Casa Reineta en la Punta de Silvestre (Valencia). Casa doble en una
mano, de dos crujías con eje asimétrico sobre un parcela ∙ lari
estrecho, originado posiblemente por la sustitución de una antigua barraca
doble.
(Cast) Estas casas representan una alternativa tipológica importante en la
arquitectura rural valenciana, en particular en los núcleos agrupados.
Encontramos estas casas en las comarcas centrales, con mucha incidencia en la
Huerta de Valencia y en la Ribera. En el resto del territorio no tienen tanta
importancia numérica, aunque están bien representadas.
Las casas en los núcleos agrupados suelen mantener la segunda crujía sin
subdivisiones internas, mientras que, en ocasiones, la casa dispersa implica
una mayor subdivisión del espacio interno. El eje queda como un corredor
transversal limitado totalmente por tabiques en ambas crujías, y la cocina sale
de la segunda crujía y se sitúa en un anexo posterior al volumen original de la
casa.
1. Las medidas lineales
valencianas básicas incluyen el pie de 16 dedos y 30,2 cm y el palmo de 12
dedos y 22,6 cm. A partir de ahí, la vara tiene 4 partes, la braza es de 9
palmos y la cuerda tiene 20 brazos.
2. Víctor Gosálvez,
Estudio constructiva de la choza de la Vega valenciana, ms, Biblioteca del
Colegio Oficial de Arquitectos de Valencia (Valencia: 1915).
Publicado en el libro "Arquitectura Rural Valenciana",2ª ed. Valencia 2010 M del Rey Pag 322 y 323
Casas a una má en Almássera, planols i foto MdR
(Val) Aquestes cases
representen una alternativa tipològica important en l'arquitectura rural
valenciana, en particular en els nuclis agrupats. Trobem aquestes cases a les
comarques centrals, amb molta incidència en l'Horta de València ia la Ribera. A
la resta del territori no tenen tanta importància numèrica, encara que estan
ben representades.
Mantenen una relació
sintàctica entre espais similar a la que s'observa en els esquemes amb eix
centrat en planta. La denominació de tots dos cases 'en una mà' i 'a dues
mans', d'alguna manera les relaciona i implica un coneixement social de les
dues solucions. Els parcel·laris sobre els quals se situen oscil·len entre els
5,80 i 7,25 m, és a dir, 26 i 32 pams (1) Es tracta de la mateixa arquitectura
adequada a les limitacions parcel·làries, que manté una forma global d'entendre
l'habitatge i de construir-lo. Ha estat la casa que s'ha utilitzat com a
substitució de la barraca, ja que en part coincideix amb els parcel·laris que
alliberaven les barraques (2).
Les cases en els nuclis
agrupats solen mantenir la segona crugia sense subdivisions internes, mentre
que, de vegades, la casa dispersa implica una major subdivisió de l'espai
intern. L'eix queda com un corredor transversal limitat totalment per envans en
ambdues crugies, i la cuina surt de la segona crugia i se situa en un annex
posterior al volum original de la casa.
notes
1. Les mesures
lineals valencianes bàsiques inclouen el peu de 16 dits i 30,2 cm i el pam de
12 dits i 22,6 cm. A partir d'aquí, la vara té 4 parts, la braça és de 9 pams i
la corda té 20 braços.
2. Víctor Gosálvez,
Estudi constructiva de la barraca de la Vega valenciana, ms, Biblioteca del
Col·legi Oficial d'Arquitectes de València (València: 1915).
No hay comentarios:
Publicar un comentario