La Casa de DON PACO C/ Pla de Castell S./XIX
Publicada
en el libro “Paseando por las alteas”, Miguel del Rey, Valencia 2016, pag
366-367
cast)
La conocida como Casa de
Don Paco
la construyó o remodeló Don Francisco Martínez Bertomeu para su uso personal en
las últimas décadas del siglo XIX. Es una obra vinculada a la trayectoria de un
personaje ilustre que nace en Altea en 1844 en el seno de la
familia, propietaria de la Casa de las Torres de la calle Santa Bárbara.
Realiza estudios de Leyes y oposita a notarias, estableciéndose como tal en
1873. Político de perfil conservador, fue alcalde de Altea en 1874 y Diputado
Provincial en 1877 por el partido de Don Antonio Cánovas
(R. Llorens, 1983). Instalado en Valencia, entra en el mundo político y social
y es elegido concejal del consistorio valenciano en torno a los años 1890
siendo primer teniente de alcalde y supliendo al alcalde en varias ocasiones en el bienio 1897-1899, hasta que cesó por voluntad propia.
Estuvo en posesión de la Gran Cruz de Isabel la Católica. Hay que señalar que
durante su estancia en el consistorio de Valencia, se funde la estatua ecuestre
de Jaime I del escultor catalán Vallmitjana, escultura de la que
precisamente este año se conmemora el 125 aniversario y que está situada en el
jardín del Parterre. Falleció en Valencia en 1930, donde fue enterrado con
grandes honores
Vista lateral de la Casa de Don Paco. Foto de 1986 de MdR
La
Casa de Don Paco
se ubicaba en el Pla de Castell y fue derruida casa y ermita, por
la Universidad Miguel Hernández en una sorprendente intervención impropia de
una institución cultural, ya que dignamente hubiera podido albergar alguna de
las partes nobles de dicha Institución, aportando mayor prestancia a la Institución que alguno los edificios allí construidos. Ocupaba
el lugar al norte del aparcamiento público existente en la actualidad entre las
calles Alcoi y Benidorm.
Dibujo a tinta de Batiste San Rok. Publicado en la Revista Altea
Sobre
su arquitectura podemos decir que en origen se trataba de una importante casa rural de dos crujías dispuesta perpendicularmente a un desnivel,
edificio sobre el que, en determinado momento, posiblemente hacia los años
1870-80, se realizó una importante intervención de saneamiento de fachadas y
remodelación de su imagen, valorando particularmente su fachada y sus
estancias nobles, quizás para atender las necesidades sociales de su
propietario. Intervención que completó con la construcción de una ermita
adosada y dedicada a la Inmaculada; un edificio de buena factura con muros revestidos de losas de piedra y trazas neogotizantes en su puerta y con
frontón rematado con espadaña. El conjunto, en su vista frontal, tenía una gran
prestancia, enfatizada quizás por un patio previo que magnificaba el conjunto.
La fachada mostraba una fuerte preocupación compositiva,
agrupando y remodelando los huecos originales, dotándolos de buenos acabados de
rejería y carpintería. Esta remodelación sobrepasaba el lienzo de la fachada
original, alargándose hasta ocultar el resto de los volúmenes de la antigua casa rural, la cual, en la parte posterior conservaba sus formas
y acabados, incluyendo un amplio programa de estancias de almacenamiento y espacios para aperos.
Don Francisco Martínez Bertomeu, foto publicada en Alteanias,
pag. 267.
L. Fuster, P-J Orozco.
(Val)* La casa coneguda com a Casa de Don Paco la va construir o remodelar En Francisco Martínez Bertomeu per al seu
ús personal en les últimes dècades del segle XIX. És una obra vinculada a la
trajectòria d’un personatge il·lustre que naix en Altea en 1844 en el
si de la família propietària de la Casa de les Torres del carrer Santa Bàrbara. Realitza estudis de Lleis i oposita a notaries, establint-se com a tal en 1873. Polític de perfil conservador, va ser alcalde d’Altea en 1874 i Diputat Provincial pel partit d’En Antonio Cánovas en 1877 (R. Llorens, 1983). Instal·lat a València, entra en el món polític i social i és elegit regidor del consistori valencià al voltant dels anys 1890 sent primer tinent d’alcalde i suplint a l’alcalde en diverses ocasions en el bienni 1897-1899, fins que va cessar per voluntat pròpia. Va estar en possessió de la Gran Creu d’Isabel la Catòlica. Cal assenyalar que durant la seua estança en el consistori de València, es va fundar l’estàtua eqüestre de Jaume I esculpida i fundida a l’obrador dels germans Vallmitjana, escultura de la qual aquest any es commemora el 125 aniversari i que està situada en el jardí del Parterre. Va morir a València en 1930, on va ser enterrat amb grans honors.
si de la família propietària de la Casa de les Torres del carrer Santa Bàrbara. Realitza estudis de Lleis i oposita a notaries, establint-se com a tal en 1873. Polític de perfil conservador, va ser alcalde d’Altea en 1874 i Diputat Provincial pel partit d’En Antonio Cánovas en 1877 (R. Llorens, 1983). Instal·lat a València, entra en el món polític i social i és elegit regidor del consistori valencià al voltant dels anys 1890 sent primer tinent d’alcalde i suplint a l’alcalde en diverses ocasions en el bienni 1897-1899, fins que va cessar per voluntat pròpia. Va estar en possessió de la Gran Creu d’Isabel la Catòlica. Cal assenyalar que durant la seua estança en el consistori de València, es va fundar l’estàtua eqüestre de Jaume I esculpida i fundida a l’obrador dels germans Vallmitjana, escultura de la qual aquest any es commemora el 125 aniversari i que està situada en el jardí del Parterre. Va morir a València en 1930, on va ser enterrat amb grans honors.
La
Casa de Don Paco s’ubicava en el Pla de Castell. Va ser enderrocada –casa i
ermita- per la Universitat Miguel Hernández en
una sorprenent intervenció impròpia d’una institució cultural, ja que dignament
haguera pogut albergar alguna de les parts nobles de dita Institució, aportant
major prestància als edificis allí construïts. Ocupava el lloc al nord de l’aparcament públic existent en l’actualitat entre els
carrers Alcoi i Benidorm.
Sobre la arquitectura de la casa podem dir que en origen es tractava
d’un important casalot rural de dues navades disposada perpendicularment a un
desnivell, amb altres cossos econòmics posteriors.
Edifici sobre el qual, en determinat moment, possiblement cap als anys 1870-80,
es va realitzar una important intervenció de sanejament de façanes i
remodelació de la imatge, valorant particularment la façana i estances nobles, tal vegada per atendre les necessitats socials del seu
propietari. Intervenció que es va completar amb la construcció d’una ermita
adossada i dedicada a la Immaculada, un edifici de bona factura amb murs
revestits de lloses de pedra i traces neogotitzants en la porta, amb un
frontó rematat per una elegant espadanya. El conjunt, en la seua vista frontal,
tenia una gran prestància potenciada, tal vegada, pel un pati frontal que magnificava el conjunt.
La façana mostrava una forta preocupació compositiva,
agrupant i remodelant els buits originals, dotant-los de balcó i bons acabats de reixeria i fusteria. Aquesta
remodelació sobrepassa el llenç de la façana original, ocultant, però
conservant els volums de l’antiga casa rural, la qual en la part posterior preserva les seues formes i acabats primigenis, incloent-hi un
ampli programa d’estances d’emmagatzematge i espais per a eines.
* Traducció de A Cabrera i R. Durà. A
Es una pena muy grande, no creo que fuera necesario derruir está preciosa casa y tan querida por muchos altea no.
ResponderEliminar