martes, 9 de julio de 2013

L´Alquería de Mosen Povo a València, per Miguel del Rey


Fofo de l´alquería 2008-Miguel del Rey

L'alqueria situada prop de Beniferri i Benimamet, una zona d'horta dedicada fins fa poc temps gairebé exclusivament al cultiu d'hortalisses, en una extensió plana, a cota relativament alta i regada pels primers braços de la séquia de Montcada.
En les seues proximitats començaven a aparèixer, fins a finals del segle XX, els primers horts de cultiu no hortícola: fruiters i cítrics que començaven a apoderar-se del paisatge agrari. Hui es troba envoltada per una xarxa d'autopistes i infraestructures urbanes.
La seua estructura és complexa i d'origen medieval de la qual queden poques restes, més que alguns murs de tàpies possiblement originals del segle XIV o XV. Ha sofert diverses configuracions al llarg del temps.
Abans de dividir en diverses propietats, va donar aixopluc a unes cases de colons en una gran explotació agrària al llarg dels segles XVII i XVIII, o potser abans, i s'ha mantingut fins entrat el S. XX. En l'actualitat es configura com un sistema lineal de dues crugies que alberguen habitatges en sèrie i ubicades en planta baixa, amb els assecadors, cambres i andanes, a la planta superior.
Hui conserva les dimensions d'aquella segona època d'esplendor. Les particions de propietat han trencat la sistematització de la seua façana, alterant la composició, que estava formada per un sistema de grans buits en planta baixa que incloïen les portes d'accés a les diferents habitatges i dependències, més un cos intermedi d'obertures a portell, molt a la manera del barroc valencià, en dos nivells, segurament per a càmeres ventilades d'assecador de collites. Composicions que veiem en moltes alqueries d'aquest tipus, com les de Sant Llorenç, al costat de Sant Miquel dels Reis, amb sistema molt similar, i que en menor escala trobem també en l'alqueria de Puchades al Pouet.
La línia de càrrega central és un mur continu de càrrega amb un va important per ser travessat per l'eix central. La planta superior construeix la línia central de càrrega per mitjà d'un sistema de pilars i bigues de llum molt curta, el que ens demostra dificultat per disposar fusta de gran escairada, ja que no trobem grans bigues en època relativament moderna fins entrat el S. XIX, quan es generalitza el comerç de fusta de les colònies.
Després del cos de dues crugies s'estén un pati tancat per prop alta, de fàbrica de maçoneria diferent a la de les cases, que és de maó. Pati que es tanca en tres espais diferents, tots de grans dimensions, que en l'actualitat s'usaven en els últims anys del segle XX com corrals d'ovelles. Uns petits cossos adossats a la tanca oa les fàbriques de l'edifici principal, a la manera d'porxadas, alberguen els serveis necessaris per a aquesta tasca ramadera.



La alquería situada cerca de Beniferri, una zona de huerta dedicada hasta hace poco tiempo casi exclusivamente al cultivo de hortalizas, en una extensión llana, a cota relativamente alta y regada por los primeros brazos de la acequia de Moncada.
En sus proximidades empezaban a aparecer, hasta finales del siglo XX, los primeros huertos de cultivo no hortícola: frutales y agrios que comenzaban a adueñarse del paisaje agrario. Hoy se encuentra rodeada por una red de autopistas e infraestructuras urbanas.
Su estructura es compleja y de origen medieval de la que quedan pocos restos, más que algunos muros de tapiales posiblemente originales del S. XIV o XV.  Ha sufrido varias configuraciones a lo largo del tiempo.
Antes de dividirse en varias propiedades, dio cobijo a unas casas de colonos en una gran explotación agraria a lo largo de los siglos XVII y XVIII, o quizás antes, y se ha mantenido hasta entrado el S. XX. En la actualidad se configura como un sistema lineal de dos crujías que albergan viviendas en serie y ubicadas en planta baja, con los secaderos, cambras y andanas, en la planta superior.
Hoy conserva las dimensiones de aquella segunda época de esplendor. Las particiones de propiedad han roto la sistematización de su fachada, alterando la composición, que estaba formada por un sistema de grandes huecos en planta baja que incluían las puertas de acceso a las distintas viviendas y dependencias, mas un cuerpo intermedio de vanos al tresbolillo, muy a la manera del barroco valenciano, en dos niveles, seguramente para cámaras ventiladas de secadero de cosechas. Composiciones que vemos en muchas alquerías de este tipo, como las de San Lorenzo, junto a San Miguel de los Reyes, con sistema muy similar, y que en menor escala encontramos también en la alquería de Puchades en el Pouet.
La línea de carga central es un muro continuo de carga con un vano importante para ser atravesado por el eje central. La planta superior construye la línea central de carga por medio de un sistema de machones y vigas de luz muy corta, lo que nos demuestra dificultad para disponer madera de gran escuadría, ya que no encontramos grandes vigas en época relativamente moderna hasta entrado el S. XIX, cuando se generaliza el comercio de madera de las colonias.
Tras el cuerpo de dos crujías se extiende un patio cerrado por cerca alta, de fábrica de mampostería distinta a la de las casas, que es de ladrillo. Patio que se cierra en tres espacios distintos, todos de grandes dimensiones, que en la actualidad se usaban en los últimos años del S. XX como corrales de ovejas. Unos pequeños cuerpos adosados a la cerca o a las fábricas del edificio principal, a la manera de porxadas, albergan los servicios necesarios para esta labor ganadera.