jueves, 13 de marzo de 2014

L’Alquería de Serra per Miguel del Rey




Entre les construccions que trobem en l'accés Nord a la ciutat de València destaca aquesta Alqueria de Serra, que dóna nom a una petita àrea d'aquesta part d'Algirós. Es troba situada al camí que porta el seu nom,  prop d’ una sèquia. Ja en el plànol de Ascensio Duarte en 1595 apareix aquest nom de "alqueria de Serra", com recull Francisco Antonio Cassaus un segle després. Serra va ser un dels extrems de l'antiga Benimaclet, de la qual queda constància en el seu propi escut local.


El volum de l'alqueria és perceptible en l'entorn pròxim, qualificant d'alguna manera la zona. La contundència de la seua geometria domina el paisatge. La planta és rectangular, possiblement d'una crugia de gran dimensió, o bé de dues crugies, la impossibilitat d'accedir a l'edifici no permeten afirmar-ho. Consta d'un gran edifici amb tres nivells de buits i amb dues plantes, on l'habitatge se situa en planta baixa i en la superior es troba una andana amb dos nivells de buits per facilitar la ventilació de collites.

La característica principal d'aquesta alqueria, a més del aspecte màssic i la rotunditat de la seua arquitectura, és la pròpia definició volumètrica, el fet de ser un sòlid cobert a una aigua vessant a façana principal. Una solució no molt generalitzada en aquestes grans alqueries valencianes, ja que com sabem aquestes alternatives de cobrir la casa a una aigua es van utilitzar en èpoques pretèrites, les més antigues abocant a façana posterior i més modernament a façana principal, però sempre en edificis de reduïdes dimensions.

La composició de façana és simètrica, amb cinc obertures alineats i tres nivells de buits com hem indicat. La porta centrada es defineix amb un arc de carpanell molt mal conservat amb impostació en la seua arrencada. Els buits es abocinan a la manera del XVIII, per la qual cosa podríem dir que la configuració actual de l'alqueria de Serra podria situarse cronològicament en aquesta època, encara que l'existència de l'alqueria potser sigua anterior, o l'existent es va alçar sobre una anterior amb el mateix nom i en el mateix lloc, ja que és molt potent la permanència de la toponímia en aquesta cultura agrària . Les fàbriques són de maó amb revocs lleugers als edificis principals. Es poden distingir fragmens d'antics tàpials en els tancaments d'alguns espais oberts. La coberta s'ha mantingut en la seua forma original amb ràfec de rajola, després de ser substituït l'antic de fusta.

Entre las construcciones que encontramos en el acceso Norte a la ciudad de Valencia destaca esta Alquería de Serra, que da nombre a una pequeña área de esta parte de Algirós. Se encuentra situada en un recodo del camino que lleva su nombre, tangente a una acequia. Ya en el plano de Ascensio Duarte en 1595  aparece este nombre de “alquería de Serra”, como recoge Francisco Antonio Cassaus un siglo después. Serra fue uno de los extremos de la antigua Benimaclet, de la que queda constancia en su propio escudo local.


El volumen de la alquería es perceptible en el entorno próximo, cualificando de alguna manera la zona. La contundencia de su geometría domina el paisaje. Su planta es rectangular, posiblemente de una crujía de gran dimensión, o bien de dos crujías, la imposibilidad de acceder al edificio no permiten afirmarlo. Consta de un gran edificio con tres niveles de huecos y con dos plantas, donde la vivienda se sitúa en planta baja y el la superior se encuentra una andana con dos niveles de huecos para facilitar la aireación de cosechas.

La característica principal de esta alquería, además de su aspecto másico y la rotundidad de su arquitectura, es su definición volumétrica, el hecho de ser un sólido cubierto a un agua vertiente a fachada principal. Una solución no muy generalizada en estas grandes alquerías valencianas, pues como sabemos estas alternativas de cubrir la casa a un agua se utilizaron en épocas pretéritas, las más antiguas vertiendo a fachada posterior, y más modernamente a fachada principal, pero siempre en edificios de reducidas dimensiones.

La composición de fachada es simétrica, con cinco vanos alineados y tres niveles de huecos como hemos indicado. La puerta centrada se define con un arco de carpanel muy mal conservado con impostación en su arranque. Los huecos se abocinan a la manera del XVIII, por lo cual podríamos decir que la configuración actual de la alquería de Serra podría situarse cronológicamente en esta época, aunque la existencia de la alquería quizás sea anterior, o la existente se levanto sobre una anterior con el mismo nombre y en el mismo lugar, pues es muy potente la permanencia de la toponimia en esta cultura agraria.. Las fábricas son de ladrillo con revocos livianos en los edificios principales. Se pueden distinguir huellas de antiguos tapiales en los cerramientos de algunos espacios abiertos. La cubierta se ha mantenido en su forma original con alero de ladrillo, tras ser sustituido el antiguo de madera.