jueves, 24 de enero de 2013

Alquería de Lleonard- València./ Miguel del Rey


L’Alqueria de Lleonard  ( val)
Està ubicada a la partida de Dalt de Campanar en plena horta, al costat del camí del Cementiri, una zona densa patrimonial i paisatgísticament, deteriorada pel progressiu abandonament del lloc dels seus pobladors donada la situació d'inseguretat que va travessar la zona durant dècades. La mateixa alqueria és un reflex d'aquest deteriorament físic i social, on les tanques, els filats, els gossos, han substituït les portes entreobertes i a l'hospitalitat de les gents del lloc. El camí marca el límit de la plana de l'horta, amb els seus abancalaments d'hortalisses, sense arbrat, solcats per gran nombre de sèquies que aquí corren gairebé en paral·lel entre si, mantenint la cota que s'han salvat del riu i intentant transcórrer en horitzontal per arribar el més lluny possible en la seua funció fertilizadora. Els molins propers marquen els límits d'un paisatge que es deprimeix orogràficament pel sud cap a l'antic llit del Turia

L'alqueria ha estat habitada fins fa uns anys i més tard va estar ocupada només com a magatzem d'eines agraris. És complex datar aquest conjunt de cossos de construcció, algun dels quals pot ser medieval, encara que el cos principal podria datar-se, per les fàbriques, com originari del s XVII. En qualsevol cas cal un estudi arqueològic.

Pel que fa a l'arquitectura de l'alqueria cal destacar la rotunditat volumètrica i la senzillesa dels seus volums, cossos màssics coberts a una aigua, compactes, perpendiculars entre si. El volum de la casa es manté com una fita en el camí que des d'aquí, a poc a poc, va perdent densitat en construccions. El cos principal, que obri façana a l'est, inclou tres plantes, a la baixa i primera es disposava en el seu moment l'habitatge La andana superior té doble nivell de uns buits en façana de dimensions generoses en el nivell inferior i altres més petits i ajustats, centrats amb els anteriors, en el nivell superior. Una solució que s'alternava amb les propostes al "portell", que com hem vist eren molt abundants també en l'Horta de València.

Les fàbriques de la casa principal són d'origen més modern, constituïdes amb filades de maons de tendeles una mica més amples que els propis maons i compostos de formigó de calç amb xinesa de riu. Les obertures es construeixen amb arcs plans de maó, distingint especialment la gran dimensió de les finestres de planta alta, amb una fusteria ben traçada, clàssica, formada per dos quarterons per fulla. L'asimetria de la composició, els seus acabats de finestres, les fàbriques de maó i els arcs de descàrrega en els buits ens situen clarament en una fàbrica i una composició de façana pròpies del s XVII



l'alqueria la componen un cos principal, perpendicular al camí, de tres altures, coberta a una aigua amb teula corba i amb ràfec horitzontal cap a la façana principal, que s'articula amb un altre perpendicular al principal pel nord, cos d'una crugia i dues altures que defineix una estructura en ELA amb el cos anterior.
Aquests dos cossos defineixen entre tots dos un pati, hui colmatat per edificacions i tancat per altes i esveltes porxadas. Les cobertes, sempre abocant a una aigua, es construeixen amb ràfecs d'obra, poc volats, possiblement formes substituïdes en el temps i que aboquen cap a l'exterior sempre per façana principal. Podem distingir un cos mes antic situat després del cos principal, amb façana directa al camí, en el qual s'aprecien restes d'una fàbrica medieval de tàpia.

Al pati d'accés des del camí queden restes del que va ser una zona acotada, amb arbrat davant de la casa; una disposició en perpendicular al camí habitual en temps passats, ja que d'aquesta manera trobem les més antigues alqueries de l'horta: l'alqueria Fonda, l'alqueria del Rei, l'alqueria dels Moros, etc.





La alquería de Lleonard (cast)
Está ubicada en la partida de Dalt de Campanar en plena huerta, junto al camino del Cementerio, una zona densa patrimonial y paisajísticamente, deteriorada por el progresivo abandono del lugar de sus pobladores dada la situación de inseguridad que atravesó la zona durante décadas. La propia alquería es un reflejo de dicho deterioro físico y social, donde los vallados, las alambradas, los perros, han sustituido a las puertas entreabiertas y a la hospitalidad las gentes. El camino marca el límite de la planicie de la huerta, con sus abancalamientos de hortalizas, sin arbolado, surcados por gran número de acequias que aquí corren casi en paralelo entre sí, manteniendo la cota que han salvado del río e intentando transcurrir en horizontal para llegar lo mas lejos posible en su función fertilizadora. Los molinos próximos marcan los límites de un paisaje que se deprime orográficamente por el Sur hacia el antiguo cauce del Turia

La alquería ha sido habitada hasta hace unos años y más tarde estuvo ocupada solo como almacén de aperos agrarios. Es  difícil datar este conjunto de cuerpos de construcción, alguno de los cuales puede ser medieval, aunque el cuerpo principal podría datarse, por sus fábricas, como originario del s XVII. En cualquier caso es necesario un estudio arqueológico.

Respecto a la arquitectura de la alquería hay que destacar la rotundidad volumétrica y la sencillez de sus volúmenes, cuerpos másicos cubiertos a un agua, compactos, perpendiculares entre si. El volumen de la casa se mantiene como un hito en el camino que desde aquí, poco a poco, va perdiendo densidad en construcciones. El cuerpo principal, que abre fachada al este, incluye tres plantas, en la baja y primera se disponía en su momento la vivienda La andana superior tiene doble nivel de huecos en fachada, unos de dimensiones generosas en el nivel inferior y respiraderos más pequeños y ajustados centrados con los anteriores, en el nivel superior. Una solución que se alternaba con las propuestas al "tresbolillo", que como hemos visto eran muy abundantes también en la Huerta de Valencia.



Las fábricas de la casa principal son de origen más moderno, constituidas con hiladas de ladrillos de tendeles algo más anchos que los propios ladrillos y compuestos de hormigón de cal con china de río. Los vanos se construyen con arcos planos de ladrillo, distinguiendo especialmente la gran dimensión de las ventanas de planta alta, con una carpintería bien trazada, clásica, formada por dos cuarterones por hoja. La asimetría de la composición, sus acabados de ventanas, las fábricas de ladrillo y los arcos de descarga en los huecos nos sitúan claramente en una fábrica y una composición de fachada propias del s XVII

la alquería la componen un cuerpo principal, perpendicular al camino, de tres alturas, cubierta a un agua con teja curva y con alero horizontal hacia la fachada principal, que se articula con otro perpendicular al principal por el norte, cuerpo de una crujía y dos alturas que define una estructura en ELE con el cuerpo anterior.
Estos dos cuerpos definen entre ambos un patio, hoy colmatado por edificaciones y cerrado por altas y esbeltas porxadas. Las cubiertas, siempre vertiendo a un agua, se construyen con aleros de obra, poco volados, posiblemente formas sustituidas en el tiempo y que vierten hacia el exterior siempre por fachada principal. Podemos distinguir un cuerpo mas antiguo situado tras el cuerpo principal, con fachada directa al camino, en el cual se aprecian restos de una fábrica medieval de tapial.

En el patio de acceso desde el camino quedan restos de lo que fue una zona acotada, con arbolado frente a la casa; una disposición en perpendicular al camino habitual en tiempos pasados, pues de esta manera encontramos las más antiguas alquerías de la huerta: la alquería Fonda, la alquería del Rei, la alquería dels Moros, etc.

miércoles, 16 de enero de 2013

LLengues del Palmar- Masquefa / Miguel del Rey


 Aquest partidor es troba sobre el rec del Palmar - Vera, una escorrentia peculiar de la zona entre València i Alboraia i que en els últims anys ha entrat a formar part de la séquia de Rascanya. Correspon la seua ubicació a la partida del Racó de Sant Llorenç, al terme municipal de València, entre l'actual avinguda Germans Machado o ronda nord al barri d'Orriols, i els termes municipals de Tavernes - Blanques i Alboraia. S'accedeix al lloc per un camí que parteix de l'entrada a les noves cotxeres del metro situades al costat de la ronda nord.
Segun E. Guinot: "Es cierto que hay referencias de los siglos XIV y XV a estas acequias del Palmar-Vera por lo que al menos se le puede atribuir una fecha bajo medieval para su creación. Sin duda ha sido motivo de reparaciones a lo largo de los siglos pero lo esencial de su estructura física y disposición se ha mantenido durante siglos hasta la reciente reconstrucción del cajero de la acequia."
— en Catáleg de Patrimoni Cultural de l´Horta- Miguel del Rey

sábado, 5 de enero de 2013

Casal del Moli dels Moros y la seua estructura de Volta, Altea/ Miguel del Rey


Molí dels Moros, segle XII en Altea. Casal del molí construït per una volta encofrada y acabada en uns llits de argila a la manera de una coberta quasi plana, amb molt poca pendent per que el aigua no s´emportara la capa d´argila. la construcció es molt semblant a la que ens mostra Masias Valencianas de la casa amb volta al Maestrat.
-----
Moli dels Moros en Altea, antiguo molino de època islámica -s XII- construído con bóveda encofrada de mampostería a la manera de las casetes de Volta del Maestrat.

Jaume Llinares Cortés Bonica fotografia d'un edifici únic i important del patrimoni d'Altea. Però esta foto no es actual ,a hores d'ara el molí està interiorment apuntala't per evitar que s'enfonse. El desinterès, la lentitud en les gestions i com sempre l'excusa dels diners -que després es gasten irresponsablement!!- poden acabar amb el nostre patrimoni i es responsabilitat de tots denunciar-ho i no consentir-ho.

Arquitectura Rural Valenciana Verdaderament es una poca vergonya i parla molt mal de la societat alteana. Pot ser el edifici civil degá per l´epoca de construcció apart de la Sèquia i del Aqueducte romá. Jo pense que el millor es que fem una suscripció popular entre els alteans amb sentit comú i responsables del nostre patrimoni.

Masías Valencianas Totalment semblants, és el mateix sistema constructiu, amb diversos segles de diferència i usos diferents. Entenc que és la sala de moldre d'un molí, sent així cal convèncer a qui toque de la necessitat de mantenir una construcció tradicional tan singular, que és a més patrimoni preindustrial i del període andalusí.

jueves, 3 de enero de 2013

Alquería de Llopis en Valencia segons Almela i Vives


Almela i Vives ens presenta aquesta imatge presa entre 1920 i 1930 dela hui desapareguda Alqueria de Llopis a València, que pel que podem observar es tracta d'un casalot tardomedieval, estructurat a través d'un pati, amb enteixinats suportats per bigues dorments sobre cans de carreus. Els documents gràfics són de vital importància per anar construint l'imaginari rural valencià.
-----------------------------------
Almela i Vives nos presenta esta imagen tomada entre 1920 y 1930 de la hoy desaparecida Alquería de Llopis en Valencia, que por lo que podemos observar se trata de un caserón tardomedieval, estructurado a través de un patio, con artesonados soportados por vigas durmientes sobre canes de sillería. Los documentos gráficos son de vital importancia para ir construyendo el imaginario rural valenciano.
 

miércoles, 19 de diciembre de 2012

Los Lambert en Xàbia / Miguel del Rey

L'exposició de Els Lambert al Muvim és una cita imprescindible per revisitar les nostres arquitectures populars i aquells jardins perduts, la orangengarten dels Bolufer, la isola dels Cruelles,, ... imatges presentades a la manera de vistes modernistes en uns casos i en altres, com vedutes divuitesques napolitanes .... Tot un viatge a temps pretèrits d'una bellesa inigualable.
--------
La exposición de Los Lambert en el Muvim es una cita imprescindible para revisitar nuestras arquitecturas populares y aquellos jardines perdidos, la orangengarten de los Bolufer, la isola de los Cruelles,,... imagenes presentadas a la manera de vistas modernistas en unos casos y en otros, como vedutas diciochescas napolitanas.... Todo un viaje a tiempos pretéritos de una belleza inigualable.


La interesante recopilación que Josep Monter nos presenta en su libro “Andre Perret lambert, La mirada de un arquitecto 1922-1928”, Valencia 2012, una cuidada publicación de los artículos traducidos al castellano de André Lambert, donde podemos disfrutar de las arquitecturas y los dibujos del autor

lunes, 17 de diciembre de 2012

La Casa Gran a la Dena de Moll i Coll. Morella / Miguel del Rey



La Casa Gran dels senyors d'Ortells en la Dena de Coll i Moll a Morella és un palau possiblement del aixecat entre els segles XVI o XVI, aixecat potser sobre algunes arquitectures anteriors, que ha arribat fins a nosaltres en bon estat, encara que se manté la complexitat de la seva lectura. Possiblement es tracta d'un palau rural d'estructura gòtica tardana amb pati central, hui cobert, amb i un joc d'escales d'una qualitat espacial i plàstica inigualable en el repertori arquitectònic valencià, on tantes i tan interessants escales posseeix. La lògia a l'aragonesa tan primerenca fa pensar més en el s XV que el XVI per el que fa la construcció de la cada que hui veiem.

-----------

La Casa Gran de los señores d´Ortells en la Dena de Coll i Moll en Morella es un palacio posiblemente del levantado entre los siglos XVI o  XVI, levantado quizás sobre alguna arquitectura anterior, que ha llegado hasta nosotros en buen estado, lo que no quita la complejidad de su lectura. Posiblemente se trata de un palacio rural de estructura tardogótica con patio central, hoy cubierto y con un juego de escaleras de una calidad espacial y plástica inigualable en el repertorio arquitectónico valenciano, donde tantas y tan interesantes escaleras posee. La logia a la aragonesa tan primitiva nos hace pensar más en una construcción del s. XV que en el XVI.

domingo, 16 de diciembre de 2012

Casa Oliver en Xalò / Miguel del Rey

La casa Oliver a Xalò és, o era en el moment de fer aquesta fotografia el 1980, un conjunt d'arquitectura rural de primera magnitud, constava de la casa, una peça compacta de dues crugies coberta a dues aigües amb ràfec horitzontal en façana, portes i finestres de gran dimensió amb bons ferros, cantonada en cadirat ... Una casa sòlida, ben construïda, al costat d'ella un conjunt d'assecadors, un riurau d'una nau amb cinc arcs de mig punt construïts en maçoneria, al que més tard se li annexa una estufa amb un gran arc i en perfecte estat, com podem veure a la imatge. Una era d'assecar -un sequer- i davant ell un riuruau de doble nau, construït a dues aigües, amb una altra era posterior d'assecat.
Què s'haurà fet de tota aquesta cultura agraria?
La casa Oliver a Xalò es, o era en el momento de hacer esta fotografía en 1980, un conjunto de arquitectura rural de primera magnitud, constaba de la casa, una pieza compacta de dos crujías cubierta a dos aguas con alero horizontal en fachada, puertas y vanos de grandes dimensiones y protegidos por buenas rejas, esquina en sillería... Una casa sólida, bien construida, junto a ella un conjunto de secaderos, un riurau de una nave con cinco vanos construido con arcos de medio punto, al que más tarde se le anexa una estufa en perfecto estado que incluye un gran arco, como podemos ver en la imagen. Una era de secar- un sequer- y frente a él un riuruau de doble nave cubierto a dos aguas con otra era posterior de secado.
¿Qué habrá sido de él?




viernes, 14 de diciembre de 2012

Chimeneas en Ontinyent/ Miguel del Rey


Xemeneies d'antigues fàbriques tèxtils restaurades a Ontinyent - Projectes de 2009-2010
Chimeneas de antiguas fábricas textiles restauradas en Ontinyent

martes, 11 de diciembre de 2012

Torres Valencianas y sicilianas/ Miguel del Rey




















Podem comparar el paregut de les torres valencianes del s. XVI i XV, com la Torre san Miquel a la Vilafranca que defensa el pas amb Aragó- Alt Maestrat-, i amb la mateixa secció de uns dels tipos de les torres sicilianes que mostra el llibre d´informació per Felip II per cal de coneixer la estructura defensiva de l´illa. ( Libro delle Torri, 1985)
--------------
Podemos ver la comparación entre las torres valencianas y las siciliaanas de los siglos XIV y XV, comparando la torre de San Miguel en Vilafranca _alt Maestrat- con la sección que nos muestra el libro de información defensiva de la isla de Sicilia presentado a Felipe II

martes, 4 de diciembre de 2012

Casa de les Torres. Altea / Miguel del Rey

Les torres de la Casa Martínez en Altea son uns dels elements arquitectonics faltans en l´imaginari col.lectiu alteá. Unes torres de un romanticisme ple, construïdes fora dels mur de la muralla renaixentista que han segut referència iconogràfica de la Altea del s. XIX y del XX, fotografiada i pintada per tots els viatgers i pintors que pasaren en quasi 200 anys
---------------------------------
Las torres de la casa Martínez en Altea son unos de los elementos que nos faltan en el imaginario alteano. unas torres de un pleno romanticismo, contruídas fuera de la muralla renacentista. Torres que han sido referencia iconográfica de la Altea del XIX y del XX, fotografiada y pintada por yodos los viajeros y fotógrafos en sus casi 200 años.
Fotografia de M. del Rey 1976