El Riurau de la Soliva en Calp, por M. del Rey / JV. Sánchez / A. Ortolá

Riurau de la Soliva, Calp *

(val) El paisatge de la partida de la Soliva és un paisatge en transformació, hui arruïnat, va ser una de les partides més preuades entre les terres agràries de Calp, paratge d'oliveres, com indica la toponímia, cultiu dominant en zona al costat dels ametllers i la vinya. Els seus aterrassaments són amplis Una requalificació com a sòl industrial i un molt poc interessant Pla Parcial han redissenyat el lloc perdent tota la memòria històrica, sense atendre als valors culturals o paisatgístics exitentes, provocant la ruïna dels edificis i de tot el seu vestigi històric, fins i tot les restes i traçats d'antics camins d'origen romà i medieval.

La casa de la Soliva data segurament de mitjans del S. XIX, ubicada al costat d’un xicotet paratge situat i pròxim al barranc del Pou Roig. Es tracta d’una masieta que dominava una sèrie de terres cultivades per ametlers i raïm negre. Des d’un punt de vista arquitectònic, presenta un cos central o principal de forma rectangular, amb sostre principal en teula àrab i a dos aigües. En la part de darrere trobem un corral, mentre que a la part frontal de la casa, destaca de forma clara el riurau amb quatre ulls adintelats, si bé, compta també amb un altre ull lateral en forma d’arc carpanell. En la part de ponent d’aquesta estructura, existeix un pou al que té vinculat un safareig. El riurau de la casa de la Soliva, manté tots els materials originals, és a dir, biguetes de fusta de pi i sostre construït amb canyís, tots ells nugats amb cordell d’espart. Malauradament, l’any 2016 va caure bona la part del sostre del riurau.

(cast)  El paisaje de la partida de la Soliva, hoy arruinado, un paisaje en transformación. Fue una de las partidas más preciadas entre las tierras agrarias de Calp, paraje de olivos, como indica la toponimia, cultivo dominante en zona junto a los almendros y la viña. Sus aterrazamientos son amplios Una recalificación como suelo industrial y un muy poco interesante Plan Parcial han rediseñado el lugar perdiendo toda la memoria histórica, sin atender a los valores culturales o paisajísticos existentes, provocando la ruina de los edificios y de todo su vestigio histórico. incluso los restos y trazados de antiguos caminos de origen romano y medieval.

La casa de la Soliva fecha seguramente de mediados del S. XIX, ubicada junto a un pequeño paraje situado y cercano al barranco del Pou Roig. Se trata de una Masieta que dominaba una serie de tierras cultivadas por almendros y uva negra. Desde un punto de vista arquitectónico, presenta un cuerpo central o principal de forma rectangular, con techo principal en teja árabe y en dos aguas. En la parte de atrás encontramos un corral, mientras que en la parte frontal de la casa, destaca de forma clara el riurau con cuatro ojos adintelados, si bien, cuenta también con otro ojo lateral con arco de carpanel. En la parte de poniente de esta estructura, existe un pozo al que tiene vinculado un lavadero. El riurau de la casa de la Soliva, mantiene todos los materiales originales, es decir, viguetas de madera de pino y techo construido con cañizo, todos ellos atados con cordel de esparto. Desgraciadamente, el año 2016 cayó buena la parte del techo del riurau.
 * Texto extraído parcialmente de la revista Riuraus Vius n 6