.
14 de febrero a la(s) 22:27 · Ya no me gusta · 3




            *
            Pepa Guardiola Et refereixes a la caseta de la foto? ‪Toni Cabrera Uris. El teu avi em confirma la informació que tinc. A Benissa la paraula naia no està gens arrelada, només el mot riurau. Tot i que l'espai que ens mostra té un ús multidisciplinar: domèstic, convivencial i agrícola, on els treballs relacionats amb la pansa no ocupen precisament la major part del temps. Gràcies pel comentari, em va bé pel treballet que estic preparant. Si algú més em vol informar sobre l'ús o no, i concepte de la paraula naia al seu poble li ho agrairé.
Ayer a las 0:06 · Ya no me gusta · 2




            *
            Toni Cabrera Uris Sí, em referisc a la casa de la foto. M'alegre que et servisca la informació.
Ayer a las 0:15 · Ya no me gusta · 3




            *
            Arquitectura Rural Valenciana A Altea estos espais també es diuen riurau i en ells se feia desde la vida a este espai ambigu als mesos de bon oratge, als terballs pròpis de cada moment, pelar atmetlla, secarla, pesar les garrofes, secar figues, secar pansa, secar peix a la paret exterior, fer el dinar, etc..El mot naia no es coneix habitualment.
Hace 19 horas · Me gusta · 1




            *
                        Pepa Guardiola Gràcies per la informació, ‪Arquitectura Rural Valenciana. La vostra insigne Carmelina Sànchez Cutillas només parlava de riurau. Alguns informadors m'han comentat la inexistència de naies, tot era considerat riurau.

domingo, 2 de febrero de 2014

La barraca está muy idealizada/ Levante 02-02-14



Alex Serrano, hui, en el Levante, fa una reflexió al voltant de la barraca i em pregunta algunes coses sobre aquest tipus d'arquitectures, sobre el tipisme, la situació actual de les barraques que queden en l'entorn de València i els nous paisatges amb barraques que han aparegut al voltant de l'albufera. El que no sé és d'on treu que he sigut catedràtic a l'Escola del Vallès, quan tot jo he estat sempre en el Departament de Projectes de l'Escola d'Arquitectura de València, han de ser els donyets de les impremtes…
Alex Serrano, hoy, en el Levante, hace una reflexión alrededor de la barraca y me pregunta algunas cosas sobre este tipo de arquitecturas, sobre el tipismo, la situación actual de las barracas que quedan en el entorno de Valencia y los nuevos paisajes con barracas que han aparecido alrededor de la albufera. Lo que no sé es de donde saca que he sido catedrático en la Escuela del Vallés, cuando todo yo he estado siempre en el Departamento de Proyectos de la Escuela de Arquitectura de Valencia, deben ser los duendes de las imprentas ....