Una de les més velles construccions d'aquests assecadors que
trobem a la Marina pot ser aquest riurau situat a la partida del Riquet a Altea
i que este mati ens ha mostrar Pere Soler; una peça originària de tres
obertures frontals amb obertures laterals, d'un primitivisme extrem, amb fàbriques
indisciplinades aparellades amb pedra de despedrar el propi entorn i morters
d'argila amb una mica de calç, amb obertures construïts per carregadors de
rolls dobles sense desbastar i brancals poc definides.
Riurau més tard remodelat i possiblement transformat en corral?, Encegant un dels vans frontals i els laterals, alçant lleugerament la part occidental a la manera de caseta de pastor. També pot ser es tractés simplement un refugi per a suport agrari al llarg de la primera meitat del segle XX o finals del XIX, amb el sequer transformat en camp d'ametllers.
Riurau més tard remodelat i possiblement transformat en corral?, Encegant un dels vans frontals i els laterals, alçant lleugerament la part occidental a la manera de caseta de pastor. També pot ser es tractés simplement un refugi per a suport agrari al llarg de la primera meitat del segle XX o finals del XIX, amb el sequer transformat en camp d'ametllers.
---------------------------------
Una de las más viejas construcciones de estos secaderos que
encontramos en la Marina puede ser este riurau situado en la partida del Riquet
en Altea y que nos ha mostrado esta mañana Pere Soler; una pieza originaria de
tres vanos frontales con sendos vanos laterales, de un primitivismo extremo,
con fábricas indisciplinadas aparejadas con piedra de despiedrar el propio
entorno y morteros de arcilla con algo de cal, con vanos construidos por
cargaderos de rollizos dobles sin desbastar y jambas poco definidas. Riurau más
tarde remodelado y posiblemente transformado en corral?, cegando uno de los
vanos frontales y los laterales; levantando ligeramente la parte occidental a
la manera de caseta de pastor. O bien se tratara simplemente un refugio para
apoyo agrario a lo largo de la primera mitad del siglo XX o finales del XIX,
con el sequer transformado en campo de almendros.