(cast)La alquería del Brosquíl es un buen ejemplo de la gran casa
rural que coloniza los territorios ya próximos a la Albufera y sus
aterramientos históricos de esta parte del Término de Valencia. El conjunto lo
constituyen la Casa, el Patio y las construcciones anexas de uso económico. La
casa responde al esquema de casa de dos crujías con un planta baja de vivienda
y una gran andana o cambra de gran altura, de tres niveles de huecos para
facilitar las funciones de secadero. Viene reflejada en el Mapa de la Particular
Contribución de Valencia que incluye Cavanilles en 1797.
Sobre el paisaje llano de esta
parte del Oliveral, densamente construido por pequeñas granjas agrarias,
distinguimos por su volumen y compacidad el conjunto de las casas entorno a la
Alquería del Brosquíl. Los árboles junto a la casa, las copas de los
eucaliptus, de los chopos, etc, refuerzan la imagen en la planicie.
La compacidad de los distintos volúmenes que forman la
granja es la característica que marca el paisaje. La existencia de unos campos
anexos a los muros, lisos, trabajados, con sus geometrías algo caprichosas en
este caso, sobre las cuales se insertan las estrictas geometrías de la
arquitectura de las casas. Volúmenes rectangulares con cubiertas de grandes
dimensiones, de planos muy estrictos, parduzcos por el liquen que nace sobre
las antiguas tejas curvas de arcilla pajiza. Tapias de patios y cercados,
resueltas con muros lisos, de ladrillo desnudo o unificado por una lechada de
mortero de cal que unifica y tonifica el lienzo, construido éste con llagas
enrasadas de mortero de cal.
En el conjunto de edificios que encontramos distinguimos, además de la alquería del Brosquíl, con su cuerpo principal y el patio con sus porxadas, la casa del Llarc situada enfrente, con una serie de cuerpos anexos, mas una serie de cuerpos adosados a la alquería del Brosquíl, y que en la actualidad forman parte de propiedades distintas. Frente a la alquería encontramos un horno de leña semicircular, hoy derruido, rodeado de restos de arbolado, no configurado como jardín, pero de una envergadura importante por los dimensiones de los elementos, allí, encontramos: higueras, palmeras, eucaliptus, chopos, olivos y caña común.
LA ARQUITECTURA DE LA ALQUERÍA
El cuerpo dominante de la alquería del Brosquíl, se configura como una pieza de 18, 20 mts. de longitud de fachada por 11,76 mts. de profundidad construida, formada por dos crujías de luces próximas a los cinco metros, estructuradas por muros paralelos a la fachada. Se define con dos plantas: una baja, a ras del suelo, donde se sitúa la vivienda. Otra superior, la cambra, donde se encuentra una andana de dimensiones espectaculares, de gran altura, con tres niveles de ventanas para ventilación del gran espacio de uso económico que allí se desarrolla.
Un patio posterior de gran dimensión, con una profundidad de 26 mts. hasta la línea de cuerpos construidos del fondo, donde encontramos, igual que en uno de los laterales porxadas de uso económico, adosadas a los muros de cerramiento.
(val) L'alqueria del Brosquil és un bon exemple de la gran casa
rural que colonitza els territoris ja propers a l'Albufera i els seus
aterraments històrics d'aquesta part del terme de València. El conjunt el
constitueixen la Casa, el Pati i les construccions annexes d'ús econòmic. La
casa respon a l'esquema de casa de dues crugies amb un planta baixa d'habitatge
i una gran andana o cambra de gran alçada, de tres nivells de buits per
facilitar les funcions d'assecador. Ve reflectida en el Mapa de la Particular Contribució
de València que inclou Cavanilles en 1797.
Sobre el paisatge pla d'aquesta part
del Oliveral, densament construït per petites granges agràries, distingim pel
seu volum i compacitat el conjunt de les cases al voltant de l'Alqueria del
Brosquil. Els arbres costat de la casa, les copes dels eucaliptus, dels
pollancres, etc., reforcen la imatge a la plana.
La compacitat dels diferents volums que formen la granja és
la característica que marca el paisatge. L'existència d'uns camps annexos als
murs, llisos, treballats, amb les seves geometries alguna cosa capritxoses en
aquest cas, sobre les quals s'insereixen les estrictes geometries de
l'arquitectura de les cases. Volums rectangulars amb cobertes de grans
dimensions, de plànols molt estrictes, marronosos pel liquen que neix sobre les
antigues teules corbes d'argila pallosa. Tàpies de patis i tancats, resoltes
amb murs llisos, de maó nu o unificat per una beurada de morter de calç que
unifica i tonifica el llenç, construït aquest amb nafres enrasades de morter de
calç.
En el conjunt d'edificis que trobem distingim, a més de
l'alqueria del Brosquil, amb el seu cos principal i el pati amb els seus
porxadas, la casa del llarc situada davant, amb una sèrie de cossos annexos,
més una sèrie de cossos adossats a l'alqueria del Brosquil, i que en
l'actualitat formen part de propietats diferents. Davant l'alqueria trobem un
forn de llenya semicircular, avui derruït, envoltat de restes d'arbrat, no
configurat com jardí, però d'una envergadura important pels dimensions dels
elements, allà, trobem: figueres, palmeres, eucaliptus, chops, oliveres i canya
comú.
L'ARQUITECTURA DE L'ALQUERIA
El cos dominant de l'alqueria
del Brosquil, es configura com una peça de 18, 20 mts. de longitud de façana
per 11,76 mts. de profunditat construïda, formada per dues crugies de llums
properes als cinc metres, estructurades per murs paral·lels a la façana. Es
defineix amb dues plantes: una baixa, arran de terra, on se situa l'habitatge.
Una altra superior, la cambra, on hi ha una andana de dimensions espectaculars,
de gran alçada, amb tres nivells de finestres per ventilació del gran espai
d'ús econòmic que s'hi desenvolupa.
Un pati posterior de gran dimensió, amb una profunditat de
26 m. fins a la línia de cossos construïts del fons, on trobem, igual que en un
dels laterals porxadas d'ús econòmic, adossades als murs de tancament.