Parcial del Article "LLotges, pòrxens i sequers", publicat a la Revista: Ruiraus Vius nº 7, 2018
Façana del Molí dels Frares en València, amb els porxos cegats de rajola. Cròquis A. Gallud
En molins, masies i alqueries, trobem
aquests espais porticats des d'èpoques baix medievals, els podem observar construint
edificis de dos cossos amb basament porticat en el Molí dels Frares en l'antic
Camí de Campanar a València, on els arcs ogivals de diferent dimensió ocupen la
façana principal i donaven en el seu moment accés a un espai de treball i
intercanvi propi d'aquest important molí que es manté actiu al llarg dels segles
XVI i XVII. En aquest cas els carreus dels edificis públics s'ha substituït per
maçoneria, conservant dovelles calcàries tan sol en els seus arcs, els quals no
solament es disposen en façana, també construeixen les línies internes de càrrega,
creant en el seu moment una sala de treball oberta i diàfana que amb el temps va
anar tancant-se.
Façanes, perspectiva i imatge dels porxos de l'Alquería dels Moros en València.
Planols i Fotos de MdR
També d'època medieval trobem un
preciós porticat gòtic en una de les escasses alqueries representatives que ens
queden de l'antic concepte del terme "alqueria"
entès com a nucli de població al voltant d’una casa senyorial: l’Alqueria dels
Moros, en l'antic Camí de Burjassot en Benicalap, València. Una alqueria que
ens mostra com van ser les cases senyorials de primera generació immediatament
posteriors al Repartiment, que van utilitzar esquemes de planta basilical
dintre d’un conjunt de casa de colons i espais d'elaboració agrària. Concepte
tan diferent al que en època moderna entenem per alqueria: "casa aïllada
en l'horta". Doncs en aquesta Alqueria dels Moros un porticat que encara
hui podem veure formava part en el seu moment dels espais de treball de
l’alqueria. (Mentre es publicava aquest article vam tenir la desgràcia de
perdre part d'aquest porticat històric per una ruïna anuciada, producte de la
desídia de l'administració en atendre a l'expropiació i restauració del conjunt.
Constitueix l’alqueria el que
podríem entendre per un vicus
medieval, on el seus edificis es poden datar entre el segles XIV al XVI , amb
un edifici posterior del s. XVIII. En el
referit vicus podem trobar, enfront de la casa dominant, la senyorial, unes
cases de colons al costat d'altres variades instal·lacions: quadres, pòrxens de
treball, almàsseres, etc. al costat possiblement de barraques o altres
construccions per la habitació de treballadors de diferent nivell social en
l'època, de les quals hui s'ha perdut el rastre. Entre els diferents cossos i
edificis de l’alqueria centrem la nostra atenció en un antic espai compost
d'una nau paral·lela al camí al que obri façana; un cos que en el seu moment va
ser diàfan i porticat, construït per un sistema d'arcades ogivals construides
en carreus de piedra calcaria obertures que hui es conserven amb els seus arcs cegats
però amb la capacitat de ser recuperats
(esperem). Ubicació important la d'aquesta llotja de treball en el conjunt
d’alqueria i que ens parla de l'interès del espais porticats, espais de treball,
emmagatzematge, manipulació de collites, etc.
La seua configuració és la
típica d'aquests cossos baix medievals, arcs ogivals molt aguts, sobre un
sistema seriat amb matxons de certa amplitud i amb singularitats en la
grandària d'alguns de les seues obertures que prenen més altura i amplària en
les seues traces. Els carreus de pedra calcària en els arcs es complementa en
els murs amb maçoneria o tapials d'amples juntes horitzontals. La profunditat del porticat és la
d'una crugia convencional amb forjat de bigam de fusta del lloc – bigam del
lloc en el seu moment- de pi roig de la pineda de Campanar amb tota seguretat.
Crugia tancada per un mur cegar en la part posterior. Aquest porticat va ser
cegat segles després i adequat com a habitatge de colons.
Un altre porxo de treball construït com cruixia adossada a la façana de la
casa principal, ho trobem en l’Alqueria de Barrinto en el Camí de Muntanyana en
Marxalenes, València. Un cos datat entorn a la fi del segle XV o inicis del
XVI. En aquest cas no es tracta d'una alqueria senyorial a la manera de
l’Alqueria dels Moros, és més aviat una granja d'explotació agrària originària
del segle XIV que a força d'ampliacions es constitueix com una gran alqueria
que adquireix un moment de gran esplendor entre els segle XV al XVI, quan s’amplia
de manera important i es remodelen els seus espais, construint-se en aquest
moment el porticat en qüestió.
Tres imatges de espais, porxos i secció de l'Alqueria de Barrinto a València. Fotos i Planols MdR
Dedicada en origen a la producció vitivinícola posseeix un dels més
complets i interessants cups, d'aquesta època a València, que precisament es
correspon i complementa amb el celler i el cup oposat recentment en l'Av. de
Burjassot, en el subsòl de les instal·lacions de Bombes Gens. Els dobles cups
de l’Alqueria de Barrinto ens indiquen l'interès de la cultura de la vinya en
la zona i la possibilitat que part d'aquestes labors es realitzaren en part en
porticats com el qual trobem en l’alqueria.
En aquest cas ens ofereix un porticat molt singular d'arcs apuntats, molt
aguts, construïts en rajola, de qualitat excepcional en la seua factura i que
ha arribat fins a nosaltres, restaurat l'any 2000, precisament per aquest
autor. Un porticat sobre el qual s'alça un cos superior que manté una estranya
configuració en l'arrencada dels pilars; s'adossa a una de les façanes i es
perllonga enfront de la porta de l’alqueria en una fàbrica d'època anterior,
com indica l’estratigrafia muraria, definint un espai filtrant inserit dins del
volum de la casa, sobre la qual es disposa una sala en la qual trobem un paviment
datat possiblement a la fi del segle XV o inicis del XVI, precisament similar
als taulells oposats en les sales de Bombes Gens.
Si bé els porticats els veiem adossats o articulats a la masia o l’alqueria valenciana com a llocs de treball des d'època baix medieval, hem de ser conscients que al seu torn construeixen en molts casos les porxades i corrals que completen les granges al món rural valencià. Construccions aquestes dels corrals que de vegades trobem disperses o adossades a les masies al món ramader del país. En els patis d’alqueria i masies, aquests porticats a sovint prenen el nom de pòrxens, porxades, pallers, quadres, etc., i en el fons repeteixen l'esquema d'un porticat diàfan definit per arcs o llindes que acullen les més diverses funcions.
Exemples tots ells de la importància i permanència constant d'aquestes
arquitectures en les terres valencianes que podem constatar i que ens indica la
necessitat d'incidir en l'estudi i coneixement de la nostra cultura
arquitectònica, procurant un relat més acurat, menys estereotipat del que fins
ara hem tingut, en ocasions simplificant un relat que passa d'uns autors a uns
altres sense crítica o aportacions de camp, intentant una lectura lineal i massa
senzilla.
Escales de baixar a la bodega de la Casa Nova, des de el Cup, tot baix dels porxos del pati.
Foto MdR
Els
porticats podem dir que formen part de nostra més ancestral cultura
arquitectònica i representen un dels cossos canònics que s'utilitzen per a
configurar la granja agrària, prenent especial auge a la fi del segle XVIII i
particularment el segle XIX, quan la tècnica d'assecat del raïm en pansa, com a
economia de primer nivell del camp valencià a grans àrees del territori, des de
les zones de secà de les comarques al voltant a la ciutat de València, a la
Ribera, en les valls dels rius Albaida i Vernissa, però sobretot en la Marina,
on el porticat és un dels elements bàsics de l'arquitectura rural i marca
particularment la granja camperola, fins i tot arribant a donar-li nom: el riurau.
Conjunt del riurau de Giner a Xalò. Foto MdR
No hay comentarios:
Publicar un comentario