lunes, 14 de septiembre de 2015

Casa al Rico al Camí del Pou d’Aparisi - València




L'alqueria de la Casa al Rico és un exemple interessant de la petita granja camperola d'origen modern. Es pot datar en els moments de transició entre el S XIX i el S XX. Ens presenta un exemple típic d'aquestes granges camperoles d'origen modern que trobem a la zona dels Francs i Marjals, conreada des d'antic, però colonitzada per habitació humana en èpoques més properes i que culmina amb una densificació massiva de la zona al llarg del S XIX per mitjà de barraques que es van substituint gradualment en les primeres dècades del segle XX. En aquesta zona trobem petites cases pageses compostes de dos crugies, d'estructures molt conceptuals i senzilles; de dimensions relativament reduïdes, on està pròxima la tradició de les barraques. Es complementen amb porxadas resoltes a una aigua, de vegades cobertes amb teula plana, molt diferent de la teula corba que construeix les teulades de la casa principal. En aquest edifici del Rico podem veure una gran porxada a una aigua, coberta amb teula plana, incloent dos cossos en paral·lel, amb dues portes d'accés independents; l'una com accés a l'ampliació de l'habitatge -on es troba la cuina-, més una altra porta que s'obre als corrals i quadres.
Arquitectònicament la casa pertany al tipus compacte de dos crugies paral·leles a façana, amb línia central de càrrega construïda per un mur amb obertura central situat en correspondència amb els grans buits centrats de les façanes anterior i posterior. Sobre aquesta línia central es construirà a la coberta el carener de la teulada, conformant una coberta amb ràfec horitzontal a façana anterior i posterior. La composició d'espais s'estructura a partir de l'eix central en planta que penetra pels grans obertures de la casa. Eix que articula tota l'arquitectura i al qual se li dóna una materialització important a carregar-lo amb l'ús del pas interior - exterior, conduint-nos fins al pati posterior.
Les estades (quartos) se situen tancades a banda i banda en la primera crugia, deixant una dilatació en el segon cos de construcció. Allà és on s'articula la casa amb els nous espais que amplien a l'alqueria a partir de la porxada adossada a la testera Nord. Cuina i magatzems, mes uns corrals i quadres en paral·lel, completen el programa, al costat del pati posterior. La planta superior hi han magatzems i cambres d'ús agrari.
La façana, simètrica, situa en façana l'eix central compositiu de la planta i el adjectiva amb els grans obertures que defineixen la seua composició. El mur es revoca i evoca amb el seu dibuix un cadirat absent de juntes molt marcades. Tractament, que en primer lloc es va donar a la façana de la casa, però més endavant es va ampliar als cossos afegits potser amb resultats mes que dubtosos.




La alquería de la Casa el Rico es un ejemplo interesante de la pequeña granja campesina de origen moderno. Se puede fechar en los momentos de transición entre el S XIX y el S XX. Nos presenta un ejemplo típico de estas granjas campesinas de origen moderno que encontramos en la zona de los Francos, Marjales y Extremales, cultivada desde antiguo, pero colonizada para habitación humana en épocas más próximas y que culmina con una densificación masiva de la zona a lo largo del S XIX por medio de barracas que se van sustituyendo paulatinamente en las primeras décadas del siglo XX. En esta zona encontramos pequeñas casas campesinas compuestas de dos crujías, de estructuras muy conceptuales y sencillas; de dimensiones relativamente reducidas, donde está próxima la tradición de las barracas. Se complementan con porxadas resueltas a un agua, muchas veces cubiertas con teja plana, muy distinta de la teja curva que construye los tejados de la casa principal. En este edificio del Rico podemos ver una gran porxada a un agua, cubierta con teja plana, incluyendo dos cuerpos en paralelo, con dos puertas de acceso independientes; una como acceso a la ampliación de la vivienda -donde se encuentra la cocina-, más otra puerta que abre a los corrales y cuadras.
Arquitectónicamente la casa pertenece al tipo compacto de dos crujías paralelas a fachada, con línea central de carga construida por un muro con vano central situado en correspondencia con los grandes huecos centrados de las fachadas anterior y posterior. Sobre esta línea central se construirá en cubierta la cumbrera del tejado, conformando una cubierta con alero horizontal a fachada anterior y posterior. La composición de espacios se estructura a partir del eje central en planta que penetra por los grandes vanos de la casa. Eje que articula toda la arquitectura y al que se le da una materialización importante al cargarlo con el uso del paso interior - exterior, conduciéndonos hasta el patio posterior.
Las estancias (quartos) se sitúan cerradas a ambos lados en la primera crujía, dejando una dilatación en el segundo cuerpo de construcción. Allí es donde se articula la casa con los nuevos espacios que amplían a la alquería a partir de la porxada adosada al testero Norte. Cocina y almacenes, mas unos corrales y cuadras en paralelo, completan el programa, junto al patio posterior. La planta superior alberga almacenes y cambras de uso agrario.
La fachada, simétrica, sitúa en fachada el eje central compositivo que vimos en planta y lo adjetiva con los grandes vanos que definen su composición. El muro se revoca y evoca con su dibujo una sillería ausente de junta muy marcada. Tratamiento, que en primer lugar se dio a la fachada de la casa, pero más adelante se amplió a los cuerpos añadidos quizás con resultados mas que dudosos.