domingo, 10 de febrero de 2013

L´Alquería de Baix- València / Miguel del Rey


Foto de 2009-MdR

L'alqueria de Baix és una de les més antigues alqueries de l'horta de València i alhora presenta una de les plantes més enigmàtiques de les que trobem en un dels llocs mes vandalitzats de l´horta, al costat de l´ínclita Sociopolis "o siga, la ciutat dels socis...que ho manipulen tot". La seua configuració, la indisciplina estructural,  l'aparició d'una columna de bella traça que hi trobem, l'absència de traces segures  en la seua geometria, etc., La converteixen en un rar objecte d'interès en el panorama del classicisme rural valencià.
L'edifici està compost per cossos de construcció coberts a una aigua i articulats entre si amb una relació que podríem anomenar additiva. Similar a l'estructura que trobem a la desapareguda alqueria del Fesol de Beniferri. Cada un dels cossos de construcció té la seua pròpia lògica estructural, i sistema mural. Grans bigues es recolzen entre mur i mur, encara que de vegades es recolzen en pilars o en columnes de pedra de molt bona factura.
Potser la seua complexa estructura i la poca llegibilitat de la mateixa, amb girs i solucions de discontinuïtat, sigui el que fa pensar que l'alqueria de Baix amaga un passat més complex que el que ens donen a entendre avui els seus forma, matèria i l'aparell de seus murs, amb solucions que ens permeten datar la arquitectura entorn del S XIV o XV. Mentre que alguns elements de la façana, com les cantonades de carreus amb acabats classicistes que ens parlen del propostes del segle XVII sobre fàbriques molt més antigues.
La porta de mig punt sembla l'original, amb unes brancals molt ajustades a la fusteria, acabada amb un arc de maó de mig punt. Els brancals de les finestres petites, la rejería de la planta baixa, donen suport a la hipòtesi d'una edificació originària del segle XVII, les cobertes, els seus ràfecs, fan referència a èpoques més modernes, qüestió aquesta que és molt habitual per les freqüents restauracions i reconstruccions de cobertes al llarg del temps.
Les finestres principals, amb reixes renaixentista i acabats volta, amb elegants ràfecs en tot l'edifici, que ens situen en el moment de remodelació classicista de l'edifici tardomedieval, una remodelació que s'ha d'estudiar detingudament i que potser ens pugui donar claus sobre les antigues arquitectures que construir l'alqueria en èpoques anteriors a aquesta remodelació que reutilitza o incorpora una bella columna de clàssica, ben tallada, amb un elegant collaret, així com pilastres en cantonada o reixes d'una qualitat singular.
-------------------------------------
La alquería de Baix es una de las más antiguas alquerías de la huerta de Valencia y a vez presenta una de las plantas más enigmáticas de las que encontramos. Su configuración, su indisciplina estructural, la aparición de una columna de bella traza que allí encontramos, la ausencia de escuadría en su geometría, etc., hacen de ella un raro objeto de interés en el panorama del clasicismo rural valenciano.
El edificio está compuesto por cuerpos de construcción cubiertos a un agua y articulados entre sí con una relación que podríamos denominar aditiva. Similar a la estructura que encontramos en la desaparecida alquería del Fesol de Beniferri. Cada uno de los cuerpos de construcción tiene su propia lógica estructural, y sistema murario. Grandes vigas se apoyan entre muro y muro, aunque en ocasiones se apoyan en machones o en columnas de piedra de muy buena factura.
Quizás su compleja estructura y la poca legibilidad de la misma, con giros y soluciones de discontinuidad, sea lo que hace pensar que la alquería de Baix esconde un pasado mas complejo que el que nos dan a entender hoy sus forma; materia y el aparejo de sus muros, con soluciones que nos permiten datar su arquitectura en torno al S XIV o XV. Mientras que algunos elementos de su fachada, como las esquinas de sillería con acabados clasicistas que nos hablan del propuestas del siglo XVII sobre fábricas mucho mas antiguas.
La puerta de medio punto parece la original, con unas jambas muy ajustadas a la carpintería, acabada con un arco de ladrillo de medio punto. Las jambas de las ventanas pequeñas, la rejería de la planta baja, apoyan la hipótesis de una edificación originaria del siglo XVII, las cubiertas, sus aleros, hacen referencia a épocas mas modernas, cuestión ésta que es muy habitual por las frecuentes restauraciones y reconstrucciones de cubiertas a lo largo del tiempo.
Las ventanas principales, con rejería renacentista y acabados abovedados, con elegantes aleros en todo el edificio, que nos sitúan en el momento de remodelación clasicista del edificio tardomedieval; una remodelación que debe estudiarse detenidamente y que quizás nos pueda dar claves sobre las antiguas arquitecturas que construyeron la alquería en épocas anteriores a esta remodelación que reutiliza o incorpora una bella columna de clásica, bien tallada, con un elegante collarín, así como pilastras en esquina o rejas de una calidad singular.