(val) Les cases d'una crugia han estat molt abundants en el món
rural valencià, hui en canvi es troben en retrocés en el paisatge. Es
construeixen amb dues alternatives principals, les que es configuren amb la
porta sobre el mur longitudinal de càrrega i les que la situen en el mur
perpendicular estret. Les més habituals són les primeres. D'elles podem veure
quatre morfologies diferents que al llarg de el temps i en diversos llocs han
estat habituals:
casa a un aigua vessant a façana posterior en Almassora
- La casa amb coberta plana o en bòveda. Les trobem en els extrems
nord i sud del territori; a la zona de Benicarló- Peníscola, on reben el nom de
çenies, sent una construcció molt característica de la zona. Quedant alguns
exemples a la Ribera de Cabanes i al Camp d'Elx
Casa de coberta plana Baix Maestrat. Dibuix de Miguel García Lisón
- Casa amb coberta a dues aigües i frontó en façana.
Morfologia que construeix el frontó en el mur hastial amb el vèrtex centrat
sobre el gran buit de la porta d'accés dóna a la solució una gran estabilitat
formal, que es completa amb finestres laterals i equidistants. Les trobem a la
zona Nord: Plana Nord (entre Nules i Orpesa), la Ribera de Cabanes i el Pla de
l'Arc, a l'Alt Millars, etc, i fins i tot a l'Alt Maestrat. D'una manera més
puntual trobem alguns exemples en les zones muntanyoses de la Marina,
concretament entre Guadalest i Beniardà.
Caseta amb frontó en Cabanes
- Les cases amb coberta vessant a façana principal, les
més corrents i modernament les que s'han imposat en l'arquitectura tradicional
dels segle XIX i XX a gran part del territori.
Alquería en Picanya
- I finalment, la morfologia en la que aquí ens centrem: la casa coberta a una aigua vessant sobre la façana posterior. Aquesta és la configuració més arcaïtzant de les que trobem al territori valencià, el de la casa el pla de coberta no és visible des de la façana principal; façana que es defineix com un pla llis i rectangular en el qual s'obren la porta d'accés o algun petit buit, sense excessius problemes compositius entre ells, i que s'acaba superiorment per una línia de teules que conformen el carener de la teulada o bé amb una rematada particular en alguns casos.
És una morfologia freqüent en les cases més antigues en tot territori, existint ja en l'actualitat, pocs exemples d'elles en el nord i en el centre del país. Trobem algunes cases a la zona compresa entre Borriana i Benicàssim, dins de la comarca de la Plana, mentre que a l'Horta els trobem en els voltants de la ciutat de València, confonent-hi, formalment, amb la imatge que ens proporciona la porxada, de la qual es diferencia en la conceptualització de l'espai intern, així com per la manera de construir l'arquitectura. També a la Marina, formant petites granges agràries amb el corral separat de l'habitatge humana, i fins i tot amb particions internes, de manera que davant de la façana llisa i neta d'aquesta casa s'adossa un porxo o assecador a la manera dels riuraus de la zona
Antic Hostal de Cabanes
Les seues fàbriques són molt variades, de maçoneries, de maó, però en molts casos de tova o tàpia, construïts amb tècniques i fàbriques més primitives que la resta dels edificis que trobem a la zona, la qual cosa ens aproxima a la idea que aquesta forma de cobrir puga ser una de les més antigues que s'han utilitzat per construir la casa elemental o ja la compartimentada interiorment.
:
(cast) Las casas de una crujía han sido muy abundantes en el mundo rural valenciano, hoy en cambio se encuentran en retroceso en el paisaje. Se construyen con dos alternativas principales, las que se configuran con la puerta sobre el muro longitudinal de carga y las que la sitúan en el muro perpendicular estrecho. Las más habituales son las primeras. De ellas podemos ver cuatro morfologías distintas que a lo largo del tiempo y en diversos lugares han sido habituales:
- La
casa con cubierta plana. Las encontramos en los extremos norte y sur del
territorio; en la zona de Benicarló- Peníscola, donde reciben el
nombre de çenies, siendo
una construcción muy característica de la zona. Quedando algunos ejemplos en la
Ribera de Cabanes y en el Camp d'Elx
- Casa
con cubierta a dos aguas y frontón en fachada. Morfología que construye el
frontón en el muro hastial con el vértice centrado sobre el gran hueco de la
puerta de acceso da a la solución una gran estabilidad formal, que se completa
con ventanas laterales y equidistantes. Las encontramos en la zona Norte: Plana
Nord (entre Nules y Oropesa), la Ribera de Cabanes y el Pla del Arc, en el Alt
Millars, etc, e incluso en el Alt Maestrat. De una manera más puntual
encontramos algunos ejemplos en las zonas montañosas de la Marina,
concretamente entre Guadalest y Beniardá.
Casa en el Maestrat
- Las casas con cubierta vertiente a fachada principal, las más
corrientes y modernamente las que se han impuesto en la arquitectura tradicional
de los siglo XIX y XX en gran parte del territorio.
Alqueria de Serra- València
-
Y por último, la morfología en la que aquí nos centramos: la casa
cubierta a un agua y que vierte sobre la fachada posterior. Esta es la
configuración más arcaizante de las que encontramos en el territorio
valenciano, el de la casa cuyo plano de cubierta no es visible desde la fachada
principal; fachada que se define como un plano liso y rectangular en el cual se
abren la puerta de acceso o algún pequeño hueco, sin excesivos problemas
compositivos entre ellos, y que se acaba superiormente por una línea de tejas
que conforman la cumbrera del tejado o bien con un remate particular en algunos
casos.
Casa a un agua vertiendo a fachada posterior en Castelló
Es
una morfología frecuente en las casas más antiguas en todo territorio,
existiendo ya en la actualidad, pocos ejemplos de ellas en el Norte y en el
Centro del país. Encontramos algunas casas en la zona comprendida entre
Borriana y Benicássim, dentro de la comarca de la Plana, mientras que en
l'Horta los encontramos en las inmediaciones de la ciudad de Valencia,
confundiéndose allí, formalmente, con la imagen que nos proporciona la porxada, de la cual se
diferencia en la conceptualización del espacio interno, así como por la manera
de construir la arquitectura. También en la Marina, formando pequeñas granjas
agrarias con el corral separado de la vivienda humana, e incluso con
particiones internas, de manera que frente a la fachada lisa y limpia de esta
casa se adosa un porche o secadero a la manera de los riuraus de la zona
Sus
fábricas son muy variadas, de mamposterías, de ladrillo, pero en muchos casos
de adobe o tapial, construidos con técnicas y fábricas más primitivas que el
resto de los edificios que encontramos en la zona, lo cual nos aproxima a la
idea de que esta forma de cubrir pueda ser una de las más antiguas que se han
utilizado para construir la casa elemental.