MOLÍ DE LA CAPA a la POBLA DE FARNALS
Su origen se remonta a finales del siglo XVIII o principios del XIX pues la cita más antigua de su existencia es la del inventario de molinos de F. de P. Alguer del año 1828, el cual lo llama molino de La Puebla de Farnals. El plano general de la Real Acequia de Moncada del año 1929 lo identifica con el nombre de “molino de Capa” y mantuvo su uso como molino harinero hasta mitad del siglo XX.
Se trata de un pequeño molino dotado en su día de dos muelas con un uso tanto harinero como arrocero. El edificio en que se emplazaba consta de tres cuerpos anexos y perpendiculares entre sí, formando una planta aproximada de “L”. Los tres cuerpos son bloques compactos, de planta rectangular y dos alturas, tanto los dos que corresponden a la vivienda y almacén, como el tercero de ellos, encajado entre los otros, y que corresponde a la sala de muelas. El cuerpo situado en la parte más meridional es el utilizado actualmente como vivienda, quedando en su parte inferior los antiguos cárcavos del molino, mientras la otra ala mantiene su uso como almacén. A ellos se unen otros cuerpos modernos de construcción.
Las cubiertas son a dos vertientes en el caso de los dos primeros cuerpos, La fábrica del conjunto es el ladrillo, enlucido con argamasa en buena parte de su exterior; actualmente todo el conjunto está también encalado. No quedan restos de la maquinaria y sólo se observa en su exterior el acceso principal de la acequia que traía el agua pues los cárcavos han quedado aterrados.
Su estado de conservación es aceptable, puede pues
recuperarse su arquitectura con una buena intervención. Ha desaparecido una
parte considerable de la estructura del molino así como la maquinaria. No
obstante es razonable pensar que una actuación arqueológica permitiría
rehabilitar la parte hidráulica del casal.
El seu origen es remunta a finals del segle XVIII o principis del XIX ja que la cita més antiga de la seua existència és la de l'inventari de molins de F. de P. Alguer l'any 1828, el qual l'anomena molí de la Pobla de Farnals. El plànol general de la Reial Séquia de Montcada l'any 1929 l'identifica amb el nom de "molí de Capa" i va mantenir el seu ús com a molí fariner fins a meitat del segle XX.
Els molins van ser abundants en aquesta zona de l'horta entre els segles XVIII i XX a la calor del cultiu de l'arròs en els extremals, avui en dia han desaparegut la majoria, cas del Puig, de manera que aquest de la Pobla és un dels pocs que poden deixar memòria d'aquesta etapa històrica de cultius, tampoc la presència d'alqueries rurals és significativa en l'entorn.
Es tracta d'un petit molí dotat en el seu dia de dues moles, amb un ús tant fariner com arrosser. L'edifici en què s'emplaçava consta de tres cossos annexos i perpendiculars entre si, formant una planta aproximada de "L". Els tres cossos són blocs compactes, de planta rectangular i dues altures, tant els dos que corresponen a l'habitatge i magatzem, com el tercer d'ells, alçat entre els altres, i que correspon a la sala de moles. El cos situat a la part més meridional és l'utilitzat actualment com a habitatge, quedant baix d'ell els antics cárcavos del molí, mentre l'altra ala manté el seu ús com a magatzem. A ells s'uneixen moderns de construcció.
Les cobertes són a dues vessants en el cas dels dos primers cossos, La fàbrica del conjunt és el maó, arrebossat amb argamassa en bona part del seu exterior; actualment tot el conjunt està també emblanquinat. No queden restes de la maquinària i només s'observa en el seu exterior l'accés principal de la sèquia que portava l'aigua ja que els cárcavos han quedat aterrats.
El seu estat de conservació és acceptable, pot recuperar la
seua arquitectura amb una bona intervenció. Ha desaparegut una part
considerable de l'estructura del molí així com la maquinària. No obstant això
és raonable pensar que una actuació arqueològica permetria rehabilitar la part
hidràulica del casal.
