(cast) Se localiza en el término de Xirivella cerca de la
confluencia entre los caminos del Pollastre y del Carregal, en la zona del
riego del brazo del Dijous, una zona de huerta que se alterna con algunas
parcelas plantadas de naranjos. La huerta que la rodea presenta unas
condiciones paisajísticas que mantienen una cierta calidad. El parcelario de
alrededor es el propio de la huerta, formado por pequeñas parcelas estrechas y
alargadas, organizadas en función del riego.
Sobre el edificio podemos decir que nos encontramos ante un
edificio formado por un cuerpo de dos crujías paralelas a fachada de dos
plantas con cubierta de teja árabe a dos vertientes. A un costado se adosa un
cuerpo de una crujía perpendicular a fachada, dónde la cubierta original a una
vertiente de teja árabe ha sido sustituida por otra de planchas metálicas. En
las últimas décadas se han derribado los cuerpos que se adosaban en la parte
posterior, quedando sólo en pie actualmente el cuerpo principal. Aun cuando no
hemos podido acceder a su interior, podemos deducir por el tipo que la planta
baja estaría destinada a vivienda, mientras que la planta superior serviría de
“andana” para almacenar cosechas. El cuerpo adosado a un lado serviría como
cuadra o establo.
La fachada presenta la composición característica del tipo
de casa a dos manos con tres huecos por planta, dónde el eje central queda
remarcado por la presencia de la puerta de acceso en planta baja, rematada con
un arco rebajado, y de una ventana balconera en la superior. La puerta de
acceso se encuentra centrada a eje de la fachada alrededor del cual se
articulan el resto de las oberturas. Esta se remata con un alero moldurado. La
misma composición basada en la triple obertura se mantiene en la planta
superior de la fachada posterior, puesto que en planta baja los huecos han sido
cegados. Un alero de tres hileras de ladrillos sirve de remate. Los lienzos
murales están enlucidos con mortero y encalados.
No tenemos fecha exacta sobre su cronología, que podemos
fijar a mediados del siglo XIX, pues ya aparece registrada en la planimetría
del término del año 1900, y responde a la tipología propia del momento,
estabilizada añoas atrás por los maestros de obra que trabajaban en l`Horta
De ella decía Adrià Besó: “Nos encontramos ante uno de los
tipos de alquería más difundidos en l’Horta Sud, … interesante por la fidelidad
en que responde al tipo y por su integridad, puesto que las alteraciones
sufridas son bien escasas.” ( "Els Horts de tarongers de Picanya.
Arquitectura i Paisatge". Valencia, 1999)
(val) La trobem al terme de Xirivella prop de la confluència
entre els camins del Pollastre i del Carregal, a la zona del reg del braç del
Dijous, una zona d'horta que s'alterna amb algunes parcel·les plantades de
tarongers. L'horta que l'envolta presenta unes condicions paisatgístiques que
mantenen una certa qualitat. El parcel·lari del voltant és el propi de l'horta,
format per petites parcel·les estretes i allargades, organitzades en funció del
reg.
Sobre l'edifici podem dir que ens trobem davant d'un edifici
format per un cos de dos crugies paral·leles a façana de dues plantes amb
coberta de teula àrab a dues vessants. A un costat s'adossa un cos d'una crugia
perpendicular a façana, on la coberta original a una vessant de teula àrab ha
estat substituïda per una altra de planxes metàl·liques. En les últimes dècades
s'han enderrocat els cossos que s'adossaven a la part posterior, quedant només
en peu actualment el cos principal. Tot i que no hem pogut accedir al interior,
podem deduir pel tipus que la planta baixa estaria destinada a habitatge,
mentre que la planta superior serviria de "andana" per emmagatzemar
collites. El cos adossat a un costat serviria com quadra o estable.
La façana presenta la composició característica del tipus de
casa a dues mans amb tres buits per planta, on l'eix central queda remarcat per
la presència de la porta d'accés en planta baixa, rematada amb un arc rebaixat,
i d'una finestra balconera a la superior. La porta d'accés es troba centrada a
eix de la façana al voltant del qual s'articulen la resta de les obertures.
Aquesta es remata amb un ràfec motllurat. La mateixa composició basada en la
triple obertura es manté a la planta superior de la façana posterior, ja que en
planta baixa els buits han estat encegats. Un ràfec de tres fileres de maons
serveix de rematada. Els llenços murals estan lluïts amb morter i
emblanquinats.
No tenim data exacta sobre la seua cronologia, que podem
fixar a mitjan segle XIX, doncs ja apareix registrada a la planimetria del
terme de l'any 1900, i respon a la tipologia pròpia del moment, estabilitzada
añoas enrere pels mestres d'obra que treballaven en l`Horta
D'ella deia Adrià Besó: "Ens trobem davant d'un dels
tipus d'alqueria més difosos a l'Horta Sud, ... interessant per la fidelitat en
que respon al tipus i per la seva integritat, ja que les alteracions sofertes
són ben escasses." ( "Els Horts de tarongers de Picanya. Arquitectura
i Paisatge". València, 1999)
