martes, 12 de julio de 2016

Alqueria a les Cases de Bàrcena, València, per Miguel del Rey (val-cast)


A l'antic camí de Barcelona trobem una d'aquestes casotes antigues, aquestes joies que s'han mantingut en el temps, ningú sap per què, però allà està, humil, callada, deixant passar el trànsit i el temps .. És una alqueria antiga a Casas de Bárcena. Una casa possiblement construïda en torn al segle XVI o XVII, amb tàpies trufats de tongades de maó i acabats amb un morter ric en formigons de calç situat a les cares externes del cofre de la tàpia; formigó sobre el qual s'ha emblanquinat amb calç durant segles. Aquesta casa la vaig trobar en els meus passejos per l'horta, la seua condició i humilitat, no la feien protagonista, però la vista se va clavar en ella. La vam aconseguir catalogar com a Bé de Rellevància Local intentant amb això la protecció i la seva romania en un paisatge que  encara capaç de ser fragmentàriament valorat en aquesta part de la nostra preciosa Horta Nord. Ara ja és qüestió dels seus propietaris i de la mateixa Administració que done suport a la seua permanència, no només que "no permeti"  la seua destruccción. El seu estat és fràgil, física i socialment parlant.

La composició de l’arquitectura és molt senzilla: tres murs de càrrega paral·lels a façana que componen dues crugies d'àmplies dimensions forjades amb bigues de gran cantell i gruix, pròpies de l'època que hem citat, amb secció rectangular acabada en bous laterals. S'estructura amb una línia central de càrrega que presenta tres obertures alineats en cada un dels murs: els dos exteriors són les portes de l'edifici al carrer o al pati posterior. L'obertura central és un arc de mig punt sobre pilastres classicistes. Tot això ens reforça la seva possible datació entorn a la fi del segle XVI.

La composició de façana és senzilla i austera. Amb un domini de la massa sobre el buit i potenciant la component horitzontal. Reflecteix clarament l'ús d'habitació en planta baixa i la planta econòmica en alçada, amb tres finestres de relativament grans buits amb fusteria poc treballada en aquesta planta. Les obertures es construeixen amb bocafinestres achaflanadas en façana i amb la fusteria exterior enrasada amb el retalle intern del pla inclinat, de manera que proporcionen una imatge molt plana, a la manera de les solucions de la resta d'arquitectures renaixentistes que trobem a les nostres comarques.

El paisatge on s'emmarca l'edifici és definix per l'estructura lineal que formen les cases entorn la Carretera de Barcelona, ​​l'antic Camí Reial. Són cases adossades, o amb petits intersticis entre si, tipològicament molt uniformes que responen a l'estructura de "casa-pati- paller" i presenten un pla ters de baixa altura i ràfec horitzontal al llarg de les antiga línia de trànsit. Després d'elles es troba l'horta i a la mateixa s'accedeix pels camins transversals que neixen entre les diferents cases. Formen un paisatge característic que està en procés de substitució per la rebliment de les vores amb edificacions molt compactes en alçada, sense interès formal o de conjunt, que han esgotat les vistes laterals a l'horta.

Ës interesant la  configuració amb estructures tipològiques del tipus "casa-pati-paller" permet l'aparició de masses neutres en les posteriors de les cases, donant directament als camps, o bé disposant de camins de "Portelles", potenciant d'aquesta manera el límit entre l'edificat i l'agrari.



Alquería en Cases de Bàrcena. València (cast)

En el antiguo camino de Barcelona encontramos una de esas casonas antiguas, esas joyas que se han mantenido en el tiempo, nadie sabe porqué, pero allí está, humilde, callada, dejando pasar el tránsito y el tiempo. Es una alquería antigua en Casas de Bárcena. Una casa posiblemente construida en torno al siglo XVI o XVII, con tapiales trufados de tongadas de ladrillo y acabados con un mortero rico en hormigones de cal situado en las caras externas del cofre del tapial; hormigón sobre el cual se ha enjalbegado con cal durante siglos. Esta casa la encontré en mis paseos por la huerta, su condición, su humildad, no la hacían protagonista, pero fue un flechazo. Conseguimos catalogarla como Bien de Relevancia Local intentando con ello su protección y su permanecía en un paisaje aún es capaz de ser fragmentariamente valorado en esta parte de nuestra preciosa Huerta Norte. Ahora ya es cuestión de sus propietarios y de la propia Administración que apoye su permanencia, no solo que “no permita” su destrucción. Su estado es frágil, física y socialmente hablando.

Su composición es muy sencilla: tres muros de carga paralelos a fachada que componen dos crujías de amplias dimensiones forjadas con vigas de gran canto y espesor, propias de la época que hemos citado, con sección rectangular acabada en toros laterales. Se estructura con una línea central de carga que presenta tres vanos alineados en cada uno de los muros: los dos exteriores son las puertas del edificio a la calle o al patio posterior. El vano central es un arco de medio punto sobre pilastras clasicistas. Todo ello nos refuerza su posible datación entorno a finales del siglo XVI.

La composición de fachada es sencilla y austera. Con un dominio de la masa sobre el vano y potenciando la componente horizontal. Refleja claramente el uso de habitación en planta baja y la planta económica en altura, con tres ventanas de relativamente grandes huecos con carpintería poco trabajada en esta planta. Los vanos se construyen con bocaventanas achaflanadas en fachada y con la carpintería exterior enrasada con el retalle interno del plano inclinado, de forma que proporcionan una imagen muy plana a la fachada, a la manera de las soluciones del resto de arquitecturas renacentistas que encontramos en nuestras comarcas.

El paisaje donde se enmarca el edificio es la estructura lineal que forman las casas entorno la Carretera de Barcelona, el antiguo Camino Real. Son casas adosadas, o con pequeños intersticios entre si, tipológicamente muy uniformes que responden a la estructura de “casa- patio- pajar” y presentan un plano terso de baja altura y alero horizontal a lo largo de las antigua línea de tráfico. Tras ellas se encuentra la huerta y a la misma se accede por los caminos transversales que nacen entre las distintas casas. Forman un paisaje característico que está en proceso de sustitución por la colmatación de los bordes con edificaciones muy compactas en altura, sin interés formal o de conjunto, que han agotado las vistas laterales a la huerta.


Es interesante la configuración con estructuras tipológicas del tipo “casa- patio- pajar” permite la aparición de masas neutras en las traseras de las casas, dando directamente a los campos, o bien disponiendo de caminos de "portelles", potenciando de esta manera el límite entre lo edificado y lo agrario.

No hay comentarios:

Publicar un comentario