martes, 31 de mayo de 2016

Cases d'una sola crugia vessant a façana posterior, per Miguel del Rey (val- cast)

Cases d'una sola crugia vessant a façana posterior

casa a un aigua vessant a façana posterior en Castelló

Les cases d'una crugia que construeixen la crugia en paral·lel al mur on se situa la porta d'accés són molt abundants en tot el territori valencià i entre elles cal distingir diverses morfologies, que vénen donades per la manera com construeixen la seua coberta, ja que això els proporciona formes molt diferents entre sí.

Dins d'aquest tipus de cases podem distingir diverses morfologies, quatre formes de construir la coberta:

- La casa amb coberta plana. Les trobem en els extrems nord i sud del territori; a la zona de Benicarló- Peníscola, on reben el nom de çenies, sent una construcció molt característica de la zona. Quedant alguns exemples a la Ribera de Cabanes i al Camp d'Elx


               
Cases en Peniscola

- Casa amb coberta a dues aigües i frontó en façana. Morfologia que construeix el frontó en el mur hastial amb el vèrtex centrat sobre el gran buit de la porta d'accés dóna a la solució una gran estabilitat formal, que es completa amb finestres laterals i equidistants. Les trobem a la zona Nord: Plana Nord (entre Nules i Orpesa), la Ribera de Cabanes i el Pla de l'Arc, a l'Alt Millars, etc, i fins i tot a l'Alt Maestrat. D'una manera més puntual trobem alguns exemples en les zones muntanyoses de la Marina, concretament entre Guadalest i Beniardà.

Alqueríeta de l'Olivera- Castelló

- Les cases amb coberta vessant a façana principal, les més corrents i modernament les que s'han imposat en l'arquitectura tradicional dels segle XIX i XX a gran part del territori.

Alquería al entorn del C/ Bilbao- València

- I finalment, la morfologia en la que aquí ens centrem: la casa coberta a una aigua vessant sobre la façana posterior. Aquesta és la configuració més arcaïtzant de les que trobem al territori valencià, el de la casa el pla de coberta no és visible des de la façana principal; façana que es defineix com un pla llis i rectangular en el qual s'obren la porta d'accés o algun petit buit, sense excessius problemes compositius entre ells, i que s'acaba superiorment per una línia de teules que conformen el carener de la teulada o bé amb una rematada particular en alguns casos.


Caseta en Cabanes

               És una morfologia freqüent en les cases més antigues en tot territori, existint ja en l'actualitat, pocs exemples d'elles en el nord i en el centre del país. Trobem algunes cases a la zona compresa entre Borriana i Benicàssim, dins de la comarca de la Plana, mentre que a l'Horta els trobem en els voltants de la ciutat de València, confonent-hi, formalment, amb la imatge que ens proporciona la porxada, de la qual es diferencia en la conceptualització de l'espai intern, així com per la manera de construir l'arquitectura. També a la Marina, formant petites granges agràries amb el corral separat de l'habitatge humana, i fins i tot amb particions internes, de manera que davant de la façana llisa i neta d'aquesta casa s'adossa un porxo o assecador a la manera dels riuraus de la zona


Hostal de Cabanes

         Les seues fàbriques són molt variades, de maçoneries, de maó, però en molts casos de tova o tàpia, construïts amb tècniques i fàbriques més primitives que la resta dels edificis que trobem a la zona, la qual cosa ens aproxima a la idea que aquesta forma de cobrir puga ser una de les més antigues que s'han utilitzat per construir la casa elemental o ja la compartimentada interiorment.

Casas de una sola crujía vertiendo a fachada posterior




                                                                             casa a un aigua vessant a façana posterior en Castelló

Las casas de una crujía que construyen la crujía en paralelo al muro donde se sitúa la puerta de acceso son muy abundantes en todo el territorio valenciano y entre ellas hay que distinguir varias morfologías, que vienen dadas por la manera como construyen su cubierta, ya que ello les proporciona formas muy distintas entre sí.

Dentro de este tipo de casas podemos distinguir tres morfologias, tres formas de construir la cubierta:

-       La casa con cubierta plana. Las encontramos en los extremos norte y sur del territorio; en la zona de Benicarló- Peníscola, donde  reciben el nombre de çenies, siendo una construcción muy característica de la zona. Quedando algunos ejemplos en la Ribera de Cabanes y en el Camp d'Elx 

               
-         Casa con cubierta a dos aguas y frontón en fachada. Morfología que construye el frontón en el muro hastial con el vértice centrado sobre el gran hueco de la puerta de acceso da a la solución una gran estabilidad formal, que se completa con ventanas laterales y equidistantes. Las encontramos en la zona Norte: Plana Nord (entre Nules y Oropesa), la Ribera de Cabanes y el Pla del Arc, en el Alt Millars, etc, e incluso en el Alt Maestrat. De una manera más puntual encontramos algunos ejemplos en las zonas montañosas de la Marina, concretamente entre Guadalest y Beniardá.

Casa en el Maestrat
-          Las casas con cubierta vertiente a fachada principal, las más corrientes y modernamente las que se han impuesto en la arquitectura tradicional de los siglo XIX y XX en gran parte del territorio.

Alqueria de Serra- València
-         Y por último, la morfología en la que aquí nos centramos: la casa cubierta a un agua y que vierte sobre la fachada posterior. Esta es la configuración más arcaizante de las que encontramos en el territorio valenciano, el de la casa cuyo plano de cubierta no es visible desde la fachada principal; fachada que se define como un plano liso y rectangular en el cual se abren la puerta de acceso o algún pequeño hueco, sin excesivos problemas compositivos entre ellos, y que se acaba superiormente por una línea de tejas que conforman la cumbrera del tejado o bien con un remate particular en algunos casos.

Casa i Riurau entre Ondara-Denia
              
 Es una morfología frecuente en las casas más antiguas en todo territorio, existiendo ya en la actualidad, pocos ejemplos de ellas en el Norte y en el Centro del país. Encontramos algunas casas en la zona comprendida entre Borriana y Benicássim, dentro de la comarca de la Plana, mientras que en l'Horta los encontramos en las inmediaciones de la ciudad de Valencia, confundiéndose allí, formalmente, con la imagen que nos proporciona la porxada, de la cual se diferencia en la conceptualización del espacio interno, así como por la manera de construir la arquitectura. También en la Marina, formando pequeñas granjas agrarias con el corral separado de la vivienda humana, e incluso con particiones internas, de manera que frente a la fachada lisa y limpia de esta casa se adosa un porche o secadero a la manera de los riuraus de la zona

                Sus fábricas son muy variadas, de mamposterías, de ladrillo, pero en muchos casos de adobe o tapial, construidos con técnicas y fábricas más primitivas que el resto de los edificios que encontramos en la zona, lo cual nos aproxima a la idea de que esta forma de cubrir pueda ser una de las más antiguas que se han utilizado para construir la casa elemental.