martes, 10 de septiembre de 2013

Ressenya literària del llibre "Arquitectura Rural Valenciana", per Carlos Campos







Arquitectura Rural Valenciana.
Autor: Miguel del Rey Aynat
Ed Galerada, 2010/  ISBN 978-84-96786-32-5. Coedicció amb el Museu d ́Etnologia de la Diputació de València 

Ressenya literària en la Revista Riuraus Vius nº2, Agost 2013. Per Carlos Campos Gonzalez, arq.

 
Sorprèn que en un país de tan arrelada condició agrària com el nostre, seguisca sent tan desconeguda, i per això infravalorada, la seua arquitectura rural. Quasi tant com el seu paisatge, del qual forma part consubstancial. Enmig d’aquest buit, reconforta trobar un llibre que lluny d’ignorar la cultura rural, la cuida amb delicadesa. La llegeix, l’estudia, la hi classifica, la hi compara... El treball realitzat al llarg de tants anys de pacient recopilació i estudi per Miguel del Rey, interessa i ens fa tornar la vista a un entorn que hem ignorat tantes vegades.
Al llarg de les seues pàgines, plenes de fotografies i senzills dibuixos, anem endinsant-nos en el coneixement profund, científic, d’aquest arquitecte per al qual la comprensió del perquè de l’arquitectura modesta, que no està exempta dels profunds conceptes que des de l’origen d’aquesta professió l’han guiat fins a nosaltres. Només cal llegir les pàgines dedicades al ‘riurau’ com una de les construccions autòctones més interessants. El plantejament de l’ambigüitat de la relació interior-exterior de la casa rural resulta tan entranyable com actual, en les frases que Miguel del Rey desgrana per parlar no només de l’espai funcional, sinó de l’espai arquitectònic, de la llum i de l’ombra, d’allò privat i del seu control visual. Podem intuir l’olor de la pansa assecant-se al riurau i de la xerrada amigable a la seua ombra.
Per a tot aquell que vulga visitar aquest passat formalitzat per la lògica de l’arquitectura, amb una mica de nostàlgia, però amb ànim d’aprenentatge, el llibre “Arquitectura Rural Valenciana” li ofereix la possibilitat de conèixer per estimar. Esperem que n’hi haja més.
---------
Sorprende que en un país de tan arraigada condición agraria como el nuestro, siga siendo tan desconocida y por ello infravalorada su arquitectura rural. Casi tanto como su paisaje, del que forma parte consustancial.
En medio de este vacío, reconforta encontrar un libro que lejos de ignorar la cultura rural, la cuida con mimo. La lee, la estudia, la clasifica, la compara… El trabajo realizado a lo largo de tantos años de paciente recopilación y estudio por Miguel del Rey, interesa y nos hace  volver la vista a un entorno que hemos ignorado tantas veces.
A lo largo de sus páginas, cuajadas de fotografías y sencillos dibujos, vamos adentrándonos en el conocimiento profundo, científico, de este arquitecto para el que la comprensión del porqué de la arquitectura modesta, que no está exenta de los profundos conceptos que desde el origen de esta profesión la han guiado hasta nosotros. Basta leer las páginas dedicadas al “riurau” como una de las construcciones autóctonas más interesantes. El planteamiento de la ambigüedad de la relación interior-exterior de la casa rural resulta tan entrañable como actual en las frases que Miguel del Rey desgrana para hablar no sólo del espacio funcional, sino del espacio arquitectónico, de la luz y de la sombra, de lo privado y de su control visual. Podemos intuir el olor de la uva pasa secando en el “riurau” y de la charla amigable a su sombra.
Para todo aquel que quiera asomarse a ese pasado formalizado por la lógica de la arquitectura, con una pizca de nostalgia, pero con ánimo de aprendizaje, el libro “Arquitectura Rural Valenciana” le ofrece la posibilidad e conocer para estimar. Esperemos que haya más.