Foto de l´alquería 2008-Miguel del Rey
L'alqueria
situada prop de Beniferri i Benimamet, una zona d'horta dedicada fins fa poc temps gairebé
exclusivament al cultiu d'hortalisses, en una extensió plana, a cota
relativament alta i regada pels primers braços de la séquia de Montcada.
En les seues
proximitats començaven a aparèixer, fins a finals del segle XX, els primers
horts de cultiu no hortícola: fruiters i cítrics que començaven a apoderar-se
del paisatge agrari. Hui es troba envoltada per una xarxa d'autopistes i
infraestructures urbanes.
La seua
estructura és complexa i d'origen medieval de la qual queden poques restes, més
que alguns murs de tàpies possiblement originals del segle XIV o XV. Ha sofert
diverses configuracions al llarg del temps.
Abans de
dividir en diverses propietats, va donar aixopluc a unes cases de colons en una
gran explotació agrària al llarg dels segles XVII i XVIII, o potser abans, i
s'ha mantingut fins entrat el S. XX. En l'actualitat es configura com un
sistema lineal de dues crugies que alberguen habitatges en sèrie i ubicades en
planta baixa, amb els assecadors, cambres i andanes, a la planta superior.
Hui conserva
les dimensions d'aquella segona època d'esplendor. Les particions de propietat
han trencat la sistematització de la seua façana, alterant la composició, que
estava formada per un sistema de grans buits en planta baixa que incloïen les
portes d'accés a les diferents habitatges i dependències, més un cos intermedi
d'obertures a portell, molt a la manera del barroc valencià, en dos nivells,
segurament per a càmeres ventilades d'assecador de collites. Composicions que
veiem en moltes alqueries d'aquest tipus, com les de Sant Llorenç, al costat de
Sant Miquel dels Reis, amb sistema molt similar, i que en menor escala trobem
també en l'alqueria de Puchades al Pouet.
La línia de
càrrega central és un mur continu de càrrega amb un va important per ser
travessat per l'eix central. La planta superior construeix la línia central de
càrrega per mitjà d'un sistema de pilars i bigues de llum molt curta, el que
ens demostra dificultat per disposar fusta de gran escairada, ja que no trobem
grans bigues en època relativament moderna fins entrat el S. XIX, quan es
generalitza el comerç de fusta de les colònies.
Després del
cos de dues crugies s'estén un pati tancat per prop alta, de fàbrica de
maçoneria diferent a la de les cases, que és de maó. Pati que es tanca en tres
espais diferents, tots de grans dimensions, que en l'actualitat s'usaven en els
últims anys del segle XX com corrals d'ovelles. Uns petits cossos adossats a la
tanca oa les fàbriques de l'edifici principal, a la manera d'porxadas,
alberguen els serveis necessaris per a aquesta tasca ramadera.
La alquería situada cerca de Beniferri, una
zona de huerta dedicada hasta hace poco tiempo casi exclusivamente al cultivo
de hortalizas, en una extensión llana, a cota relativamente alta y regada por
los primeros brazos de la acequia de Moncada.
En sus proximidades empezaban a aparecer,
hasta finales del siglo XX, los primeros huertos de cultivo no hortícola:
frutales y agrios que comenzaban a adueñarse del paisaje agrario. Hoy se
encuentra rodeada por una red de autopistas e infraestructuras urbanas.
Su estructura es compleja y de origen
medieval de la que quedan pocos restos, más que algunos muros de tapiales
posiblemente originales del S. XIV o XV.
Ha sufrido varias configuraciones a lo largo del tiempo.
Antes de dividirse en varias propiedades, dio
cobijo a unas casas de colonos en una gran explotación agraria a lo largo de
los siglos XVII y XVIII, o quizás antes, y se ha mantenido hasta entrado el S.
XX. En la actualidad se configura como un sistema lineal de dos crujías que
albergan viviendas en serie y ubicadas en planta baja, con los secaderos,
cambras y andanas, en la planta superior.
Hoy conserva las dimensiones de aquella
segunda época de esplendor. Las particiones de propiedad han roto la
sistematización de su fachada, alterando la composición, que estaba formada por
un sistema de grandes huecos en planta baja que incluían las puertas de acceso
a las distintas viviendas y dependencias, mas un cuerpo intermedio de vanos al
tresbolillo, muy a la manera del barroco valenciano, en dos niveles,
seguramente para cámaras ventiladas de secadero de cosechas. Composiciones que
vemos en muchas alquerías de este tipo, como las de San Lorenzo, junto a San
Miguel de los Reyes, con sistema muy similar, y que en menor escala encontramos
también en la alquería de Puchades en el Pouet.
La línea de carga central es un muro continuo
de carga con un vano importante para ser atravesado por el eje central. La
planta superior construye la línea central de carga por medio de un sistema de
machones y vigas de luz muy corta, lo que nos demuestra dificultad para
disponer madera de gran escuadría, ya que no encontramos grandes vigas en época
relativamente moderna hasta entrado el S. XIX, cuando se generaliza el comercio
de madera de las colonias.
Tras el cuerpo de dos crujías se extiende un
patio cerrado por cerca alta, de fábrica de mampostería distinta a la de las
casas, que es de ladrillo. Patio que se cierra en tres espacios distintos,
todos de grandes dimensiones, que en la actualidad se usaban en los últimos
años del S. XX como corrales de ovejas. Unos pequeños cuerpos adosados a la
cerca o a las fábricas del edificio principal, a la manera de porxadas,
albergan los servicios necesarios para esta labor ganadera.
