L’alqueria del Pi en el camí de Godella a Velència, per Miguel del Rey

La alquería del Pi en el camino de Godella (Valencia), finales del siglo XVI. Casa compacta construida con muros paralelos a la fachada. Imagen del conjunto de la alquería. Fotos y dibujos MdR

 (cast) En la cultura arquitectónica valenciana se produce un cambio importante en torno al siglo XVI, es el cambio de los esquemas dominantes de la casa tardomedieval: casas con entreplanta, casas con patio entendidas dentro de los esquemas del palacio gótico rural, casas-torre y también las casas con planta basilical a la catalana. Todos los esquemas anteriores son sustituidos por un tipo referencial muy eficaz, la casa de muros paralelos a la fachada, como nos muestra el ejemplo de la alquería del Pi del cami de Godella. Con este nuevo tipo, la referencia tardomedieval queda olvidada. Este esquema constructivo tiene una gran aceptación a partir de este momento y ya no se abandonará hasta bien entrado el siglo XX.

La alquería, compuesta de la casa principal, la ermita-oratorio y las casas de colonos, es un buen ejemplo de estas grandes casonas valencianas que se abren a una cierta modernidad en sus esquemas arquitectónicos.

L’alqueria del Pi en el camí de Godella (València), finals del segle XVI. Casa compacta construïda amb murs paral∙lels a la façana. Imatge del conjunt de l’alqueria

 

(val) En la cultura arquitectònica valenciana es produeix un canvi important entorn del segle XVI, és el canvi dels esquemes dominants de la casa tardomedieval: cases amb entreplanta, cases amb pati enteses dins dels esquemes del palau gòtic rural, cases-torre i també les cases amb planta basilical a la catalana. Tots els esquemes anteriors són substituïts per un tipus referencial molt eficaç, la casa de murs paral∙lels a la façana, com ens mostra l’exemple de l’alqueria del Pi del camí de Godella. Amb este nou tipus, la referència tardomedieval queda oblidada. Este esquema constructiu té una gran acceptació a partir d’este moment i ja no s’abandonarà fins ben entrat el segle xx.

L'alqueria, composta de la casa principal, l'ermita-oratori i les cases de colons, és un bon exemple d'aquestes grans casones valencianes que s'obren a una certa modernitat en els esquemes arquitectònics.