La Barraca del Carrer Francesc Monleón, és la barraca
genuïna per excel·lència del Palmar, una de les més antigues barraques que
trobem en l'Horta de València i hereva d'aquelles que barraques que ens mostren
les imatges de finals del S XIX e inicis del S XX .
Actualment configurada amb una estructura de passadis,
presenta una forma, una estructura i un acabat de coberta francament atractiu .
El pentinat de la coberta , els acabats de les vores, ens acosten als acabats
més característics d'aquest tipus de construccions, hui ja tan escasses en la
nostra geografia. Pot haver patit alguna variació en un dels seus extrems, i en
origen pot ser es tractara d'una d'aquelles barraques de culata que ens presenten
les fotos de Almela i Vives, les imatges de Sanchis Guarner o l'estudi de Max
Thede: "l'Albufera de València" datat en els anys 30 del segle
anterior.
La proporció de l'edifici, l'alçada del trespol, la
impostació sobre la porta, l'angle de les cobertes, són els característics
d'aquest tipus d'edificis. Podríem dir d'alguna manera que aquest edifici
s'entengués com el cànon del tipus barraca per als acabats i formes de la seua
arquitectura.
La Barraca de la Calle Francesc
Monleón, es la barraca genuina por excelencia del Palmar, una de las más antiguas
barracas que encontramos en la Huerta de Valencia y heredera de aquellas que
barracas que nos muestran las imágenes de finales del S XIX e inicios del S XX.
La barraca en cuestión,
En la actualidad configurada con
una estructura de “passadis”, presenta una forma, una estructura y un acabado
de cubierta francamente atractivo. El peinado de la cubierta, los acabados de
los bordes, nos acercan a los acabados mas característicos de este tipo de
construcciones, hoy ya tan escasas en nuestra geografía. Puede haber sufrido
alguna variación en uno de sus extremos, y en origen, quizás, se tratarse de
una de aquellas barracas de culata que nos presentan las fotos de Almela y
Vives; las imágenes de Sanchis Guarner o el estudio de Max Thede: "La
Albufera de Valencia" fechado en los años 30 del siglo anterior.
La proporción del edificio, la altura del “trespol”,
la impostación sobre la puerta, el ángulo de las cubiertas, son los
característicos de este tipo de edificios. Podríamos decir de alguna manera que
este edificio se entendiera como el canon del tipo barraca para los acabados y
formas de su arquitectura.