. El antiguo camino de Picassent separaba los antiguos
cuarteles de Patraix y Ruzafa. En sus inmediaciones se situaban algunas de las
mejores alquerías históricas y jardines de particular importancia, como indica
el plano de A. Duarte. En la actualidad en el término de Valencia solo se puede
distinguir una parte entorno a la tapia este del cementerio, junto al parque de
la Rambleta, más un fragmento importante y denso en carga patrimonial entorno a
la acequia de Rovella y la Cruz de Término. Una vez sale del término de
Valencia, el camino se convierte en una vía verde ya construida de gran
importancia, por lo cual sería aconsejable prolongar dicha vía hasta este
término municipal.

El Camí Vell de Picassent es uno de los principales caminos
que unían la ciudad con las huertas del sur. Un camino muy transitado en tiempo
pasado que en la actualidad ha sido recuperad en la zona de l ́Horta Sud, pero
que necesita de una fuerte intervención de regeneración a partir justamente de
la Cruz de Término, en el momento de introducirse en el término municipal de
Valencia. Su trazado ofrece fragmentos con cierto interés, aunque las obras de
grandes infraestructuras han roto la continuidad del camino sin gesto alguno de continuidad. Esos fragmentos
son capaces de cierta regeneración a partir de la Ronda Sur, entre el
Cementerio General y el Parque de la Rambleta, un lugar particularmente
interesante y con muy buena calidad en el paisaje urbano de la ciudad,
interrumpido por las obras ferroviarias y más tarde por el cauce nuevo del
Turia; a pesar de lo cual puede ser interesante conservar el inicio del camino
histórico a partir de la Ronda Sur.

En el entorno del camino encontramos una serie de edificios
singulares: las alquerías de Xirivella, la denominada Nueva del Patriarca y la
ermita de la Santa Aurora, ambas con protección arqueológica y las alquerías
del Alba y de Noves. Es aquí su trazado sinuoso y algo profundo con respecto a
los campos circundantes. Un trazado sorpresivo, de perspectivas cerradas, con
un ritmo muy atractivo de casas y construcciones rurales a sus lados,
incluyendo una densidad reseñable de elementos patrimoniales de cierto interés:
El propio camino, la Cruz de Término, El sistema de acequias, en particular la
de Rovella, las propias alquerías y algunos elementos rurales como un secadero
y un antiguo horno, además de una conjunto de árboles de interés paisajístico y
botánico.

El camino se entrecruza con el trazado de la acequia de
Rovella y aparecen pasos y pequeños puentes que saltan la acequia para acceder
a los campos y propiedades. El paisaje agrario circundante esta formado por
campos de agrios, frutales y huertas, algunas de ellas ya en desuso. Existen
asentamientos de áreas industriales, en particular un aparcamiento de camiones,
una instalación fuera de ordenación que perturba el paisaje. Los solados del
camino merecen una reseña por su adoquinado en rodeno y por los acabados con
guijarros de piedra negra en algunos puntos concretos entorno a la Cruz de
Término, todo ello bastante ajado pero con el innegable valor documental de los
solados antiguos y con el valor plástico de sus materiales. La vegetación en
este punto es interesante. Las especies botánicas que encontramos al inicio del
trazado del camino son las siguientes: Palmeras, cipreses de troncos añosos y
de gran porte, Olivos centenarios y restos de las antiguas plantaciones de
estos campos antes de ser sustituidos por el monocultivo del naranjo laureles,
higueras, chumberas, etc.

La orografía del camino es cambiante y las formas del
trazado sinuosas en la zona de la Cruz. Los márgenes de piedra en seco definen
el trazado del camino y construyen los aterrazamientos de los bancales. Bordes
en muchos casos arruinados. Más adelante, ya cerca de la alquería de Noves, el
camino deja de ser un “camino hondo” para subir a cota de los abancalamientos,
y estos simultanean los cultivos de agrios con los de huerta, apareciendo en
este caso perspectivas mas abiertas. En este punto el camino abandona el
término, pero vuelve a entrar en la zona de les Llengües del Braç de Sant
Jordi, un elemento con protección por parte del Tribunal de las Aguas y donde
se encuentran tres alquerías con valor ambiental entorno a la Casa Anguila. A
partir de este punto vuelve a salir del Termino de Valencia discurriendo como
andén peatonal a lo largo del borde de la Autovía CV-400 hasta el Termino de
Catarroja, quedando así unida toda la parte sur de la huerta con la ciudad.

(Val) L'antic camí de Picassent separa els antics quarters de
Patraix i Russafa. En els seus voltants es situaven algunes de les millors
alqueries històriques i jardins de particular importància, com indica el plànol
de A Duarte. En l'actualitat en el terme de València només es pot distingir una
part entorn de la tàpia est del cementiri, al costat del parc de la Rambleta,
més un fragment important i dens en càrrega patrimonial entorn a la séquia de
Rovella i la Creu de Terme. Una vegada surt del terme de València, el camí es
converteix en una via verda ja construïda de gran importància, per la qual cosa
seria aconsellable prolongar aquesta via fins aquest terme municipal.

El Camí Vell de Picassent és un dels principals camins que
unien la ciutat amb les hortes del sud. Un camí molt transitat en temps passat
que en l'actualitat ha estat recupereu a la zona de l Horta Sud, però que
necessita d'una forta intervenció de regeneració a partir justament de la Creu
de Terme, en el moment de introduir-se al terme municipal de València. El seu
traçat ofereix fragments amb cert interès, encara que les obres de grans
infraestructures han trencat la continuïtat del camí sense cap gest de
continuïtat. Aquests fragments són capaços de certa regeneració a partir de la
Ronda Sud, entre el Cementiri General i el Parc de la Rambleta, un lloc
particularment interessant i amb molt bona qualitat en el paisatge urbà de la
ciutat, interromput per les obres ferroviàries i més tard pel llit nou del
Túria; malgrat la qual cosa pot ser interessant conservar l'inici del camí
històric a partir de la Ronda Sud.
A l'entorn del camí trobem una sèrie d'edificis singulars:
les alqueries de Xirivella, l'anomenada Nova del Patriarca i l'ermita de la
Santa Aurora, totes dues amb protecció arqueològica i les alqueries de l'Alba i
de Noves. És aquí el seu traçat sinuós i una mica profund respecte als camps
circumdants. Un traçat sorprenent, de perspectives tancades, amb un ritme molt
atractiu de cases i construccions rurals als seus costats, incloent una
densitat ressenyable d'elements patrimonials de cert interès: El propi camí, la
Creu de Terme, El sistema de sèquies, en particular la de Rovella, les pròpies
alqueries i alguns elements rurals com un assecador i un antic forn, a més
d'una conjunt d'arbres d'interès paisatgístic i botànic.
El camí s'entrecreua amb el traçat de la sèquia de Rovella i
apareixen passos i petits ponts que salten la sèquia per accedir als camps i
propietats. El paisatge agrari circumdant està format per camps de cítrics,
fruiters i hortes, algunes d'elles ja en desús. Hi assentaments d'àrees
industrials, en particular un aparcament de camions, una instal·lació fora
d'ordenació que pertorba el paisatge. Els paviments del camí mereixen una
ressenya per la seua empedrat en pedra roja i pels acabats amb còdols de pedra
negra en alguns punts concrets entorn a la Creu de Terme, tot això bastant
atrotinat però amb l'innegable valor documental dels paviments antics i amb el
valor plàstic dels materials. La vegetació en aquest punt és interessant. Les
espècies botàniques que trobem a l'inici del traçat del camí són les següents:
Palmeres, xiprers de troncs anyencs i de gran port, Oliveres centenàries i
restes de les antigues plantacions d'aquests camps abans de ser substituïts pel
monocultiu del taronger, llorers, figueres, xumberes, etc.

L'orografia del camí és canviant i les formes del traçat
sinuoses a la zona de la Creu. Els marges de pedra en sec defineixen el traçat
del camí i construeixen els aterrassaments dels bancals. Bordes en molts casos
arruïnats. Més endavant, ja a prop de l'alqueria de Noves, el camí deixa de ser
un "camí fondo" per pujar a cota dels abancalaments, i aquests
simultaniegen els cultius de cítrics amb els d'horta, apareixent en aquest cas
perspectives més obertes. En aquest punt el camí abandona el terme, però torna
a entrar a la zona de les Llengües del Braç de Sant Jordi, un element amb
protecció per part del Tribunal de les Aigües i on es troben tres alqueries amb
valor ambiental entorn de la Casa Anguila . A partir d'aquest punt torna a
sortir de l'Acabo de València discorrent com andana de vianants al llarg de la
vora de l'Autovia CV-400 fins al Acabo de Catarroja, quedant així unida tota la
part sud de l'horta amb la ciutat.