lunes, 4 de enero de 2016

Camí Vell de Picassent a València, per Miguel del Rey





L'antic camí de Picassent separa els antics quarters de Patraix i Russafa. En els seus voltants es situaven algunes de les millors alqueries històriques i jardins de particular importància, com indica el plànol de A Duarte. En l'actualitat en el terme de València només es pot distingir una part entorn de la tàpia est del cementiri, al costat del parc de la Rambleta, més un fragment important i dens en càrrega patrimonial entorn a la séquia de Rovella i la Creu de Terme. Una vegada surt del terme de València, el camí es converteix en una via verda ja construïda de gran importància, per la qual cosa seria aconsellable prolongar aquesta via fins aquest terme municipal.

El Camí Vell de Picassent és un dels principals camins que unien la ciutat amb les hortes del sud. Un camí molt transitat en temps passat que en l'actualitat ha estat recupereu a la zona de l Horta Sud, però que necessita d'una forta intervenció de regeneració a partir justament de la Creu de Terme, en el moment de introduir-se al terme municipal de València. El seu traçat ofereix fragments amb cert interès, encara que les obres de grans infraestructures han trencat la continuïtat del camí sense cap gest de continuïtat. Aquests fragments són capaços de certa regeneració a partir de la Ronda Sud, entre el Cementiri General i el Parc de la Rambleta, un lloc particularment interessant i amb molt bona qualitat en el paisatge urbà de la ciutat, interromput per les obres ferroviàries i més tard pel llit nou del Túria; malgrat la qual cosa pot ser interessant conservar l'inici del camí històric a partir de la Ronda Sud.

Les accions per valorar el camí en aquesta primera part són dos:
- En primer lloc es pot potenciar per l'existència de l'antic Molí de la Gabia o de la Closa, que forma part del sistema hidràulic del Tribunal de les Aigües i que conserva un fragment reduït de paisatge al voltant del mateix, incloent una part del traçat del braç de Gàbia i unes alqueries, les de Nicolau, que completen l'àrea de protecció del Molí, declarat BRL en el seu moment. Amb aquesta posada en valor de l'àmbit del molí es potenciaria l'antic camí de Picassent i el lloc del Tanatori.

- L'altra alternativa possible seria la construcció d'una passarel·la peatonal que unís aquest tram amb la seva continuació després de la V-30 a l'altra banda del nou llit, on el camí ja té continuïtat i arriba fins un tram ja regenerat

Amb això, el lloc del tanatori no quedaria com un final, que augmenta el dramatisme del propi lloc i la seua funció, podent-vincular a un itinerari no tan determinista. Les dues alternatives possibilitarien la consolidació d'una via verda que lligués la ciutat amb les terres del sud. Després la llera i cap al sud el camí de Picassent té un curt traçat fins arribar a la Creu de Terme, element vinculat al propi camí, amb el qual forma una unitat; creu de valor històric i documental.



A l'entorn del camí trobem una sèrie d'edificis singulars: les alqueries de Xirivella, l'anomenada Nova del Patriarca i l'ermita de la Santa Aurora, totes dues amb protecció arqueològica i les alqueries de l'Alba i de Noves. És aquí el seu traçat sinuós i una mica profund respecte als camps circumdants. Un traçat sorprenent, de perspectives tancades, amb un ritme molt atractiu de cases i construccions rurals als seus costats, incloent una densitat ressenyable d'elements patrimonials de cert interès: El propi camí, la Creu de Terme, El sistema de sèquies, en particular la de Rovella, les pròpies alqueries i alguns elements rurals com un assecador i un antic forn, a més d'una conjunt d'arbres d'interès paisatgístic i botànic.

El camí s'entrecreua amb el traçat de la sèquia de Rovella i apareixen passos i petits ponts que salten la sèquia per accedir als camps i propietats. El paisatge agrari circumdant està format per camps de cítrics, fruiters i hortes, algunes d'elles ja en desús. Hi assentaments d'àrees industrials, en particular un aparcament de camions, una instal·lació fora d'ordenació que pertorba el paisatge. Els paviments del camí mereixen una ressenya per la seua empedrat en pedra roja i pels acabats amb còdols de pedra negra en alguns punts concrets entorn a la Creu de Terme, tot això bastant atrotinat però amb l'innegable valor documental dels paviments antics i amb el valor plàstic dels materials. La vegetació en aquest punt és interessant. Les espècies botàniques que trobem a l'inici del traçat del camí són les següents: Palmeres, xiprers de troncs anyencs i de gran port, Oliveres centenàries i restes de les antigues plantacions d'aquests camps abans de ser substituïts pel monocultiu del taronger, llorers, figueres, xumberes, etc.



L'orografia del camí és canviant i les formes del traçat sinuoses a la zona de la Creu. Els marges de pedra en sec defineixen el traçat del camí i construeixen els aterrassaments dels bancals. Bordes en molts casos arruïnats. Més endavant, ja a prop de l'alqueria de Noves, el camí deixa de ser un "camí fondo" per pujar a cota dels abancalaments, i aquests simultaniegen els cultius de cítrics amb els d'horta, apareixent en aquest cas perspectives més obertes. En aquest punt el camí abandona el terme, però torna a entrar a la zona de les Llengües del Braç de Sant Jordi, un element amb protecció per part del Tribunal de les Aigües i on es troben tres alqueries amb valor ambiental entorn de la Casa Anguila . A partir d'aquest punt torna a sortir de l'Acabo de València discorrent com andana de vianants al llarg de la vora de l'Autovia CV-400 fins al Acabo de Catarroja, quedant així unida tota la part sud de l'horta amb la ciutat.



-------------------------------------
El antiguo camino de Picassent separaba los antiguos cuarteles de Patraix y Ruzafa. En sus inmediaciones se situaban algunas de las mejores alquerías históricas y jardines de particular importancia, como indica el plano de A. Duarte. En la actualidad en el término de Valencia solo se puede distinguir una parte entorno a la tapia este del cementerio, junto al parque de la Rambleta, más un fragmento importante y denso en carga patrimonial entorno a la acequia de Rovella y la Cruz de Término. Una vez sale del término de Valencia, el camino se convierte en una vía verde ya construida de gran importancia, por lo cual sería aconsejable prolongar dicha vía hasta este término municipal.

El Camí Vell de Picassent es uno de los principales caminos que unían la ciudad con las huertas del sur. Un camino muy transitado en tiempo pasado que en la actualidad ha sido recuperad en la zona de l ́Horta Sud, pero que necesita de una fuerte intervención de regeneración a partir justamente de la Cruz de Término, en el momento de introducirse en el término municipal de Valencia. Su trazado ofrece fragmentos con cierto interés, aunque las obras de grandes infraestructuras han roto la continuidad del camino sin  gesto alguno de continuidad. Esos fragmentos son capaces de cierta regeneración a partir de la Ronda Sur, entre el Cementerio General y el Parque de la Rambleta, un lugar particularmente interesante y con muy buena calidad en el paisaje urbano de la ciudad, interrumpido por las obras ferroviarias y más tarde por el cauce nuevo del Turia; a pesar de lo cual puede ser interesante conservar el inicio del camino histórico a partir de la Ronda Sur.



Las acciones para valorar el camino en esta primera parte son dos:
- En primer lugar se puede potenciar por la existencia del antiguo Molino de la Gabia o de la Closa, que forma parte del sistema hidráulico del Tribunal de las Aguas y que conserva un fragmento reducido de paisaje entorno al mismo, incluyendo una parte del trazado del Braç de Gabia y unas alquerías, las de Nicolau, que completan el área de protección del Molino, declarado BRL en su momento. Con esta puesta en valor del ámbito del molino se potenciaría el antiguo camino de Picassent y el lugar del Tanatorio.
- La otra alternativa posible sería la construcción de una pasarela peatonal que uniera este tramo con su continuación tras la V-30 al otro lado del nuevo cauce, donde el camino ya tiene continuidad.

Con ello, el lugar del tanatorio no quedaría como un final, que aumenta el dramatismo del propio lugar y su función, pudiéndose vincular a un itinerario no tan determinista. Ambas alternativas posibilitarían la consolidación de una vía verde que atara la ciudad con las tierras del sur. Tras el cauce y hacia el sur el camino de Picassent tiene un corto trazado hasta llegar a la Cruz de Término, elemento vinculado al propio camino, con el que forma una unidad; cruz de valor histórico y documental.

En el entorno del camino encontramos una serie de edificios singulares: las alquerías de Xirivella, la denominada Nueva del Patriarca y la ermita de la Santa Aurora, ambas con protección arqueológica y las alquerías del Alba y de Noves. Es aquí su trazado sinuoso y algo profundo con respecto a los campos circundantes. Un trazado sorpresivo, de perspectivas cerradas, con un ritmo muy atractivo de casas y construcciones rurales a sus lados, incluyendo una densidad reseñable de elementos patrimoniales de cierto interés: El propio camino, la Cruz de Término, El sistema de acequias, en particular la de Rovella, las propias alquerías y algunos elementos rurales como un secadero y un antiguo horno, además de una conjunto de árboles de interés paisajístico y botánico.

El camino se entrecruza con el trazado de la acequia de Rovella y aparecen pasos y pequeños puentes que saltan la acequia para acceder a los campos y propiedades. El paisaje agrario circundante esta formado por campos de agrios, frutales y huertas, algunas de ellas ya en desuso. Existen asentamientos de áreas industriales, en particular un aparcamiento de camiones, una instalación fuera de ordenación que perturba el paisaje. Los solados del camino merecen una reseña por su adoquinado en rodeno y por los acabados con guijarros de piedra negra en algunos puntos concretos entorno a la Cruz de Término, todo ello bastante ajado pero con el innegable valor documental de los solados antiguos y con el valor plástico de sus materiales. La vegetación en este punto es interesante. Las especies botánicas que encontramos al inicio del trazado del camino son las siguientes: Palmeras, cipreses de troncos añosos y de gran porte, Olivos centenarios y restos de las antiguas plantaciones de estos campos antes de ser sustituidos por el monocultivo del naranjo laureles, higueras, chumberas, etc.







La orografía del camino es cambiante y las formas del trazado sinuosas en la zona de la Cruz. Los márgenes de piedra en seco definen el trazado del camino y construyen los aterrazamientos de los bancales. Bordes en muchos casos arruinados. Más adelante, ya cerca de la alquería de Noves, el camino deja de ser un “camino hondo” para subir a cota de los abancalamientos, y estos simultanean los cultivos de agrios con los de huerta, apareciendo en este caso perspectivas mas abiertas. En este punto el camino abandona el término, pero vuelve a entrar en la zona de les Llengües del Braç de Sant Jordi, un elemento con protección por parte del Tribunal de las Aguas y donde se encuentran tres alquerías con valor ambiental entorno a la Casa Anguila. A partir de este punto vuelve a salir del Termino de Valencia discurriendo como andén peatonal a lo largo del borde de la Autovía CV-400 hasta el Termino de Catarroja, quedando así unida toda la parte sur de la huerta con la ciudad.