martes, 31 de mayo de 2016

Las casas de una sola crujía y sus distintas morfologías, por Miguel del Rey (val- cast)

 

(val)            Les cases d'una crugia han estat molt abundants en el món rural valencià, hui en canvi es troben en retrocés en el paisatge. Es construeixen amb dues alternatives principals, les que es configuren amb la porta sobre el mur longitudinal de càrrega i les que la situen en el mur perpendicular estret. Les més habituals són les primeres. D'elles podem veure quatre morfologies diferents que al llarg de el temps i en diversos llocs han estat habituals:


casa a un aigua vessant a façana posterior en  Almassora

- La casa amb coberta plana o en bòveda. Les trobem en els extrems nord i sud del territori; a la zona de Benicarló- Peníscola, on reben el nom de çenies, sent una construcció molt característica de la zona. Quedant alguns exemples a la Ribera de Cabanes i al Camp d'Elx

jueves, 19 de mayo de 2016

Ya no podemos ir a “LA LUNA DE VALENCIA”, por Miguel del Rey

A propósito de la Alquería del Fesol en Beniferri  
Publicado en Las Provincias 08-03-2001 y en el libro "Lugares", Valencia 2005.



La luna nos la empezaron a quitar con la contaminación lumínica que sufrimos en la ciudad y aquella luna blanca, de plata, se ha convertido en un astro algo opaco fagotizado por los reflejos anaranjados de las lámparas de bajo consumo. De ella nos quedaba la memoria y el dicho, pero más aún, existía el lugar y el edificio que albergó a la antigua Venta de la Luna y siempre nos quedaba la posibilidad de que un día se restaurara y pudiéramos ir a “La Luna de Valencia”; era como una potencia, estaba allí, existía. Recuerdan ustedes aquel dicho, aquella historia de quedarse fuera de la ciudad cuando se llegaba tarde y a deshora y las muralla habían cerrado sus puertas. Uno de los lugares donde se podía recurrir era a la Venta de La Luna, ubicada según la tradición oral en la denominada Alquería del Fesol, una vetusta construcción medio arruinada, pero perfectamente restaurable, que mostraba con cierto orgullo fragmentos de sus fábricas de tapiales del S. XV y que se alzaba en el primer recodo del Camino de Lliria antes de llegar al núcleo de Beniferri.


domingo, 15 de mayo de 2016

L'alqueria de Severino a Xirivella, per Miguel del Rey




(cast) Se localiza en el término de Xirivella cerca de la confluencia entre los caminos del Pollastre y del Carregal, en la zona del riego del brazo del Dijous, una zona de huerta que se alterna con algunas parcelas plantadas de naranjos. La huerta que la rodea presenta unas condiciones paisajísticas que mantienen una cierta calidad. El parcelario de alrededor es el propio de la huerta, formado por pequeñas parcelas estrechas y alargadas, organizadas en función del riego.

Sobre el edificio podemos decir que nos encontramos ante un edificio formado por un cuerpo de dos crujías paralelas a fachada de dos plantas con cubierta de teja árabe a dos vertientes. A un costado se adosa un cuerpo de una crujía perpendicular a fachada, dónde la cubierta original a una vertiente de teja árabe ha sido sustituida por otra de planchas metálicas. En las últimas décadas se han derribado los cuerpos que se adosaban en la parte posterior, quedando sólo en pie actualmente el cuerpo principal. Aun cuando no hemos podido acceder a su interior, podemos deducir por el tipo que la planta baja estaría destinada a vivienda, mientras que la planta superior serviría de “andana” para almacenar cosechas. El cuerpo adosado a un lado serviría como cuadra o establo.

La fachada presenta la composición característica del tipo de casa a dos manos con tres huecos por planta, dónde el eje central queda remarcado por la presencia de la puerta de acceso en planta baja, rematada con un arco rebajado, y de una ventana balconera en la superior. La puerta de acceso se encuentra centrada a eje de la fachada alrededor del cual se articulan el resto de las oberturas. Esta se remata con un alero moldurado. La misma composición basada en la triple obertura se mantiene en la planta superior de la fachada posterior, puesto que en planta baja los huecos han sido cegados. Un alero de tres hileras de ladrillos sirve de remate. Los lienzos murales están enlucidos con mortero y encalados.

No tenemos fecha exacta sobre su cronología, que podemos fijar a mediados del siglo XIX, pues ya aparece registrada en la planimetría del término del año 1900, y responde a la tipología propia del momento, estabilizada añoas atrás por los maestros de obra que trabajaban en l`Horta

De ella decía Adrià Besó: “Nos encontramos ante uno de los tipos de alquería más difundidos en l’Horta Sud, … interesante por la fidelidad en que responde al tipo y por su integridad, puesto que las alteraciones sufridas son bien escasas.” ( "Els Horts de tarongers de Picanya. Arquitectura i Paisatge". Valencia, 1999)

(val) La trobem al terme de Xirivella prop de la confluència entre els camins del Pollastre i del Carregal, a la zona del reg del braç del Dijous, una zona d'horta que s'alterna amb algunes parcel·les plantades de tarongers. L'horta que l'envolta presenta unes condicions paisatgístiques que mantenen una certa qualitat. El parcel·lari del voltant és el propi de l'horta, format per petites parcel·les estretes i allargades, organitzades en funció del reg.


Sobre l'edifici podem dir que ens trobem davant d'un edifici format per un cos de dos crugies paral·leles a façana de dues plantes amb coberta de teula àrab a dues vessants. A un costat s'adossa un cos d'una crugia perpendicular a façana, on la coberta original a una vessant de teula àrab ha estat substituïda per una altra de planxes metàl·liques. En les últimes dècades s'han enderrocat els cossos que s'adossaven a la part posterior, quedant només en peu actualment el cos principal. Tot i que no hem pogut accedir al interior, podem deduir pel tipus que la planta baixa estaria destinada a habitatge, mentre que la planta superior serviria de "andana" per emmagatzemar collites. El cos adossat a un costat serviria com quadra o estable.

La façana presenta la composició característica del tipus de casa a dues mans amb tres buits per planta, on l'eix central queda remarcat per la presència de la porta d'accés en planta baixa, rematada amb un arc rebaixat, i d'una finestra balconera a la superior. La porta d'accés es troba centrada a eix de la façana al voltant del qual s'articulen la resta de les obertures. Aquesta es remata amb un ràfec motllurat. La mateixa composició basada en la triple obertura es manté a la planta superior de la façana posterior, ja que en planta baixa els buits han estat encegats. Un ràfec de tres fileres de maons serveix de rematada. Els llenços murals estan lluïts amb morter i emblanquinats.

No tenim data exacta sobre la seua cronologia, que podem fixar a mitjan segle XIX, doncs ja apareix registrada a la planimetria del terme de l'any 1900, i respon a la tipologia pròpia del moment, estabilitzada añoas enrere pels mestres d'obra que treballaven en l`Horta


D'ella deia Adrià Besó: "Ens trobem davant d'un dels tipus d'alqueria més difosos a l'Horta Sud, ... interessant per la fidelitat en que respon al tipus i per la seva integritat, ja que les alteracions sofertes són ben escasses." ( "Els Horts de tarongers de Picanya. Arquitectura i Paisatge". València, 1999)

martes, 10 de mayo de 2016

Sobre l`Horta de València. Preguntas a la espera de respuestas, per Miguel del Rey (Val- Cast)

Entrevista sorpresa de la periodista Hortensia García, amb titular maximalista, sobre una problemàtica creixent i vital per a l'Horta. Sorgeixen en la conversa, en ocasions queden entre línies, aspectes, preguntes que potser necessiten de més espai per ser respostes i debatudes. Preguntes sense resposta hui que no admeten solucions primàries, sinó reflexions obertes i sense complexos:

- És possible, amb els paràmetres actuals, catalogar en excés el patrimoni?
- Si una societat considera que un bé té un valor cultural, en el sentit que sigua, té cert compromís amb la seua conservació. És només burocràtic? No hi ha suports materials?
- Tot ha de ser públic per invertir en la conservació d'aquests béns?
- La situació actual de la llei i la seua aplicació s'ha esdevingut en un veritable fracàs a l'estar en ruïna progressiva el patrimoni rural. Hi ha alguna alternativa?
- L'Horta és una espai amb un paisatge immutable?
- Que percentatge de valor social té l'Horta com a espai agrari -que és insubstituïble com a condició de paisatge físic i humà-, enfront del seu valor com a pulmó verd de la part nord i oest de la metròpoli de València.
- Que relacions de dependència, de compatibilitat, hi ha entre una estructura metopolitana i un espai agrari.