lunes, 9 de diciembre de 2013

El Molí del Bellaguarda, o el "Aljub", en Altea- Segles XIV-XV




El que coneixem com "l Aljub" és part del casal d'un antic molí hidràulic vinculat a l'alqueria medieval de Bellaguarda i situat a una cota relativament alta de l'antic tossal sobre la qual més tard es va aixecar Altea, en particular el raval de Les Costeres, construït a finals del segle XVII i durant el segle XVIII. La seva proximitat al nucli de Bellaguarda ens permet suposar que el molí va ser coetani en el temps amb aquestes fortificacions, en particular en època cristiana, donada la naturalesa de les fàbriques . L'existència de les marques de pedra picada en els seus carreus ens permeten suposar que ens situem entorn a la fi del Tres-cents i el Cinc-cents. L'absència d'excavacions arqueològiques ens priven de conèixer més dades sobre aquest importantíssim edifici de l'edat mitjana alteà.
Les successives manifestacions culturals de les societats que s'han assentat en el que ara coneixem com Altea han deixat múltiples empremtes en el territori , una d'elles és aquest molí hidràulic actiu en època incerta -entre els segles XIV al XVI-. Molí proveït per una antiga sèquia , la denominada com Séquia Blanca, des d'un ramal procedent de l'actual Pla del Castell , sèquia que servia a les demandes hidràuliques més antigues del territori alteà, i que corria per l'anomenat Caixer Alt. A principis del segle XV el lloc de Bellaguarda apareix gairebé en total ruïna i amb ella el seu molí. En 1652 el senyor d'Altea no té en consideració proveir l'antic molí quan pren la iniciativa d'actualitzar el sistema de regs existent aprofitant parts del traçat de l'antiga sèquia , d'aquesta manera s'abandona aquesta estructura hidràulica sense sèquia que ho abasti ..
Documentació extreta del Catàleg de Béns Culturals d'Altea - 2013. Autors M del Rei, J Martínez i P Soler .

Lo que conocemos como "l ́Aljub" es parte del casal de un antiguo molino hidráulico vinculado a la alquería medieval de Bellaguarda y situado a una cota relativamente alta de la antigua colina sobre la que más tarde se levantó Altea, en particular el arrabal de Les Costeres, construido a finales del siglo XVII y durante el S. XVIII. Su proximidad al núcleo de Bellaguarda nos permite suponer que el molino fue coetáneo en el tiempo con esas fortificaciones, en particular en época cristiana, dada la naturaleza de las fábricas. La existencia de las marcas de cantería en sus sillares nos permiten suponer que nos situamos entorno a finales del Trescientos y el Quinientos. La ausencia de excavaciones arqueológicas nos privan de conocer más datos sobre este importantísimo edificio del medievo alteano.
Las sucesivas manifestaciones culturales de las sociedades que se han asentado en lo que ahora conocemos como Altea han dejado múltiples huellas en el territorio, una de ellas es este molino hidráulico activo en época incierta -entre los siglos XIV al XVI-. Molino abastecido por una antigua acequia, la denominada como Séquia Blanca, desde un ramal procedente del actual Pla del Castell; acequia que servía a las demandas hidráulicas más antiguas del territorio alteano, y que corría por el denominado Caixer Alt. A principios del siglo XV el lugar de Bellaguarda aparece casi en total ruina y con ella su molino. En 1652 el señor de Altea no tiene en consideración abastecer el antiguo molino cuando toma la iniciativa de actualizar el sistema de riegos existente aprovechando partes del trazado de la antigua acequia, de este modo se abandona esta estructura hidráulica sin acequia que lo abastezca..
Documentación extraída del Catálogo de Bienes Culturales de Altea - 2013. Autores M del Rey, J Martínez y P Soler.