Alqueria de Ferrer
per Miguel del Rey.
L'Alqueria de Ferrer és una gran casalot que es construeix a lo llarg de el temps, entre els segles XVI, XVIII i fins i tot part al s. XIX, incloent diversos cossos adossats que s'han anat transformant i adequant-se a les necessitats, els gustos i a les maneres d'habitar el camp valencià des de fa diversos segles.
Entre ells podem distingir el cos principal, una estructura d'origen tardomedieval que es va adequar com a casa de habitatge al llarg de l'última etapa del segle XVII o durant l'inici del segle XVIII. D'aquesta època conserva les seues tàpies d'origen i l'estructura asimètrica en planta, amb la porta d'accés de costat, a la part oriental de la casa. La composició en façana amb obertures a portell són característics d'aquests finals del Sis-cents valencià. Els seus finestrals s'han engrandit i transformat en època més o menys pròxima, configurant alguns d'ells com balcons i transformat el que possiblement va ser una andana sedera o tabaquera, que més trad va ser una vivenda més o menys senyorial amb una cambra superior ventilada pels xicotets orificis de ventilació que configuraven el nivell superior de l'andana original.
El segon dels cossos i la torre miramar són més recents, possiblement els podríem datar en el primer terç del segle XIX. Una façana acadèmica, impostada, composta simètricament, amb torre lateral. una composició i unes fàbriques molt diferents a les anteriors. La tradició del miramar és aquestes cases senyorials del camp valencià està molt estesa i és durant el segle XIX quan major nombre d'ells trobem a les proximitats de la ciutat. La seva configuració de torre es conserva, però ja no és la torre fortificada de reminiscència medieval, tampoc la torre amb chapitel renaixentista a la manera de la Casa de la Sirena, o la torreta fortificada amb petit chapitel de l'alqueria de Falcó, allà per finals del S. XVII. Les torres del Set-cents, amb les seues cobertes campaniformes com podem veure en l'alqueria del Magistre d'Alboraya, són substituïdes per torres de fàbriques revocades on el cadirat aquesta absent i també el maó.
Una terrassa superior culmina la torre que pareix penetra l'edifici principal, tal com trobem en l'alqueria Nova de S. Josep de 1830, en aquests cas lateralitzada respecte al edifici principal. La impossibilitat d'accedir a l'interior de l'alqueria fa que no puguem tenir més informació sobre altres elements de la seva arquitectura.
L'espai circumdant d'hortes se transformares en horts de tarongers fins als anys 90 del segle XX, quan es van abandonar per la pressió urbanística.
Alquería de Ferrer
per Miguel del Rey.
L'Alqueria de Ferrer és una gran casalot que es construeix a lo llarg de el temps, entre els segles XVI, XVIII i fins i tot part al s. XIX, incloent diversos cossos adossats que s'han anat transformant i adequant-se a les necessitats, els gustos i a les maneres d'habitar el camp valencià des de fa diversos segles.
Entre ells podem distingir el cos principal, una estructura d'origen tardomedieval que es va adequar com a casa de habitatge al llarg de l'última etapa del segle XVII o durant l'inici del segle XVIII. D'aquesta època conserva les seues tàpies d'origen i l'estructura asimètrica en planta, amb la porta d'accés de costat, a la part oriental de la casa. La composició en façana amb obertures a portell són característics d'aquests finals del Sis-cents valencià. Els seus finestrals s'han engrandit i transformat en època més o menys pròxima, configurant alguns d'ells com balcons i transformat el que possiblement va ser una andana sedera o tabaquera, que més trad va ser una vivenda més o menys senyorial amb una cambra superior ventilada pels xicotets orificis de ventilació que configuraven el nivell superior de l'andana original.
El segon dels cossos i la torre miramar són més recents, possiblement els podríem datar en el primer terç del segle XIX. Una façana acadèmica, impostada, composta simètricament, amb torre lateral. una composició i unes fàbriques molt diferents a les anteriors. La tradició del miramar és aquestes cases senyorials del camp valencià està molt estesa i és durant el segle XIX quan major nombre d'ells trobem a les proximitats de la ciutat. La seva configuració de torre es conserva, però ja no és la torre fortificada de reminiscència medieval, tampoc la torre amb chapitel renaixentista a la manera de la Casa de la Sirena, o la torreta fortificada amb petit chapitel de l'alqueria de Falcó, allà per finals del S. XVII. Les torres del Set-cents, amb les seues cobertes campaniformes com podem veure en l'alqueria del Magistre d'Alboraya, són substituïdes per torres de fàbriques revocades on el cadirat aquesta absent i també el maó.
Una terrassa superior culmina la torre que pareix penetra l'edifici principal, tal com trobem en l'alqueria Nova de S. Josep de 1830, en aquests cas lateralitzada respecte al edifici principal. La impossibilitat d'accedir a l'interior de l'alqueria fa que no puguem tenir més informació sobre altres elements de la seva arquitectura.
L'espai circumdant d'hortes se transformares en horts de tarongers fins als anys 90 del segle XX, quan es van abandonar per la pressió urbanística.
Alquería de Ferrer
La alquería de Ferrer es una gran casona que se construye a lo largo del tiempo, entre los siglos XVI, XVIII e incluso parte en el s. XIX , incluyendo varios cuerpos adosados entre sí que se han ido transformando y adecuándose a las necesidades, los gustos y a las maneras de habitar el campo valenciano desde hace varios siglos.
Entre ellos podemos distinguir el cuerpo principal, una estructura de origen tardomedieval que se adecuó como vivienda con andana a lo largo de la última etapa del siglo XVII o durante el inicio del S. XVIII. De esta época conserva sus tapiales de origen y la estructura asimétrica en planta, con la puerta de acceso ladeada en la parte oriental de la casa. Su composición en fachada con vanos al tresbolillo son característicos de estos finales del Seiscientos valenciano. Sus huecos se han agrandado y transformado en época más o menos próxima, configurando algunos de ellos como balcones y transformado lo que posiblemente fue una andana sedera o tabaquera, en una planta de habitación con una cambra superior ventilada por los pequeños orificios de ventilación que configuraban el nivel superior de la andana original.
El segundo de los cuerpos y la torre miramar son más recientes, posiblemente los podríamos fechar en el primer tercio del siglo XIX. Una fachada académica, impostada, compuesta simétricamente, con torre lateral. una composición y unas fábricas muy distintas a las anteriores. La tradición del miramar es estas casas señoriales del campo valenciano está muy extendida y es durante el S. XIX cuando mayor número de ellos encontramos en las proximidades de la ciudad. Su configuración de torre se conserva, pero ya no es la torre fortificada de reminiscencia medieval, tampoco la torre con chapitel renacentista a la manera de la Casa de la Sirena, o la torrecilla fortificada con pequeño chapitel de la alquería de Falcó, allá por finales del S. XVII. Las torres del Setecientos, con sus cubiertas campaniformes como podemos ver en la alquería del Magistre de Alboraya, son sustituidas por torres de fábricas revocadas donde la sillería esta ausente y también el ladrillo.
Una terraza superior culmina la torre que de alguna manera penetra el edificio, a la manera de la alquería Nova de S. Josep de 1830, aunque en este caso de manera lateralizada respecto al edificio principal. La imposibilidad de acceder al interior de la alquería hace que no podamos tener más información sobre otros elementos de su arquitectura.
El espacio circundante de huertas se transformó en huertos de agrios y a partir de los años 90 del siglo XX se abandonaron por la presión urbanística.
El espacio circundante de huertas se transformó en huertos de agrios y a partir de los años 90 del siglo XX se abandonaron por la presión urbanística.