Xoan Mosquera - Miguel del Rey
Página sobre la cultura arquitectónica rural, el paisaje y el jardín, desde una perspectiva valenciana
Páginas
domingo, 30 de marzo de 2014
Joc de Retrucs - Miguel del Rey- Xoan Mosquera
Xoan Mosquera - Miguel del Rey
jueves, 27 de marzo de 2014
La Gola del Perelló y su sistema de compuertas. Sueca-Valencia por Miguel del Rey
Les goles , naturals o artificials , exercien les funcions d'anivellament de l'aigua del llac , retenint o provocant el desguàs al mar del mateix . L'existència de tres goles és una condició moderna , ja que la del Perellonet és una obra originària del S XIX , mentre que l'última , la del Pujol Nou , està datada la seva construcció en 1953.
El sistema d'equilibri hidràulic , com indica V. Rossello , es basa en que: "“....el Mediterrani, entre els efectes de la marea i de les tempestes, pot oscil•lar de nivell des de -0,4 a +0,9 m; en aquest últim cas l'aigua sala¬da entraria als arrossars més propers. Hom calcula que el màxim nivell permès per les conveniències agrícoles és de +0,45 m, el que figura marcat com a referència sobre la rebranca de les goles del Perelló i el Perellonet. En ter¬mes generals la inundació o augment cle nivell és afavorit de novembre a febrer i de maig a juny. Com a norma les comportes s'abaixaven l'u de novembre i s'obrien el dia de cap d'any, amb la qual cosa hom cobreix un període -perellonada- en què s'abasta el màxim nivell (+50 o 60 cm). A partir de cap d'any comença un desguàs natural, complementat entre fi de febrer i primeria de març amb bombes i rodes a fi d'eixugar els camps d'arròs per poder-los treballar i adobar. Entre abril i maig tornen a tancar les comportes i s'alça el nivell, però no tant. Després, i fins al mes de juny, s'eixuga parcialment i es donen més adobs. Altre cop són negats els camps fins a la darreria d'agost o el principi de setembre per a la sega i s'hi manté el nivell baix fins a Tots Sants”." . Usant les tres goles actuals es pot rebaixar el nivell uns 25 cm en dos dies i en condicions normals . Des de 1991 funciona un potent grup de motobombes . Que permeten desguassar en poc temps
Els tancaments històrics . -
Les reals ordenances de Carles III regulaven la sortida de l'Albufera , pensant no només en els camps agraraios , sinó en els pescadors que podien mantenir " els canyissos i altres arts, que sense destorbar la sortida de l'aigua , servissin per conservar la pesca", encara que amb el temps es van imposar els interessos agraris sobre els pecuaris .
Els tancaments es feien en època d'Alfons el Magnànim amb una doble línia de canyissos presos amb estaques , branques gruixudes , i fang , en els quals els pescadors obrien portetes pel seu compte. Sembla que l' Riuet era l'únic desguàs permanent , però en els inicis del segle XIX es va fomentar l'obertura del Perelló El llac de L' Alcatí estava net amb poca comunicació amb el llac principal de l'Albufera . La Sèquia del Pujol no es considerava en aquell moment necessària per als desguassos .
El 18 de Juny de 1862 es va crea la "Junta de Desguàs ", amb competències per a totes les sèquies i desguassos de l'Albufera . El seu reglament va entrar en vigor el 1926
Comportes del Perelló : Sistema de comportes per al control i maneig de nivells d'inundació de la llacuna de l'Albufera que gestiona la Junta de Desguàs de l'Albufera . Aquesta institució , consolidada al llarg de la segona meitat del segle XIX exerceix el poder sobre els nivells hídrics de la llacuna , atenent a les necessitats agrícoles que exigeix el cultiu de l'arròs . Les comportes drenen gran part de la marjal de Sueca i té una influència important en els nivells de la llacuna de l'Albufera.
Les comportes del Perelló han estat restituïdes en diferents ocasions ja que aquesta gola és una de les comunicacions de l'Albufera amb el mar que es pressuposen pot tenir cert origen natural . Existeixen registres escrits de la gestió d'aquest llit des de 1740 , quan es van realitzar els primers treballs d'excavació i millora d'aquest llit . Si bé originàriament es construïen preses i sistemes de retenció temporals ( confeccionats amb terra, aportacions de materials i vegetació ) a partir de la segona meitat del segle XIX comencen a fer-se els reforços per col·locar una sèrie de comportes que es concretarien amb les actuals , construïdes a principis del s.XX. El sistema compta amb un total de vuit comportes , en l'actualitat de planxes metàl·liques , i una construcció annexa que serveix d'allotjament a comportero i com casa institucional de la Junta de Desguàs.
Miguel del Rey- 2012
miércoles, 26 de marzo de 2014
Alquería del Peix- Albuixech
L'alqueria està constituïda per un grup arquitectònic de
diferents volums , que ofereix una figura global de planta quadrangular,
tancada per tots els costats. La forma i tipologia del seu volum principal,
obeeix al clàssic model d'edifici compacte d'una sola crugia, amb coberta a una
sola aigua. En aquest volum o nucli original de l'alqueria, s'observa en primer
lloc un immoble de dues altures construït amb murs de tàpia i una rematada amb
coberta a una aigua inclinada cap a la façana; la factura ens remet a altres
edificis similars d'aquesta comarca que remunten el seu origen cap als segles
XIV i XV . No obstant això, és apreciable en aquesta unitat principal, i
després en la forma i materials, de les unitats constructives adjacents -aquí
s'observa la presència alterna de rajola i maçoneria - la realització d'una
important reforma constructiva, aproximadament entre finals del segle XVII i
inicis del set-cents, que va donar pas de manera general a l'actual fisonomia
d'aquesta alqueria.
Els episodis d'estructuració més moderna de l'edifici,
entorn del segle XVIII , són perceptibles mitjançant el recrescut de rajola
sobre la fàbrica anterior , detall aquest observable en les diferents cares de
l'edifici principal, i la successiva obertura d'una línia d'obertures, d'acord
amb la verticalitat que posseïen els buits d'aquests edificis en èpoques
posteriors a la medieval .
La unitat lateral - posterior d'aquesta alqueria , en
principi una edificació més moderna , està formada per un volum d'una sola
alçada i una coberta a una sola aigua . Aquest cos constructiu té una entrada
principal flanquejada per dos buits reduïts , on a la part alta del seu arc
d'entrada , hi ha un reduït panell ceràmic de forma horitzontal amb el nom
d'aquesta alqueria: "Alqueria del Peix".
Actualment tot i que el conjunt d'aquesta alqueria manté en peu la major part de la seva factura original, es troba en un estat deficient de conservació , donada la seva utilització marginal i ocasional.
L'Alqueria del Peix mostra a l'exterior diferents fàbriques
constructives , que ens remeten d'una banda, a la complexitat estructural del
seu conjunt , i per altra banda , a una promíscua ocupació a través del temps ,
que ha provocat una dilatada evolució arquitectònica al immoble, fruit de les
múltiples transformacions dels seus usos agrícoles.
Informació extreta del Catàleg de Béns del PATH . Autor texte i fotos Miguel del Rey
Alquería del Peix constituye uno de los conjuntos
constructivos rurales en pie más antiguos e importantes del término de
Albuixech cerca del linde con Museros.
La alquería esta constituida por un grupo arquitectónico de
distintos volúmenes, que ofrece una figura global de planta cuadrangular,
cerrada por todos sus lados. La forma y tipología de su volumen principal,
obedece al clásico modelo de edificio compacto de una sola crujía, con cubierta
a una sola agua. En este volumen o núcleo original de la alquería, se observa
en primer lugar, un inmueble de dos alturas, construido con muros de tapial y
un remate con cubierta a una agua inclinada hacia la fachada, cuya factura,
posiblemente, nos remite a otros edificios similares de esta comarca que
remontan su origen hacia los siglos XIV y XV. Sin embargo, es apreciable en
esta unidad principal, y luego en la forma y materiales de las unidades
constructivas adyacentes —aquí se observa la presencia alterna de ladrillo y
masonería— la realización de una importante reforma constructiva,
aproximadamente entre finales del siglo XVII e inicios del setecientos, que dio
paso de manera general a la actual fisonomía de esta alquería.
Los episodios de estructuración más moderna del edificio, en
torno al siglo XVIII, son perceptibles mediante el recrecido de ladrillo sobre
la fábrica anterior, detalle este observable en las distintas caras del
edificio principal, y la sucesiva apertura de una línea de vanos, acorde con la
verticalidad que poseían los huecos de estos edificios en épocas posteriores a
la medieval.
La unidad lateral-trasera de esta alquería, en principio una edificación más moderna, esta formada por un volumen de una sola altura y una cubierta a una sola agua. Este cuerpo constructivo posee una entrada principal flanqueada por dos huecos reducidos, donde en lo alto de su arco de entrada, figura un reducido panel cerámico de forma horizontal con el nombre de esta alquería: “Alqueria del Peix”.
Actualmente aunque el conjunto de esta alquería mantiene en pie la mayor parte de su factura original, se encuentra en un estado deficiente de conservación, dada su utilización marginal y ocasional.
La Alquería del Peix muestra en el exterior distintas
fábricas constructivas, que nos remiten por un lado, a la complejidad estructural
de su conjunto, y por otra parte, a una promiscua ocupación a través del
tiempo, que ha provocado una dilatada evolución arquitectónica en el inmueble,
fruto de las múltiples transformaciones en su usos agrícolas.
lunes, 24 de marzo de 2014
La última lección griega por Miguel del Rey
por Miguel del Rey
Publicado en VIA-O7