(cast) La casa del Rellotge, texto de Miguel del Rey
Vista desde el lado izquierdo, foto MdR
La casa del Rellotge nos presenta un esquema de dos crujías
paralelas a fachada, con cubierta a dos aguas y alero horizontal, con un patio
posterior y unos corrales traseros, todo ello dentro de la tradición de la
granja campesina en los núcleos agrupados. El patio se comunica con la calle
por dos ejes: uno centrado y otro lateralizado a la izquierda, menos rotundo y
posiblemente de factura moderna.
planta y alzado actual, planos MdR
La planta del edificio se resuelve con tres potentes líneas
de carga paralelas a fachada. Líneas que se corresponden con la fachada
principal, formada por un cuerpo de gran altura con varios niveles de huecos,
los de planta baja, más tres correspondientes a la andana y que ventilan una
altísima andana.
La línea central de carga construye el muro de apoyo superior
de la cubierta Siendo la tercera línea, el muro posterior, la que define la
fachada al patio, una fachada más baja y menos importante que la principal. En
la actualidad, la plata baja está ocupada por dos viviendas distintas, una
principal, con acceso por la puerta central y que ocupa la mayor parte de esta
planta, mas otra vivienda a la izquierda, abriéndose por un portal que parece
de factura más moderna. Arriba el espacio lo ocupa un gran andana, que hoy se
encuentra en mal estado.
Una andana de dimensiones espléndidas, ocupa la primera
crujía e incluye un sistema de ventilación formado por tres cuerpos de huecos
en altura, mientras que en la segunda crujía tenemos tan solo una altura.
El eje central de la casa es un elemento importante en la
arquitectura, tanto por su composición, como por la resolución de los elementos
de arquitectura. Encontramos la puerta adintelada principal, bien construida,
con un jambaje en piedra bien trazado y propio del Seiscientos, a la manera de
la puerta que podemos encontrar en la alquería de Falcó. Un sistema de zócalo,
que nace de la misma puerta nos ata, a la manera ya barroca, todo el edificio,
destacando los redondos y másicos guarda ruedas del quicio de la puerta. El eje
penetra en el espacio interno y se dibuja en el suelo, en su solado rebajado en
el centro y elevado ligeramente a ambos lados.
Posible fachada
Original, planos MdR
Un arco de medio punto, impostado en su nacimiento,
construye el vano para el paso del eje por la línea de carga central. Arco de
amplias dimensiones y que domina el espacio interior. Al fondo, una puerta
adintelada, amplia, facilita el paso de carruajes hasta el patio posterior.
El sistema de huecos que encontramos en la fachada, nos pone
en guardia sobre la posibilidad de existir distintos momentos históricos en la
configuración actual del edificio. Existen en planta baja algunos huecos de
cuidada factura clasicista con biselado importante de la jamba y con
carpintería centrada a mitad del muro. Hueco vinculado de alguna manera a la
puerta principal que hemos comentado. En cambio, las ventanas de la cambra, nos
presentan una solución con carpintería a haces interiores del muro, con suave
derrame exterior en las jambas laterales y abocinamiento superior, muy a la
manera del XVIII. El alero de fachada principal, es de factura moderna, de
obra, con muy poco vuelo, contrastando con el alero interior, mas antiguo, de
madera y mucho más volado.
La puerta de la izquierda, más rústica, parece más moderna,
incluso, próxima en el tiempo, con un arco rebajado que no puede situarse mas
allá de finales del XIX o s XX en su conformación actual, si es que antes
existió. El elemento que le da nombre a la alquería se encuentra en la fachada
principal, es un rotundo cuadrante clásico con declinación a levante,
restaurado en 1985. (Referéncia: José Fernández Nicolau, “Interpretación y
lectura de los relojes de sol. Cuadrantes solares en l’Horta Nord”. Consell
Valencià de Cultura. Valencia. 2009).
(val) La casa del Rellotge, Texte de Miguel del Rey.
La casa del Rellotge ens presenta un esquema de dues crugies
paral·leles a façana , amb coberta a dues aigües i aler horitzontal , amb un
pati posterior i uns corrals posteriors , tot això dins de la tradició de la
casa camperola en els nuclis agrupats. El pati es comunica amb el carrer per
dos eixos: un centrat i un altre lateralitzat a l'esquerra, menys rotund i
possiblement de factura moderna.
La planta de l'edifici es resol amb tres potents línies de
càrrega paral · leles a façana . Línies que es corresponen amb la façana
principal , formada per un cos de gran alçada amb diversos nivells de buits,
els de planta baixa, més tres corresponents a l'andana i que ventilen una
altíssima andana. La línia central de càrrega construeix el mur de suport
superior de la coberta Sent la tercera línia , el mur posterior, la que
defineix la façana al pati , una façana més baixa i menys important que la
principal.
Actualment, la plata baixa està ocupada per dos habitatges
diferents, una de principal , amb accés per la porta central i que ocupa la
major part d'aquesta planta, més un altre habitatge a l'esquerra, obrint-se per
un portal que sembla de factura més moderna. A dalt l'espai l'ocupa un gran
andana, que hui es troba en mal estat.
Una andana de dimensions esplèndides, ocupa la primera
crugia i inclou un sistema de ventilació format per tres cossos de buits en
alçada, mentre que a la segona crugia tenim tan sols una altura.
L'eix central de la casa és un element important en
l'arquitectura, tant per la seua composició, com per la resolució dels elements
d'arquitectura. Trobem la porta adovellada principal, ben construïda , amb un
jambaje en pedra ben traçat i propi del Sis-cents , a la manera de la porta que
podem trobar en l'alqueria de Falcó. Un sistema de sòcol, que neix de la
mateixa porta ens lliga, a la manera ja barroca, tot l'edifici, destacant els
rodons i màssics guarda rodes de la porta. L'eix penetra en l'espai intern i es
dibuixa a terra, si paviment rebaixat en el centre i elevat lleugerament a
banda i banda.
Un arc de mig punt, impostat en el seu naixement,
construeix el va per al pas de l'eix per la línia de càrrega central. Arc
d'àmplies dimensions i que domina l'espai interior. Al fons, una porta
adovellada, àmplia, facilita el pas de carruatges fins al pati posterior.
El sistema de buits que trobem a la façana, ens posa en
guàrdia sobre la possibilitat d'existir diferents moments històrics en la
configuració actual de l'edifici. Existeixen en planta baixa alguns buits de
cuidada factura classicista amb bisellat important del brancal i amb fusteria
centrada a meitat del mur . Buit vinculat d'alguna manera a la porta principal
que hem comentat. En canvi, les finestres de la cambra ens presenten una
solució amb fusteria a cara interior del mur, amb suau vessament exterior en
els brancals laterals i abocament superior, molt a la manera del XVIII. L'aler
de façana principal és de factura moderna, d'obra, amb molt poc vol,
contrastant amb l'aler interior, més antic , de fusta i molt mes volat.
La porta de l'esquerra, més rústica, sembla més moderna,
fins i tot pròxima en el temps, amb un arc rebaixat que no pot situar més enllà
de finals del XIX us XX per la seua conformació actual. L'element que li dóna
nom a l'alqueria es troba a la façana principal, és un rotund quadrant clàssic
amb declinació a llevant, restaurat el 1985.
(Referència sobre el rellotge de
sol: José Fernández Nicolau, "Interpretació i lectura dels rellotges de
sol. Quadrants solars a l'Horta Nord". Consell Valencià de Cultura.
València. 2009)