miércoles, 25 de septiembre de 2013

El Camí de la Campaneta en València - Miguel del Rey


Imatge de l'alqueria de Ferrer al camí del Molí de la Campaneta- València

Camí del Molí de la Campaneta
Localització: Entre el Nou Llit del Túria i Picanya
Tipologia : Camí rural
Datació cronològica : tardomedieval
Estat de Conservació : Recuperable

Descripció :

Fins fa uns anys el paisatge alternava els cultius d'hortalisses amb els de cítrics , implantats aquests més recentment i de potser major rendibilitat que els cultius tradicionals . La varietat d'espècies donen gran colorit i amenitat al recorregut i els colors , olors i formes canviants del material botànic adquireixen especial interès .
Les grans masses arquitectòniques d'alguns molins i alqueries adquireixen importància al llarg del recorregut . El mateix Molí de la Campaneta , avui en ruïna i abandonat , és una estructura una mica desmesurada i amb valor arquitectònic , etnogràfic i històric . Després del molí ens trobem amb un camí obert i les alqueries de Ferrer i del Rocatí , ambdues d'interès, relacionades amb el camí de la mateixa manera : separades del camí principal per un " entrador " particular , que mesura aproximadament uns 80 a 100 m .
L'alqueria de Ferrer obre la façana principal cap al camí , però en els seus accessos trobem giragonses de 90 º que generen a la porta d'entrada a la casa principal un espai ambigu , acotat , càlid . Una zona prèvia d'accés on se situen grans masses arbòries que generen l'ombra necessària a l'estiu, i converteixen aquest lloc en una prolongació de la casa .
L'alqueria del Rocatí se situa d'esquena al camí i al voltant dels seues arquitectures trobem elements que donen suport l'activitat agrària , com " seberes " , magatzems , assecadors , etc , i també grans arbres : xops , pins , etc , que protegeixen la casa de la calor
La proximitat de noves infraestructures afecta de manera molt particular a la part sudoest del camí . Activitats marginals de serveis, urbanització de població aliena a l'estructura agrària , etc . fan d'aquest lloc un espai propi de la perifèria urbana. No obstant ia mesura que avança cap al nord, el camí es consolida .

El Camí a la planimetria històrica . -

El plànol de Ascensio Duarte ens indica una sèrie d'alqueries històriques ja existents al S. XVI , assenyalades per aquesta còpia que posseïm de Francisco Cassasus cent anys més tard . A l'inici , en el seu naixement des al Camí de Torrent , trobem les alqueries d'Ariño , de D. Antonio Perellós , de D. Pedro Quevedo i de D. Melcior Martínez , l'Alqueria de Maria Stries i de Peris , a més de l'alqueria de la Comtessa de Bunyol , situant-se més endavant , ja propers a la llera del barranc de Torrent , les alqueries de l' Vídua de Terso de Don Josef de Berja i del Marquès d'Ariza . No trobem doncs la toponímia del Molí de la Campaneta en aquest moment .
El plànol de la Contribució de l'Horta de València que trobem al S. XVIII , ens situa una important alqueria anomenada de Marmanillo , sense mes
Cristóbal Sales a 1821 , ens aporta un detallat plànol de la zona , amb situació de les edificacions on podem veure una densitat molt similar a l'actual , però amb menor desenvolupament de cossos d'edificis en cada alqueria , però malauradament hi ha una absència d'indicacions literàries sobre noms o usos dels edificis


Camí de la Campaneta.
Localización: Entre el Nuevo Cauce y Picanya
Tipología: Camino rural sin andenes laterales en algún punto. En el resto anden peatonal bordeando la CV-36
Datación cronológica: Tardomedieval
Estado de Conservación:  Recuperable

Descripción:

Hasta hace unos años el paisaje alternaba los cultivos de hortalizas con los de agrios, implantados éstos más recientemente y de quizá mayor rentabilidad que los cultivos tradicionales. La variedad de especies dan gran colorido y amenidad al recorrido y los colores, olores y formas cambiantes del material botánico adquieren especial interés.
Las grandes masas arquitectónicas de algunos molinos y alquerías adquieren importancia a lo largo del recorrido. El propio Molí de la Campaneta, hoy en ruina y abandonado, es una estructura algo desmesurada y con valor arquitectónico, etnográfico, e histórico. Tras el molino nos encontramos con un camino abierto y las alquerías de Ferrer y del Rocatí, ambas de interés, relacionadas con el camino de la misma manera: separadas del camino principal por un “entrador” particular, que mide aproximadamente unos 80 a 100 m.
La alquería de Ferrer abre la fachada principal hacia el camino, pero en sus accesos encontramos quiebros de 90º que generan en la puerta de entrada a la casa principal un espacio ambiguo, acotado, cálido. Una zona previa de acceso donde se sitúan grandes masas arbóreas que generan la sombra necesaria en verano, y convierten a este lugar en una prolongación de la casa.
La alquería del Rocatí se sitúa de espaldas al camino y en torno a sus arquitecturas encontramos elementos que apoyan la actividad agraria, como “seberes”,almacenes, secaderos, etc,  y también grandes árboles: chopos, pinos, etc, que protegen la casa del calor
La proximidad de nuevas infraestructuras metropolitanas afecta de manera muy particular al extremo suroeste del camino. Actividades marginales de servicios, urbanización de población ajena a la estructura agraria, etc. hacen de este lugar un espacio propio de la periferia urbana. No obstante y a medida que avanza hacia el norte, el camino se consolida.

El Camino en la planimetría histórica.-

El plano de Ascensio Duarte nos indica una serie de alquerías históricas ya existentes en el S. XVI, señaladas por esta copia que poseemos de Francisco Cassasus cien años mas tarde. Al inicio, en su nacimiento desde al Camino de Torrent, encontramos las alquerías de Ariño, de D. Antonio Perellós, de D. Pedro Quevedo y de D. Melchor Martínez, la Alquería de María Stries y de Peris, además de la alquería de la Condesa de Buñol, situándose mas adelante, ya próximos al cauce del barranco de Torrent, las alquerías de la Viuda de Terso de Don Josef de Berja y del Marqués de Ariza. No encontramos pues la toponimia del Molí de la Campaneta en este momento.
El plano de la Contribución de la Huerta de Valencia que encontramos en el S. XVIII, nos sitúa una importante alquería llamada de Marmanillo, sin mas
Cristóbal Sales en 1821, nos aporta un detallado plano de la zona, con situación de las edificaciones donde podemos ver una densidad muy similar a la actual, pero con menor desarrollo de cuerpos de edificios en cada alquería, pero desgraciadamente hay una ausencia de indicaciones literarias sobre nombres o usos de los edificios.