sábado, 4 de enero de 2014

La Sala del Comú i la Llotja de l'Ajuntament de Morella, per Miguel del Rey






La Sala del Comú i la Llotja de l'Ajuntament de Morella . -

Aquest primer cos de l'edifici medieval inclou la Llotja en planta baixa i sobre ella la Sala del Consell. Sala que alberga el poder municipal morellà. És un cos d'una volumetria potent i gran impacte visual, ben inserit en un viari lleugerament corb que tanca perspectives i acota l'espai públic. Un espai amb aquest halo de misteri que li proporciona la paret lleugerament corbada d'una traça quasi albertiana que fa del que és públic una cosa gairebé intern, però inabastable. El cadirat rotunda combina la potència dels arcs apuntats i l'esveltesa de les finestres coronelles, amb una composició una mica descurada, una mica primitiva per la seva indisciplina .

Un aler coronava aquest cos conformant una cantonada amb cobertes vessants a façana, com indiquen les petjades sobre la paret de la torre truncada que sobreelevaba sobre la sala del Justícia. De tot això queden les restes de l'antic ràfec, les empremtes de la coberta sobre els murs de l'antiga torre i també les imatges que 1861 ens ofereix Oliet

El pla d'arrencada de la façana sobre la Costa de la Presó és ben diferent a com ho trobem abans de la restauració, desdibuixat, encegat i enterrat parcialment . Després de la intervenció recuperem la imatge original: la placeta que permet l'accés a la Llotja per mitjà de dos grans arcs apuntats. La toponímia del lloc encara manté el nom : Placeta del Fielato (o Filato) per a denominar aquest lloc i el seu àmbit proper, (així s'anomena encara la font davant de l'Ajuntament). En els dibuixos d'Oliet podem veure un pedrís que permet entreveure l'antiga placeta, hui recuperada, un pedrís similar a l'existent en la protecció del desnivell d'accés al Palau del Cardenal Ram, a la mateixa Morella .

La Llotja sempre ha estat un espai autònom. Hui s'ha unit funcionalment al pati per una petita porta existent al fundo , una antiga porta possiblement de magatzems o sitges vinculats a la pròpia llotja . allà s'ha disposat una escala que ens porta fins a la cota superior del pati d'accés a l'edifici . Aquesta unió ens possibilita la utilització de la Llotja com a dependència autònoma o no, i alhora, es converteix en una sala tancada, sense perdre la seva diafanitat en tancar amb vidre els arcs apuntats de façana.

Murs, forjats, sistemes de bigues i viguetería s'han restaurat seguint la seva pròpia lògica, conservant les tècniques originals i el valor de la pròpia matèria, acompanyant la seva execució des de la tecnologia contemporània.

La Sala del Comú torna a tenir la seua antiga esplendor: Un espai únic, cobert amb enteixinat de fusta amb enteixinat de fusta, resolt amb una línia central de càrrega que dóna suport sobre una elegant i esvelta columna octogonal. Columna que s'ha reestructurat i equilibrat superant segles de desequilibris progressius causa dels assentaments diferencials i corriments de murs que s'han anat sumant al llarg del temps. L'anivellament de forjats ha obligat a deixar fora de nivell a les pròpies finestres, les quals són testimoni del desequilibri secular.

La coberta restaurada ens permet tornar a acostar-nos a les formes originals de l'edifici medieval, permetent així l'emergència de la torre truncada

Extracte del capítol "Morella , Casa del Consell", publicat en el Llibre "Lugares..." Miguel del Rey , València 2005


La Sala del Comú y la Lonja del Ayuntamiento de Morella.-

Este primer cuerpo del edificio medieval incluye la Lonja en planta baja y sobre ella la Sala del Consell. Sala que alberga el poder municipal morellano. Es un cuerpo de una volumetría potente y gran impacto visual, bien insertado en un viario ligeramente curvo que cierra perspectivas y acota el espacio público. Un espacio con ese halo de misterio que le proporciona la pared ligeramente curva de una traza casi albertiana que hace de lo público algo casi interno, pero inalcanzable. La sillería rotunda combina la potencia de los arcos apuntados y la esbeltez de las ventanas ajimezadas, con una composición algo descuidada, un poco primitiva por su indisciplina. 

Un alero coronaba este cuerpo conformando una esquina con cubiertas vertientes a fachada, como indican las huellas sobre la pared de la torre truncada que se sobreelevaba sobre la Sala del Justícia. De todo ello quedan los restos del antiguo alero, las huellas de la cubierta sobre los muros de la antigua torre y también las imágenes que 1861 nos ofrece Oliet
             
El plano de arranque de la fachada sobre la Cuesta de la Cárcel es bien distinto a como lo encontramos antes de la restauración, desdibujado, cegado y enterrado parcialmente. Tras la intervención recuperamos la imagen original: la placeta que permite el acceso a la Lonja por medio de dos grandes arcos apuntados. La toponimia del lugar aún mantiene el nombre: Placeta del Fielato (o filato) para denominar ese lugar y su ámbito próximo, (así se denomina aún la fuente frente al Ayuntamiento). En los dibujos de Oliet podemos ver un poyete que permite entrever la antigua placeta, hoy recuperada; un poyete similar al existente en la protección del desnivel de acceso al Palacio del Cardenal Ram, en la misma Morella.

La Lonja siempre ha sido un espacio autónomo. Hoy se ha unido funcionalmente al patio por una pequeña puerta existente al fundo, una antigua puerta posiblemente de almacenes o silos vinculados a la propia lonja. allí se ha dispuesto una escalera que nos lleva hasta la cota superior del patio de acceso al edificio. Esta unión nos posibilita la utilización de la Lonja como dependencia autónoma o no, y a la vez, se convierte en una sala cerrada, sin perder su diafanidad al cerrar con cristal los arcos apuntados de fachada.

Muros, forjados, sistemas de vigas y viguetería se han restaurado siguiendo su propia lógica, conservando las técnicas originales y el valor de la propia materia, acompañando su ejecución desde la tecnología contemporánea.

La Sala del Comú vuelve a tener su antiguo esplendor: Un espacio único, cubierto con artesonado de madera con artesonado de madera, resuelto con una línea central de carga que apoya sobre una elegante y esbelta columna octogonal. Columna que se ha reestructurado y equilibrado superando siglos de desequilibrios progresivos debido a los asientos diferenciales y corrimientos de muros que se han ido sumando a lo largo del tiempo. La nivelación de forjados ha obligado a dejar fuera de nivel a las propias ventanas, las cuales son testigo del desequilibrio secular.

La cubierta restaurada nos permite volver a acercarnos a las formas originales del edificio medieval, permitiendo así la emergencia de la torre truncada

Extracto del capitulo “Morella, Casa del Consell”, publicado en el Libro “Jugares…” Miguel del Rey, Valencia 2005