L'Ermita de Sant Jordi és originària de 1574 i va ser restaurada el 1927. El paisatge on s'insereix: L'ermita està dins d'un jardí clos i tancat on es troba a més de la capella una casa ermitana habitada per masovers. Tot això en els voltants del polígon industrial i de l'Estació de ferrocarril del Puig; al lateral al pas elevat que creua el ferrocarril, enfront d'un camí d'entrada al polígon industrial amb trànsit molt pesat i molta contaminació ambiental.
L'arquitectura de l'ermita: Encara pertanyent a l'Ajuntament de València,
està situada al terme del Puig, a la partida anomenada del Camí de
València. L'edifici, elegant i de modestes dimensions, és una petita
construcció prismàtica de planta quadrada, coberta de cúpula octogonal
peraltada de teula vidriada blava amb arestes blanques i bola de pedra en la rematada. Tots els murs són obra de
maçoneria compostos de pedra rogenca, menys els cantons, que formen cadenes de
maó en aparell de soja i fumada, el mateix que els brancals i la llinda recte
de la porta d'entrada. Els batents de les portes es cobreixen de planxes
de bronze amb claus piramidals i presenten frontisses de ferro forjat. El
sòcol de sillarejo i la vorera de mosaic donen solidesa i prestància a aquesta
petita ermita, que després de ser restaurada el 1927, baix la direcció de
l'arquitecte Francisco Mora, es troba molt ben cuidada.
El retaule de l'altar, que és una mènsula correguda amb peu i adornada amb
sacres, crucifix i faristol, és panell de mosaic daurat i policromat en què es
representa a Sant Jordi. Es troba enquadrat per un marc de fusta tallada i
un frontó de molt relleu amb l'escut de València. Sobre unes rajoles, a la
base, es troba escrita la següent inscripció: «El gloriós Sant Jordi Patró del
València i del Seu Regne. Any MCMXXVII ».En els paraments laterals hi ha
altres dos panells de mosaic, representant, el de l'esquerra, l'entrada a
València del rei Jaume, i el de la dreta, l'Aparició de Sant Jordi a la batalla
del Puig.
Completen la decoració del conjunt un arrambador de rajoles policromats, un
especejament de carreus a les parets i els quatre àngels, també en mosaic, i un
artístic floró, a la cúpula. En els timpans ia les parets laterals figuren
també uns adorns renaixentistes d'estuc blanc.
Als segles XIII i XIV només hi va haver emplaçat en aquest lloc una creu
senzilla sobre pedra mola que servia de pedestal. A finalitats del segle
XVI els jurats de València van acordar substituir-la per una ermita que, per
fi, va haver de ser acabada pels mercedaris del Puig. L'actual creu de
pedra o «Peiró» és la mateixa que va existir en els voltants del portal de la
Mar, datada en 1574.
En 1862 es va col·locar una làpida amb inscripció recordatòria de l'origen
d'aquesta ermita, il·lustrada amb una magnífica composició de taulellets
historiada representant la batalla del Puig, panell actualment inexistent.
La casa, modernista, es compon de murs paral·lels a façana i coberta
formant frontó, amb aigües vessants a façanes laterals; xemeneies,
contraforts, reixes, fenestració, fusteria, etc donen suport a un ambient
medievalista.
Cal destacar les rajoles i làpides
existents a l'entorn de l'ermita i al jardí, en particular l'arbrat adult
existent i el sotabosc arbustiu; les traces són geomètriques i estan ben
cuidades, cal destacar l'eix central del parc i l'espai recollit davant de la
casa.
Originaria de 1574, fue restaurada en 1927
El paisaje donde se inserta: La ermita está dentro de un jardín recoleto y cerrado
donde se encuentra además de la capilla una casa ermitana habitada por guardeses.
Todo ello en las inmediaciones del polígono industrial y de la Estación de
ferrocarril del Puig; en el lateral al paso elevado que cruza el ferrocarril,
frente a un camino de entrada al polígono industrial con tráfico muy pesado y
mucha contaminación ambiental.
La arquitectura de la ermita: Aunque perteneciente al Ayuntamiento de Valencia, está
situada en el término del Puig, en la partida denominada del Camino de
Valencia. El edificio, elegante y de modestas dimensiones, es una pequeña
construcción prismática de planta cuadrada, cubierta de cúpula octogonal
peraltada de teja vidriada azul con aristas blancas y bola de piedra en el remate. Todos los muros son obra de mampostería
compuestos de piedra rojiza, menos las esquinas, que forman cadenas de ladrillo
en aparejo de soja y tizón, lo mismo que las jambas y el dintel recto de la
puerta de entrada. Los batientes de las puertas se cubren de planchas de bronce
con clavos piramidales y presentan bisagras de hierro forjado. El zócalo de
sillarejo y la acera de mosaico dan solidez y prestancia a esta pequeña ermita,
que tras ser restaurada en 1927, bajo la dirección del arquitecto Francisco Mora, se halla muy bien cuidada.
El
retablo del altar, que es una ménsula corrida con pie y adornada con sacras,
crucifijo y atril, es panel de mosaico dorado y policromado en que se
representa a San Jorge. Se halla encuadrado por un marco de madera tallada y un
frontón de mucho relieve con el escudo de Valencia. Sobre unos azulejos, en la
base, se halla escrita la siguiente inscripción: «Lo gloriós Sant Jordi
Patró del Valencia y del seu Regne. Any MCMXXVII». En los paramentos
laterales existen otros dos paneles de mosaico, representando, el de la
izquierda, la entrada en Valencia del rey don Jaime, y el de la derecha, la
Aparición de San Jorge en la batalla del Puig.
Completan
la decoración del conjunto un arrimadero de azulejos policromados, un despiece
de sillares en las paredes y los cuatro ángeles, también en mosaico, y un artístico
florón, en la cúpula. En los tímpanos y en las paredes laterales figuran
también unos adornos renacentistas de estuco blanco.
En
los siglos XIII y XIV sólo hubo emplazado en este lugar una cruz sencilla sobre
pétrea muela que servía de pedestal. A fines del siglo XVI los jurados de
Valencia acordaron sustituirla por una ermita que, al fin, hubo de ser
terminada por los mercedarios del Puig. La actual cruz de piedra o «peiró» es
la misma que existió en las inmediaciones del portal del Mar, fechada en 1574.
En
1862 se colocó una lápida con inscripción recordatoria del origen de esta
ermita, ilustrada con una magnífica composición de azulejería historiada
representando la batalla del Puig, panel actualmente inexistente.
La
casa, modernista, se compone de muros paralelos a fachada y cubierta formando
frontón , con aguas vertientes a fachadas laterales; chimeneas, contrafuertes,
rejería, fenestración, carpintería, etc apoyan un ambiente medievalista.
Hay
que destacar los azulejos y lápidas existentes en el entorno de la ermita y en
el jardín, en particular el arbolado adulto existente y el sotobosque
arbustivo; las trazas son geométricas y están bien cuidadas, hay que destacar
el eje central del parque y el espacio recoleto frente a la casa.
Fuentes documentales. Trabajos de
campo del autor
Bibliografía: J. Estevan y J.V.
Llorens, en el libro: Catálogo Monumental de la Prov. de Valencia, Val-1986
Fuentes documentales. Trabajos de
campo del autor
Bibliografía: J. Estevan y J.V.
Llorens, en el libro: Catálogo Monumental de la Prov. de Valencia, Val-1986