sábado, 19 de octubre de 2013

Antonius Van der Winjgaerden dibuixant Xàtiva en 1563



Antonius Van der Winjgaerden dibuixant Xàtiva en 1563
És poc corrent veure al propi dibuixant en el seu dibuix, una imatge que més tard, ja en ple barroc, ens mostraria Velázquez en el seu celebèrrim quadre, i que encara més tard, i com a paradigma del romanticisme, ens mostraria Caspar David Friedrich decididament com a paradigma del paisatge, sempre vist pels ulls del viatger, aportant aquesta càrrega de subjectivitat que sempre té el mateix concepte de paisatge. Per això em sembla tan interessant aquest dibuix i aquest paisatge vist pels ulls del dibuixant àulic del rei Felip II, que en el fons eren els ulls del seu rei.

Es poco corriente ver al propio dibujante en su dibujo, una imagen que más tarde, ya en pleno barroco, nos mostraría Velázquez en su celebérrimo cuadro, y que aún más tarde, y como paradigma del romanticismo, nos mostraría Caspar David Friedrich decididamente como paradigma del paisaje, siempre visto por los ojos del viajero, aportando esa carga de subjetividad que siempre tiene el propio concepto de paisaje. Por ello me parece tan interesante este dibujo y este paisaje visto por los ojos del dibujante áulico del rey Felipe II, que en el fondo eran los ojos de su rey.