miércoles, 15 de noviembre de 2017

La Carretera Nacional N-332 i el pont sobre el riu Algar en Altea- Per Miguel del Rey (Val-Cast)

LA CARRETERA NACIONAL N-332 I EL PONT SOBRE EL RIU ALGAR.  1860-1880             
Publicat al llibre "Passejant per les altees".  M. del Rey, València 2016

(Val)
La carretera de la Costa Mediterrània, la Nacional 332, va ser una obra de gran transcendència social, política i econòmica, va marcar la geografia humana d’aquestes terres de la Marina, i en especial, pel que a nosaltres respecta, va marcar la societat i al poble d’Altea. La seua existència i el seu traçat van permetre el comerç per terra que fins aleshores era molt complicat pel fet d’existir dos grans barreres naturals, el Mascarat i el riu Algar, la qual cosa obliga a què les vies de comerç foren eminentment marítimes fins a la segona dècada del segle XIX (1). Cal assenyalar la data de 1860, quan es va construir el tram Alacant – Altea, deixant obsolet l’antic Camí d’Alacant i obrint una bretxa important en el raval de Sant Pere o de Pescadors que va generar el carrer de la Mar, la primera estructura lineal d’eixample configurada com un llarg carrer entre el convent i els limítrofs i corrals de l’antic escorxador, potenciant-se i allargant-se més tard amb la construcció de l’Estació del ferrocarril i el conjunt de cases i instal·lacions hoteleres que en la segona dècada del segle XX configurant el que hui coneixem com a nucli tradicional.


L’entrada de la carretera per Alacant amb l’Estació a la dreta, sobre 1915. Autor desconegut. Col·lecció  Pedro Juan Orozco.

L’any 1880 es va fer arribar fins a València, gràcies al túnel i pont del barranc del Mascarat, un obstacle natural molt considerable fins a aqueix moment i en el qual es van invertir durant dècades molt d’esforç i diners públics. Empresaris alteans van participar en la contractació d’aquestes obres públiques amb gran profit personal en alguns casos. Fins ben entrat el segle XX era una carretera sense asfaltar; el ferm era de pedraplè i compactada amb un acabat a la manera de macadam, era apte per a les diligències, carros i altres vehicles de tracció animal, però la pols i els sots la feien incòmoda i també irrespirable per als viatgers. L’asfalt i empedrat de l’interior del poble va ser una obra de l’època de Primo de Rivera i el seu programa d’Obres Públiques. Precisament un text editat en 1939 (2) de Le Corbuiser relata un viatge de l’any 1931 i diu “Se trataba de la primera autopista trazada con exactitud, con bordes limpios, pintados en blanco, curvas con peralte i amplias panorámicas. Llevaba de los Pirineos a África. Nos impresionó ya desde la frontera,.... a la altura de Valencia, donde los vecinos le habían bordeado de rosales, arbustos i palmeras, como en una fiesta. De golpe, salían de un estado de cosas milenario i se encontraban en contacto con el mundo moderno....”

El pont sobre l’Algar


Vista del pont en un dels seus moments d’ampliació, amb els operaris i les cintres, amb l’ampit ja desmuntat. Mitjans del S. XX. Foto publicada per l’Associació de Veïns de L’Olla i Cap Negret.

És una estructura màssica de 20 arcs alçats sobre bases originalment de carreus, amb una longitud de 258 m, més dos llargs embarcaments a ambdós costats. Construït en 1880, va resoldre definitivament el pas del riu que fins aleshores es feia travessant, quan era possible, el riu pel camí Real. De vegades,  per pontons i quan l’aigua era abundant, evitant el riu i embarcant persones i carruatges en barcasses per la desembocadura. Definit per arcs rebaixats d’uns 9 metres de llum que descansen sobre bases aplantillades; arcs i bases construïdes amb pedra calcària, on les dovelles dels arcs formers i les peces que formen el tallamar són de dura pedra calcària de color més clar, possiblement de Campello, mentre que la resta és possiblement pedra de les pedreres locals. Per a donar més amplària a la calçada, les vases foren ampliades potser de manera despreocupada, conservant a ambdós llocs les formes aplantillades d’origen, encara que perdent part de la impostació d’atracada de l’arc. El pont ha perdut la seua ben treballada muradella i les ajustades barreres que disposava en el seu disseny original.

El pont del riu ha sigut un lloc de retrobades, de passejos, de límits. Va ser durant molts anys l’extrem fins on podien arribar les parelles en determinada època; ha sigut sempre un lloc amb cert misteri, que baix les seues voltes i en les aigües del riu alberga una vida vegetal i animal que mai va ser en excés valorada. Tal volta ha sigut la vara de mesurar l’amplària d’un riu que, sense els ponts o viaductes, no haguera tingut la importància que li dóna la dimensió i que neguen les aigües, generalment escasses baix els seus arcs.


Foto de los momentos de ampliación de la carretera a finales de los años 1920. Foto gentileza de A. Martínez

Personatge vinculat
Cal destacar l’important projecte de millora que en època de Primo de Rivera es realitza per la consolidació i ferms de la carretera nacional, dins el programa “Circuito Nacional de Firmes Especiales“. En aquest projecte va participar el senyor Juan Bermejo, que va traslladar la seua residència a Alacant. La amistat amb MIguel Aynat i les visites contínues familiars al mas de Calces, li van decantar per Altea com a lloc d’estiueig, primer a la fonda Ronda, més tard en una casa llogada al Poblet d’Altea la Vella, fins construir-se, a principis de els anys 1930, la seua pròpia casa a Cap-Negret (veure casa Bermejo, 11-17) un dels preciosos xalets, dels pocs que encara podem gaudir, sent constant des de llavors la presència de la família Bermejo a Altea.

(1) Per aproximar-nos a la dificultat del traçat previ, cal conèixer l’informe: “Ytinerario de Catarroja a Alicante por Alcoy i de Alicante al mismo punto de partida por el litoral” que realitzaren en 1853 els capitans del Cuerpo de E.M. del Ejército En Nicolás Lloret i En Manuel Cortés de la S.D. del S. G. E

(cast)
LA CARRETERA NACIONAL N-332 Y EL PUENTE SOBRE EL RÍO ALGAR 1860-1880             

Ingeniería Civil. Autor desconocido

La Carretera de la costa mediterránea, la nacional 332 fue una obra de gran trascendencia social, política y económica, marcó la geografía humana de estas tierras de la Marina, y en especial, por lo que a nostros respecta, marcó a la sociedad y al pueblo de Altea. Su existencia y su trazado permitieron el comercio por tierra, que hasta entonces era muy complicado, al existir dos grandes barreras naturales, el mascarat y el río Algar, lo cual obligaba a que las vías de comercio fueran eminentemente marítimas hasta la segunda década del siglo XIX.  Hay que señalar la fecha de 1860, cuando se construye el tramo Alicante-Altea, dejando obsoleto el antiguo Camí de Alacant y abriendo una brecha importante en el Arrabal de Sant Pere o de Pescadores que generó la Calle del Mar, la primera estructura lineal de ensanche configurada como una larga calle entre el Convento y los aledaños y corrales del antiguo matadero, potenciandose y alargándose más tarde con la construcción de la Estación del Ferrocarril y el conjunto de casas e instalaciones hoteleras que en la segunda década del S. XX configuraron lo que hoy conocemos como núcleo tradicional.


El Mascarat - Foto L. Roisin. 1931

En 1880 se hizo llegar hasta  Valencia gracias al túnel y puente del barranco del Mascarat, un obstáculo natural muy considerable hasta ese momento. Empresarios alteanos participaron en la contratación de estas obras públicas, con gran provecho económico en algún caso. Hasta bien esntrado el siglo XX era una carretera sin asfaltar. Su firme de piedra machacada y compactada con un acabado a la manera de macadán, era apto para las diligencias, carros y otros vehículos de tracción animal, pero el polvo y los baches la hacían incómoda y también irrespirable para los viajeros. El asfaltado y adoquinado en el interior de los pueblos fue una obra de la época de Primo de Rivera, con su programa de Obras Públicas. Precisamente, del año 1939 hay un texto* de Le Corbusier que relata un viaje del año 1931 y dice “Se trataba de la primera autopista trazada con exactitud, con bordes limpios, pintados en blanco, curvas con peralte y amplias panorámicas. Llevaba de los Pirineos a Africa. Nos impresionó ya desde la frontera, ....   a la altura de Valencia, donde los vecinos le habían bordeado de rosales, arbustos y palmeras, como en una fiesta. De golpe, salían de un estado de cosas milenario y se encontraban en contacto con el mundo moderno....

El puente sobre el Algar
El puente es una estructura másica con 20 arcos sobre basas originalmente de sillería, con una longitud total de 258 m. mas dos largos embarques a ambos lados.  Construido en 1880 resolvió definitivamente el paso del río que hasta entonces se hacía vadeando el río por el camino Real cuando era posible. O bien atravesando con pontones y en ocasiones, cuando el agua era abundante, sorteando el río y embarcando por mar en la desembocadura a personas y carruajes.

El puente está construido por arcos rebajados de unos 9 metros de luz que descansan sobre basas aplantilladas; arcos y basas construidos con piedra caliza, donde las dovelas de los arcos formeros y las piezas que forman el tajamar son de piedra caliza más dura y de color más claro, posiblemente de Campello, mientras que el resto son posiblemente piedra de las canteras locales. Las basas, para dar más anchura a la calzada, fueron ampliadas de manera podríamos decir despreocupada, conservando a ambos lados las formas aplantilladas pero perdiendo parte de la impostación de atraque del arco. De la misma manera, el puente ha perdido su bien trabajado pretil y los ajustados burladeros que disponía en su forma original.

El pont del riu ha sido un lugar de encuentros, de paseos, de límites. Fue durante muchos años el extremo hasta donde podían llegar las parejas en determinad época; ha sido siempre un lugar con cierto misterio que bajo sus bóvedas y en las aguas del río alberga una vida vegetal y animal que nunca fue en exceso valorada. Quizás ha sido la vara de medir la anchura de un río, que sin los puentes o viaductos, no hubiera tenido el empaque que da la dimensión y que niegan las aguas, generalmente escasas bajo sus arcos.


No hay comentarios:

Publicar un comentario