La casa, propietat en el seu moment del canonge de la
catedral de Saragossa José Lloret Tecles, està situada sobre el vessant del
tossal de Les Quintanes a Altea. Forma part d'una antiga explotació agrària de
secà constituïda en la seua última època per l'edifici de la casa, el podi o
terrassa sobre la qual aquesta s'aixeca, els corrals posteriors i restes de les
antigues explotacions agràries, en particular infraestructura per al cultiu de
el raïm-passa. Situada una certa altura i davant de mar, la seua presència ha
estat important en el paisatge des de la desembocadura del riu Algar, pel que
es va prendre com a referència -senya de terra- pels mariners del lloc per al càlcul de rumbs
i localització de ancoratges des del mar.
Es tracta d'una estructura típica de l'arquitectura rural
d'aquesta zona; una arquitectura que s'estabilitza a finals del S. XVIII i que
es manté en vigor fins al primer terç del segle XX. Es configura com una casa
de dos crugies paral·leles a façana, definida per murs perimetrals de càrrega,
més una línia central definida per pilars que construeixen una obertura central
que es configura en arc en planta baixa i amb llindes en plantes altes. La
coberta de teula a quatre aigües li confereix estabilitat formal, rematada amb
alers d'obra horitzontals definint el seu perfil, excepte en les façanes que
alberguen algun cos afegit, en els quals, la coberta és sempre a una aigua.
Consta de tres plantes on l'habitatge se situa en planta
baixa i primera altura, mentre que la planta superior és una planta d'ús
econòmic, a la manera tradicional en aquest tipus d'edificis rurals en època
moderna. Un cos adherit després de la segona crugia alberga l'escala i alguna
dependència més de l'habitatge, cobrint-a una aigua com a prolongació de
l'edifici principal. Després de la casa es construeixen altres cossos d'origen
més modern, articulats amb el principal a través d'un pati, establint una
relació additiva. Aquests cossos alberguen corrals i dependències d'ús agrari i
ramader.
La morfologia de la casa es defineix a partir d'un eix
central de composició que s'evidencia en planta i en façana. Sobre ell se
situen els grans obertures centrals on se situen les portes anterior i
posterior, a més del gran arc central de mig punt en planta baixa. Les habitacions
o estances es troben situades a banda i banda de l'eix central i proporcionen
una estructura simètrica amb sengles buits laterals en façana que ressalten la
composició. A la planta alta es repeteix aquest sistema, però en aquest cas amb
una balconada central, mentre que la planta més alta, a la cambra, trobem unes
petites finestres com és habitual en aquest tipus de cases. Les façanes
laterals són més cegues, amb alguns buits i sense una composició particular. La
vista posterior, a la manera d'aquestes granges agràries, no presenta una forma
concreta i rotunda com les que ens mostra la façana principal, és el reflex
d'una sèrie de cossos afegits a l'edifici principal i incorporats al llarg del
temps. L'estructura portant la constitueixen murs de maçoneria de pedra amb
argamassa de calç, arrebossats en façana principal i acabats amb fins
arrebossats o estucats en façanes laterals, de manera que permeten la
transparència de les pròpies pedres de maçoneria de les fàbriques.
Els forjats es construeixen amb viguetería de fusta de
secció ajustada i revoltons encofrats d'argamassa i una capa de compressió
formada per un morter de guix i calç, material que en molts casos, en
particular en planta superior defineix el propi acabat del sòl. La coberta té
una estructura de rolls de fusta i canyissos, amb un llit d'argamassa de calç i
guix sobre els quals descansen les teules.
La distribució interna respon a patrons populars amb
habitatge en planta baixa, entrada centrada, dues estades laterals a banda i
banda i un cos posterior a la manera d'espai comú per menjar i estar, lloc on
es situada la xemeneia. Presenta una planta alta de certa importància on es
perllonguen diferents estances amb una distribució similar a la de planta
baixa. L'última de les plantes, la cambra, ens presenta un espai diàfan
d'emmagatzematge de productes agrícoles de secà.
Extracte del publicat en "Arquitectura Rural Valenciana" del Rey Aynat, Miguel. 2a edició València / Premià de Mar, 2010
--------------------------------------
La casa, propiedad en su momento del canónigo de la
catedral de Zaragoza, D. José Lloret Tecles, está ubicada sobre la ladera de la
colina de Les Quintanes en Altea. Forma parte de una antigua explotación
agraria de secano constituida en su última época por el edificio de la casa, el
podio o terraza sobre la que esta se levanta, los corrales posteriores y restos
de las antiguas explotaciones agrarias, en particular infraestructura para el
cultivo de la uva-pasa. Situada una cierta altura y frente a mar, su presencia
ha sido importante en el paisaje desde la desembocadura del río Algar, por lo
que se tomó como referencia –senya de
terra- por los marineros del lugar para el cálculo de rumbos y localización
de fondeaderos desde el mar.
Se trata de una estructura típica de la arquitectura
rural de esta zona; una arquitectura que se estabiliza a finales del S. XVIII y
que se mantiene en vigor hasta el primer tercio del S. XX. Se configura como
una casa de dos crujías paralelas a fachada, definida por muros perimetrales de
carga, más una línea central definida por machones que construyen un vano
central que se configura en arco en planta baja y con dinteles en plantas
altas. La cubierta de teja a cuatro aguas le confiere estabilidad formal,
rematada con aleros de obra horizontales definiendo su perfil, salvo en las
fachadas que albergan algún cuerpo añadido, en los cuales, la cubierta es
siempre a un agua.
Consta de tres plantas donde la vivienda se sitúa en
planta baja y primera altura, mientras que la planta superior es una planta de
uso económico, a la manera tradicional en este tipo de edificios rurales en
época moderna. Un cuerpo adherido tras la segunda crujía alberga la escalera y
alguna dependencia más de la vivienda, cubriéndose a un agua como prolongación
del edificio principal. Tras la casa se construyen otros cuerpos de origen más
moderno, articulados con el principal a través de un patio, estableciendo una
relación aditiva. Estos cuerpos albergan corrales y dependencias de uso agrario
y ganadero.
La morfología de la casa se define a partir de un eje
central de composición que se evidencia en planta y en fachada. Sobre él se
sitúan los grandes vanos centrales donde se ubican las puertas anterior y
posterior, además del gran arco central de medio punto en planta baja. Las
habitaciones o estancias se encuentran ubicadas a ambos lados del eje central y
proporcionan una estructura simétrica con sendos huecos laterales en fachada
que resaltan la composición. En planta alta se repite este sistema, pero en
este caso con un balcón central, mientras que la planta más alta, en la cambra,
encontramos unas pequeñas ventanas como es habitual en este tipo de casas. Las
fachadas laterales son mas ciegas, con algunos huecos y sin una composición
particular. La vista posterior, a la manera de estas granjas agrarias, no
presenta una forma concreta y rotunda como las que nos muestra la fachada
principal, es más bien el reflejo de una serie de cuerpos añadidos al edificio
principal e incorporados a lo largo del tiempo. La estructura portante la
constituyen muros de mampostería de piedra con argamasa de cal, enfoscados en
fachada principal y acabados con finos enlucidos o revocos en fachadas
laterales, de manera que permiten la trasparencia de los propios mampuestos de
las fábricas.
Los forjados se construyen con viguetería de madera de
sección ajustada y revoltones encofrados de argamasa y una capa de compresión
formada por un mortero de yeso y cal, material que en muchos casos, en
particular en planta superior define el propio acabado del suelo. La cubierta
tiene una estructura de rollizos de madera y cañizos, con una cama de argamasa
de cal y yeso sobre los que descansan las tejas.
La distribución interna responde a patrones populares con
vivienda en planta baja, entrada centrada, dos estancias laterales a ambos
lados y un cuerpo posterior a la manera de espacio común para comer y estar,
lugar donde se ubicada la chimenea. Presenta una planta alta de cierta
importancia donde se prolongan distintas estancias con una distribución similar
a la de planta baja. La última de las plantas, la cambra, nos presenta un
espacio diáfano de almacenamiento de productos agrícolas de secano.
Extracto de lo publicado en "Arquitectura Rural Valenciana" del Rey Aynat, Miguel. 2a edición Valencia / Premià de Mar, 2010