domingo, 15 de mayo de 2016

L'alqueria de Severino a Xirivella, per Miguel del Rey




La trobem al terme de Xirivella prop de la confluència entre els camins del Pollastre i del Carregal, a la zona del reg del braç del Dijous, una zona d'horta que s'alterna amb algunes parcel·les plantades de tarongers. L'horta que l'envolta presenta unes condicions paisatgístiques que mantenen una certa qualitat. El parcel·lari del voltant és el propi de l'horta, format per petites parcel·les estretes i allargades, organitzades en funció del reg.

Sobre l'edifici podem dir que ens trobem davant d'un edifici format per un cos de dos crugies paral·leles a façana de dues plantes amb coberta de teula àrab a dues vessants. A un costat s'adossa un cos d'una crugia perpendicular a façana, on la coberta original a una vessant de teula àrab ha estat substituïda per una altra de planxes metàl·liques. En les últimes dècades s'han enderrocat els cossos que s'adossaven a la part posterior, quedant només en peu actualment el cos principal. Tot i que no hem pogut accedir al interior, podem deduir pel tipus que la planta baixa estaria destinada a habitatge, mentre que la planta superior serviria de "andana" per emmagatzemar collites. El cos adossat a un costat serviria com quadra o estable.

La façana presenta la composició característica del tipus de casa a dues mans amb tres buits per planta, on l'eix central queda remarcat per la presència de la porta d'accés en planta baixa, rematada amb un arc rebaixat, i d'una finestra balconera a la superior. La porta d'accés es troba centrada a eix de la façana al voltant del qual s'articulen la resta de les obertures. Aquesta es remata amb un ràfec motllurat. La mateixa composició basada en la triple obertura es manté a la planta superior de la façana posterior, ja que en planta baixa els buits han estat encegats. Un ràfec de tres fileres de maons serveix de rematada. Els llenços murals estan lluïts amb morter i emblanquinats.

No tenim data exacta sobre la seua cronologia, que podem fixar a mitjan segle XIX, doncs ja apareix registrada a la planimetria del terme de l'any 1900, i respon a la tipologia pròpia del moment, estabilitzada añoas enrere pels mestres d'obra que treballaven en l`Horta

D'ella deia Adrià Besó: "Ens trobem davant d'un dels tipus d'alqueria més difosos a l'Horta Sud, ... interessant per la fidelitat en que respon al tipus i per la seva integritat, ja que les alteracions sofertes són ben escasses." ( "Els Horts de tarongers de Picanya. Arquitectura i Paisatge". València, 1999)


Se localiza en el término de Xirivella cerca de la confluencia entre los caminos del Pollastre y del Carregal, en la zona del riego del brazo del Dijous, una zona de huerta que se alterna con algunas parcelas plantadas de naranjos. La huerta que la rodea presenta unas condiciones paisajísticas que mantienen una cierta calidad. El parcelario de alrededor es el propio de la huerta, formado por pequeñas parcelas estrechas y alargadas, organizadas en función del riego.

Sobre el edificio podemos decir que nos encontramos ante un edificio formado por un cuerpo de dos crujías paralelas a fachada de dos plantas con cubierta de teja árabe a dos vertientes. A un costado se adosa un cuerpo de una crujía perpendicular a fachada, dónde la cubierta original a una vertiente de teja árabe ha sido sustituida por otra de planchas metálicas. En las últimas décadas se han derribado los cuerpos que se adosaban en la parte posterior, quedando sólo en pie actualmente el cuerpo principal. Aun cuando no hemos podido acceder a su interior, podemos deducir por el tipo que la planta baja estaría destinada a vivienda, mientras que la planta superior serviría de “andana” para almacenar cosechas. El cuerpo adosado a un lado serviría como cuadra o establo.

La fachada presenta la composición característica del tipo de casa a dos manos con tres huecos por planta, dónde el eje central queda remarcado por la presencia de la puerta de acceso en planta baja, rematada con un arco rebajado, y de una ventana balconera en la superior. La puerta de acceso se encuentra centrada a eje de la fachada alrededor del cual se articulan el resto de las oberturas. Esta se remata con un alero moldurado. La misma composición basada en la triple obertura se mantiene en la planta superior de la fachada posterior, puesto que en planta baja los huecos han sido cegados. Un alero de tres hileras de ladrillos sirve de remate. Los lienzos murales están enlucidos con mortero y encalados.

No tenemos fecha exacta sobre su cronología, que podemos fijar a mediados del siglo XIX, pues ya aparece registrada en la planimetría del término del año 1900, y responde a la tipología propia del momento, estabilizada añoas atrás por los maestros de obra que trabajaban en l`Horta

De ella decía Adrià Besó: “Nos encontramos ante uno de los tipos de alquería más difundidos en l’Horta Sud, … interesante por la fidelidad en que responde al tipo y por su integridad, puesto que las alteraciones sufridas son bien escasas.” ( "Els Horts de tarongers de Picanya. Arquitectura i Paisatge". Valencia, 1999)