El sistema d'inundacions i control del nivell de l'aigua a l'Albufera té una llarga història que es pot datar des de la data dels Reis Pere II i Pere III , amb documents que ens remeten a 1276 i 1337 , dode es parla de "la Gola ", de la mateixa manera que en època de Ferran el Catòlic . La gola , com indica V. Rosselló , era la que ara diem del Perelló , nom que no suggereix res hidràulic etimològicament.
Les goles , naturals o artificials , exercien les funcions d'anivellament de l'aigua del llac , retenint o provocant el desguàs al mar del mateix . L'existència de tres goles és una condició moderna , ja que la del Perellonet és una obra originària del S XIX , mentre que l'última , la del Pujol Nou , està datada la seva construcció en 1953.
El sistema d'equilibri hidràulic , com indica V. Rossello , es basa en que: "“....el Mediterrani, entre els efectes de la marea i de les tempestes, pot oscil•lar de nivell des de -0,4 a +0,9 m; en aquest últim cas l'aigua sala¬da entraria als arrossars més propers. Hom calcula que el màxim nivell permès per les conveniències agrícoles és de +0,45 m, el que figura marcat com a referència sobre la rebranca de les goles del Perelló i el Perellonet. En ter¬mes generals la inundació o augment cle nivell és afavorit de novembre a febrer i de maig a juny. Com a norma les comportes s'abaixaven l'u de novembre i s'obrien el dia de cap d'any, amb la qual cosa hom cobreix un període -perellonada- en què s'abasta el màxim nivell (+50 o 60 cm). A partir de cap d'any comença un desguàs natural, complementat entre fi de febrer i primeria de març amb bombes i rodes a fi d'eixugar els camps d'arròs per poder-los treballar i adobar. Entre abril i maig tornen a tancar les comportes i s'alça el nivell, però no tant. Després, i fins al mes de juny, s'eixuga parcialment i es donen més adobs. Altre cop són negats els camps fins a la darreria d'agost o el principi de setembre per a la sega i s'hi manté el nivell baix fins a Tots Sants”." . Usant les tres goles actuals es pot rebaixar el nivell uns 25 cm en dos dies i en condicions normals . Des de 1991 funciona un potent grup de motobombes . Que permeten desguassar en poc temps
Els tancaments històrics . -
Les reals ordenances de Carles III regulaven la sortida de l'Albufera , pensant no només en els camps agraraios , sinó en els pescadors que podien mantenir " els canyissos i altres arts, que sense destorbar la sortida de l'aigua , servissin per conservar la pesca", encara que amb el temps es van imposar els interessos agraris sobre els pecuaris .
Els tancaments es feien en època d'Alfons el Magnànim amb una doble línia de canyissos presos amb estaques , branques gruixudes , i fang , en els quals els pescadors obrien portetes pel seu compte. Sembla que l' Riuet era l'únic desguàs permanent , però en els inicis del segle XIX es va fomentar l'obertura del Perelló El llac de L' Alcatí estava net amb poca comunicació amb el llac principal de l'Albufera . La Sèquia del Pujol no es considerava en aquell moment necessària per als desguassos .
El 18 de Juny de 1862 es va crea la "Junta de Desguàs ", amb competències per a totes les sèquies i desguassos de l'Albufera . El seu reglament va entrar en vigor el 1926
Comportes del Perelló : Sistema de comportes per al control i maneig de nivells d'inundació de la llacuna de l'Albufera que gestiona la Junta de Desguàs de l'Albufera . Aquesta institució , consolidada al llarg de la segona meitat del segle XIX exerceix el poder sobre els nivells hídrics de la llacuna , atenent a les necessitats agrícoles que exigeix el cultiu de l'arròs . Les comportes drenen gran part de la marjal de Sueca i té una influència important en els nivells de la llacuna de l'Albufera.
Les comportes del Perelló han estat restituïdes en diferents ocasions ja que aquesta gola és una de les comunicacions de l'Albufera amb el mar que es pressuposen pot tenir cert origen natural . Existeixen registres escrits de la gestió d'aquest llit des de 1740 , quan es van realitzar els primers treballs d'excavació i millora d'aquest llit . Si bé originàriament es construïen preses i sistemes de retenció temporals ( confeccionats amb terra, aportacions de materials i vegetació ) a partir de la segona meitat del segle XIX comencen a fer-se els reforços per col·locar una sèrie de comportes que es concretarien amb les actuals , construïdes a principis del s.XX. El sistema compta amb un total de vuit comportes , en l'actualitat de planxes metàl·liques , i una construcció annexa que serveix d'allotjament a comportero i com casa institucional de la Junta de Desguàs.
Miguel del Rey- 2012
Les goles , naturals o artificials , exercien les funcions d'anivellament de l'aigua del llac , retenint o provocant el desguàs al mar del mateix . L'existència de tres goles és una condició moderna , ja que la del Perellonet és una obra originària del S XIX , mentre que l'última , la del Pujol Nou , està datada la seva construcció en 1953.
El sistema d'equilibri hidràulic , com indica V. Rossello , es basa en que: "“....el Mediterrani, entre els efectes de la marea i de les tempestes, pot oscil•lar de nivell des de -0,4 a +0,9 m; en aquest últim cas l'aigua sala¬da entraria als arrossars més propers. Hom calcula que el màxim nivell permès per les conveniències agrícoles és de +0,45 m, el que figura marcat com a referència sobre la rebranca de les goles del Perelló i el Perellonet. En ter¬mes generals la inundació o augment cle nivell és afavorit de novembre a febrer i de maig a juny. Com a norma les comportes s'abaixaven l'u de novembre i s'obrien el dia de cap d'any, amb la qual cosa hom cobreix un període -perellonada- en què s'abasta el màxim nivell (+50 o 60 cm). A partir de cap d'any comença un desguàs natural, complementat entre fi de febrer i primeria de març amb bombes i rodes a fi d'eixugar els camps d'arròs per poder-los treballar i adobar. Entre abril i maig tornen a tancar les comportes i s'alça el nivell, però no tant. Després, i fins al mes de juny, s'eixuga parcialment i es donen més adobs. Altre cop són negats els camps fins a la darreria d'agost o el principi de setembre per a la sega i s'hi manté el nivell baix fins a Tots Sants”." . Usant les tres goles actuals es pot rebaixar el nivell uns 25 cm en dos dies i en condicions normals . Des de 1991 funciona un potent grup de motobombes . Que permeten desguassar en poc temps
Els tancaments històrics . -
Les reals ordenances de Carles III regulaven la sortida de l'Albufera , pensant no només en els camps agraraios , sinó en els pescadors que podien mantenir " els canyissos i altres arts, que sense destorbar la sortida de l'aigua , servissin per conservar la pesca", encara que amb el temps es van imposar els interessos agraris sobre els pecuaris .
Els tancaments es feien en època d'Alfons el Magnànim amb una doble línia de canyissos presos amb estaques , branques gruixudes , i fang , en els quals els pescadors obrien portetes pel seu compte. Sembla que l' Riuet era l'únic desguàs permanent , però en els inicis del segle XIX es va fomentar l'obertura del Perelló El llac de L' Alcatí estava net amb poca comunicació amb el llac principal de l'Albufera . La Sèquia del Pujol no es considerava en aquell moment necessària per als desguassos .
El 18 de Juny de 1862 es va crea la "Junta de Desguàs ", amb competències per a totes les sèquies i desguassos de l'Albufera . El seu reglament va entrar en vigor el 1926
Comportes del Perelló : Sistema de comportes per al control i maneig de nivells d'inundació de la llacuna de l'Albufera que gestiona la Junta de Desguàs de l'Albufera . Aquesta institució , consolidada al llarg de la segona meitat del segle XIX exerceix el poder sobre els nivells hídrics de la llacuna , atenent a les necessitats agrícoles que exigeix el cultiu de l'arròs . Les comportes drenen gran part de la marjal de Sueca i té una influència important en els nivells de la llacuna de l'Albufera.
Les comportes del Perelló han estat restituïdes en diferents ocasions ja que aquesta gola és una de les comunicacions de l'Albufera amb el mar que es pressuposen pot tenir cert origen natural . Existeixen registres escrits de la gestió d'aquest llit des de 1740 , quan es van realitzar els primers treballs d'excavació i millora d'aquest llit . Si bé originàriament es construïen preses i sistemes de retenció temporals ( confeccionats amb terra, aportacions de materials i vegetació ) a partir de la segona meitat del segle XIX comencen a fer-se els reforços per col·locar una sèrie de comportes que es concretarien amb les actuals , construïdes a principis del s.XX. El sistema compta amb un total de vuit comportes , en l'actualitat de planxes metàl·liques , i una construcció annexa que serveix d'allotjament a comportero i com casa institucional de la Junta de Desguàs.
Miguel del Rey- 2012
El sistema de inundaciones y control del nivel del agua en la Albufera tiene una larga historia que se puede datar desde la fecha de los Reyes Pere II y Pere III, con documentos que nos remiten a 1276 i 1337, dode se habla de “la Gola”, d ela misma manera que en época de Fernando el Católico. La gola, como indica V. Rosselló, era la que ahora decimos del Perelló, nombre que no sugiere nada hidráulico etimológicamente.
Las golas, naturales o artificiales, ejercían las funciones de nivelación del agua del lago, reteniendo o provocando el desagüe al mar del mismo. La existencia de tres golas es una condición moderna, pues la del Perellonet es una obra originaria del S XIX , Mientras que la última, la del Pujol Nou, está fechada su construcción en 1953.
El sistema de equilibrio hidráulico, como indica V. Rossello, se basa en que: “....el Mediterrani, entre els efectes de la marea i de les tempestes, pot oscil•lar de nivell des de -0,4 a +0,9 m; en aquest últim cas l'aigua sala¬da entraria als arrossars més propers. Hom calcula que el màxim nivell permès per les conveniències agrícoles és de +0,45 m, el que figura marcat com a referència sobre la rebranca de les goles del Perelló i el Perellonet. En ter¬mes generals la inundació o augment cle nivell és afavorit de novembre a febrer i de maig a juny. Com a norma les comportes s'abaixaven l'u de novembre i s'obrien el dia de cap d'any, amb la qual cosa hom cobreix un període -perellonada- en què s'abasta el màxim nivell (+50 o 60 cm). A partir de cap d'any comença un desguàs natural, complementat entre fi de febrer i primeria de març amb bombes i rodes a fi d'eixugar els camps d'arròs per poder-los treballar i adobar. Entre abril i maig tornen a tancar les comportes i s'alça el nivell, però no tant. Després, i fins al mes de juny, s'eixuga parcialment i es donen més adobs. Altre cop són negats els camps fins a la darreria d'agost o el principi de setembre per a la sega i s'hi manté el nivell baix fins a Tots Sants”. Usando las tres golas actuales se puede rebajar el nivel unos 25 cm en dos días y en condiciones normales. Desde 1991 funciona un potente grupo de motobombas. Que permiten desaguar en poco tiempo
Los cierres históricos.-
Las reales ordenanzas de Carlos III regulaban la salida de la Albufera, pensando no solo en los campos agraraios, sino en los pescadores que podían mantener “los cañizos y otras artes, que sin estorbar la salida del agua, sirvieran para conservar la pesca”, aunque con el tiempo se impusieron los intereses agrarios sobre los pecuarios.
Los cierres se hacían en época de Alfonso el Magnánimo con una doble línea de cañizos tomados con estacas, ramas gruesas, y barro, en los cuales los pescadores abrían puertecillas por su cuenta. Parece que el Riuet era el único desagüe permanente, pero en los inicios del s XIX se fomentó la apertura del Perelló El lago de l ́Alcati estaba limpio con poca comunicación con el lago principal de la Albufera. La Acequia del Pujol no se consideraba en ese momento necesaria para los desagües.
El 18 de Junio de 1862 se crea la “Junta de Desagüe”, con competencias para todas las acequias y desagües de la Albufera. Su reglamento entró en vigor en 1926
Compuertas de El Perelló: Sistema de compuertas para el control y manejo de niveles de inundación de la laguna de l’Albufera que gestiona la Junta de Desagüe de l’Albufera. Esta institución, consolidada a lo largo de la segunda mitad del siglo XIX ejerce el poder sobre los niveles hídricos de la laguna, atendiendo a las necesidades agrícolas que exige el cultivo del arroz. Las compuertas drenan gran parte del marjal de Sueca y tiene una influencia importante en los niveles de la laguna de l’Albufera.
Las compuertas del Perelló han sido restituidas en diferentes ocasiones ya que esta gola es una de las comunicaciones de l’Albufera con el mar que se presuponen puede tener cierto origen natural. Existen registros escritos de la gestión de este cauce desde 1740, cuando se realizaron los primeros trabajos de excavación y mejora de este cauce. Si bien originariamente se construían presas y sistemas de retención temporales (confeccionados con tierra, aportes de materiales y vegetación) a partir de la segunda mitad del s.XIX comienzan a hacerse los refuerzos para colocar una serie de compuertas que se concretarían con las actuales, construidas a principios del s.XX. El sistema cuenta con un total de ocho compuertas, en la actualidad de planchas metálicas, y una construcción aneja que sirve de alojamiento al comportero y como casa institucional de la Junta de Desagüe.
Miguel del Rey-2012
