(Val) Entre les construccions que trobem en l'accés
Nord a la ciutat de València destaca aquesta Alqueria de Serra, que dóna nom a
una petita àrea d'aquesta part d'Algirós. Es troba situada al camí que porta el
seu nom, prop d’ una sèquia. Ja en el
plànol de Ascensio Duarte en 1595 apareix aquest nom de "alqueria de
Serra", com recull Francisco Antonio Cassaus un segle després. Serra va
ser un dels extrems de l'antiga Benimaclet, de la qual queda constància en el
seu propi escut local.
El volum de l'alqueria és perceptible en
l'entorn pròxim, qualificant d'alguna manera la zona. La contundència de la seua
geometria domina el paisatge. La planta és rectangular, possiblement d'una
crugia de gran dimensió, o bé de dues crugies, la impossibilitat d'accedir a
l'edifici no permeten afirmar-ho. Consta d'un gran edifici amb tres nivells de
buits i amb dues plantes, on l'habitatge se situa en planta baixa i en la
superior es troba una andana amb dos nivells de buits per facilitar la
ventilació de collites.
La característica principal d'aquesta
alqueria, a més del aspecte màssic i la rotunditat de la seua arquitectura, és
la pròpia definició volumètrica, el fet de ser un sòlid cobert a una aigua
vessant a façana principal. Una solució no molt generalitzada en aquestes grans
alqueries valencianes, ja que com sabem aquestes alternatives de cobrir la casa
a una aigua es van utilitzar en èpoques pretèrites, les més antigues abocant a
façana posterior i més modernament a façana principal, però sempre en edificis
de reduïdes dimensions.
La
composició de façana és simètrica, amb cinc obertures alineats i tres nivells
de buits com hem indicat. La porta centrada es defineix amb un arc de carpanell
molt mal conservat amb impostació en la seua arrencada. Els buits es abocinan a
la manera del XVIII, per la qual cosa podríem dir que la configuració actual de
l'alqueria de Serra podria situarse cronològicament en aquesta època, encara
que l'existència de l'alqueria potser sigua anterior, o l'existent es va alçar
sobre una anterior amb el mateix nom i en el mateix lloc, ja que és molt potent
la permanència de la toponímia en aquesta cultura agrària . Les fàbriques són
de maó amb revocs lleugers als edificis principals. Es poden distingir fragmens d'antics tàpials en els tancaments d'alguns espais oberts. La coberta ha substituït l'antic ràfec de fusta per rajola.
(Cast) Entre las construcciones que
encontramos en el acceso Norte a la ciudad de Valencia destaca esta Alquería de
Serra, que da nombre a una pequeña área de esta parte de Algirós. Se encuentra
situada en un recodo del camino que lleva su nombre, tangente a una acequia. Ya
en el plano de Ascensio Duarte en 1595 aparece
este nombre de “alquería de Serra”, como recoge Francisco Antonio Cassaus un
siglo después. Serra fue uno de los extremos de la antigua Benimaclet, de la
que queda constancia en su propio escudo local.
El volumen de la alquería es
perceptible en el entorno próximo, cualificando de alguna manera la zona. La
contundencia de su geometría domina el paisaje. Su planta es rectangular,
posiblemente de una crujía de gran dimensión, o bien de dos crujías, la
imposibilidad de acceder al edificio no permiten afirmarlo. Consta de un gran
edificio con tres niveles de huecos y con dos plantas, donde la vivienda se
sitúa en planta baja y el la superior se encuentra una andana con dos niveles
de huecos para facilitar la aireación de cosechas.
La característica principal
de esta alquería, además de su aspecto másico y la rotundidad de su arquitectura,
es su definición volumétrica, el hecho de ser un sólido cubierto a un agua
vertiente a fachada principal. Una solución no muy generalizada en estas
grandes alquerías valencianas, pues como sabemos estas alternativas de cubrir
la casa a un agua se utilizaron en épocas pretéritas, las más antiguas
vertiendo a fachada posterior, y más modernamente a fachada principal, pero
siempre en edificios de reducidas dimensiones.
La composición de fachada es
simétrica, con cinco vanos alineados y tres niveles de huecos como hemos
indicado. La puerta centrada se define con un arco de carpanel muy mal
conservado con impostación en su arranque. Los huecos se abocinan a la manera
del XVIII, por lo cual podríamos decir que la configuración actual de la
alquería de Serra podría situarse cronológicamente en esta época, aunque la
existencia de la alquería quizás sea anterior, o la existente se levanto sobre
una anterior con el mismo nombre y en el mismo lugar, pues es muy potente la
permanencia de la toponimia en esta cultura agraria.. Las fábricas son de
ladrillo con revocos livianos en los edificios principales. Se pueden
distinguir huellas de antiguos tapiales en los cerramientos de algunos espacios
abiertos. La cubierta sustituyó el antiguo alero de madera por el actual de ladrillo.