Penso que el riurau va donar forma a un
espai econòmic, però va anar més enllà d'aquest ús primigeni; va crear aquest
espai ambigu entre dins i fora de la casa, on fer part de la vida domèstica. On
es pogués assecar la pansa, l'ametlla, les figues, fer el menjar, estar a la
fresca. Crec d'alguna manera que va donar forma a una manera de viure
meridional.
Casa dels Pomeros a la partida de Canelles
en Benissa, situada a la montanya d’Oltà (La Marina). Porxo de un ull, o riurau
front a la casa, espai protegit de les vistes exteriors i equipat amb un forn i
una cuina, on es desenvolupa gran part de la vida domèstica. Pàg 353 del
llibre, Arquitectura Rural Valenciana (2010) Dibuix del Laboratori d’Imatge del
Museu Valenciá d‘Etnología, a partir d’una foto de M del Rey
Pienso que el riurau dio forma a un espacio
económico, pero fue más allá de este uso primigenio, creó ese espacio ambiguo
entre dentro y fuera de la casa, donde hacer parte de la vida doméstica. Donde
se pudiera secar la pasa, la almendra, los higos, hacer la comida, estar a la
fresca. Creo de alguna manera dio forma a una manera de vivir.
Pedro Fajardo Gómez Disfrutar de esos espacios es calidad de
vida.
10 de febrero a
la(s) 14:14 · Ya no me gusta · 2
Saviesa Del Poble Un
pensament molt encertat!!!
10 de febrero a
la(s) 14:30 · Me gusta · 1
Racó de L'Albir
Estar-se al bon temps baix dels riu-raus fan sentir un ambient molt agradable,
la combinació a un mateix lloc del sol, prenumbra i ombra.
10 de febrero a
la(s) 15:27 · Ya no me gusta · 2
Arquitectura
Rural Valenciana Aquest es el estat original abans del dibuix
10 de febrero a
la(s) 16:30 · Me gusta · 18
Enrique Argudo Devesa · 3 amigos en
comúnalgunos tenían
incluso la cisterna dentro.
10 de febrero a
la(s) 18:38 · Ya no me gusta · 1
Ana Maria
Serrano Garces · 2 amigos en
comúnM' agrada.
10 de febrero a
la(s) 20:24 · Me gusta
Rosa Rosago · Amigo(a) de Jose Cambrils Sendrachulo servia para estar toda la familia
10 de febrero a
la(s) 21:07 · Me gusta
Jaume Costa Caselles
Els riuraus adossats a l'habitatge, genralment davant la porta d'acces a la
caseta i que concentraven la vida a l'estiu, fins i tot hi dormien a la nit,
eren mes naies que riurraus, encara que, pot ser, se puguen anomenar
indistintament. El dibuig es genial, fidel reflex de la realitat, per els que
ho hem viscut.
12 de febrero a
la(s) 13:12 · Ya no me gusta · 4
Riurau Amb Panses Com
diu Jaume Perez
Montaner riurau i naia es superposen. Per a mi més que una concepció
física o arquitectónica és una concepció de l'ús que se dona a eixe espai
filtrant que va anomenar Miguel Del Rey
Aynat. Si l'espai és un espai domèstic, de vida, és més una naia. Si
és espai de pansa, de feina, de protegir els canyissos, és més un riurau. De
segur que Pepa Guardiola,
Pep Al Fus o Roser Cabrera González
poden aportar la seua interessant visió.
12 de febrero a
la(s) 18:19 · Me gusta · 2
Racó de L'Albir Si
temin en compte que quasi tot l'any, pel bon oratge, fem vida al carrer, un
riu-rau ben situat, ben ventilat, és un goig la seva estança.
12 de febrero a
la(s) 23:24 · Editado · Me gusta · 1
Pepa Guardiola El
concepte d'ús evoluciona i dóna pas a un espai diferenciat que és la naia,
terme no emprat en tots els pobles de la comarca. L'arquitectura, també la
rural, no és estàtica ni els models inamobiles. Els espais s'adapten als usos
del moment, i quan les possibilitats econòmiques dels usuaris o permeten, les
estructures canvien.
13 de febrero a
la(s) 9:09 · Ya no me gusta · 3
Toni Cabrera Uris Li
he preguntat al meu avi, qui va nàixer en esta casa en 1924 i va ser l'amo fins
fa dos anys que com anomenaven ells esta part de la casa, i m'ha dit que
l'anomenaven riu rau. També li he preguntat si coneixia el terme naia i m'ha
dit que en eixa zona no l'utilitzaven.
14 de febrero a
la(s) 22:27 · Ya no me gusta · 3
Pepa Guardiola Et
refereixes a la caseta de la foto? Toni Cabrera Uris. El teu
avi em confirma la informació que tinc. A Benissa la paraula naia no està gens
arrelada, només el mot riurau. Tot i que l'espai que ens mostra té un ús
multidisciplinar: domèstic, convivencial i agrícola, on els treballs
relacionats amb la pansa no ocupen precisament la major part del temps. Gràcies
pel comentari, em va bé pel treballet que estic preparant. Si algú més em vol
informar sobre l'ús o no, i concepte de la paraula naia al seu poble li ho agrairé.
Ayer a las 0:06 · Ya no me
gusta · 2
Toni Cabrera Uris Sí,
em referisc a la casa de la foto. M'alegre que et servisca la informació.
Ayer a las 0:15 · Ya no me
gusta · 3
Arquitectura
Rural Valenciana A Altea estos espais també es diuen riurau i en
ells se feia desde la vida a este espai ambigu als mesos de bon oratge, als
terballs pròpis de cada moment, pelar atmetlla, secarla, pesar les garrofes,
secar figues, secar pansa, secar peix a la paret exterior, fer el dinar,
etc..El mot naia no es coneix habitualment.
Hace 19 horas · Me gusta · 1
Pepa Guardiola Gràcies
per la informació, Arquitectura
Rural Valenciana. La vostra insigne Carmelina Sànchez Cutillas només
parlava de riurau. Alguns informadors m'han comentat la inexistència de naies,
tot era considerat riurau.
