Moli de la Gàbia o de la Closa, al camí Vell de Picassent,
situat davant del Tanatori municipal, és un dels vells molins que encara queden
en peu del que va ser una de les majors hortes valencianes, la qual regava la
sèquia de Favara, la més representativa de l'horta sud de la ciutat ja que
envoltava a aquesta per la seva part occidental i meridional per estendre en un
llarg i gruixut rectangle cap al sud al llarg de la carretera reial de Madrid
pels pobles que existeixen al llarg d'ella. Així doncs aquesta horta s'estenia
des de gairebé el riu Túria (a l'alçada del Jardí Botànic al carrer Quart) fins
a la població d'Albal, amb més de vuit quilòmetres de llarg, i des Patraix fins
a la Font de Sant Lluís ..
El molí es troba en el denominat Braç de la Gàbia, que
partia de l'actual llit nou del riu Túria i arriba fins al Forn d'Alcedo. Braç
del que ens queda una fragment que corre alineat a la façana nord del molí
Als voltants hi ha un partidor d'aigües i el pas del camí
amb unes grans lloses de pedra calcària sobre el Bras de la la Gàbia. Podem
veure també les restes d'una sebera que fins fa uns anys era recuperable.
El dit molí és part del conjunt patrimonial inclòs en la
declaració de BIC del Tribunal de les Aigües, amb la declaració de Bé de
Rellevància Local. El què no sé és perquè li serveix.
L'arquitectura de l'edifici és un conjunt de volums,
possiblement originaris del segle XVII, on es poden veure fragments de
fàbriques de maó amb tendeles de certa importància i amb possibles restes de
cossos anteriors. L'estat de l'arquitectura és bastanta dolent, en particular
els cossos meridionals, annexos al cos principal del molí; cossos que han
sifrido un incendi fa poc temps i amenacen ruïna.
Molinos en la memoria. El Molí de Closa en Valencia.
Vista de 1970 – hoy arruinado por la desidia el vandalismo y
la incompetencia.
Moli de la Gàbia o de la Closa, en el Camino Viejo de
Picassent, situado frente al Tanatorio municipal, es uno de los viejos molinos
que aun quedan en pie de lo que fue una de las mayores huertas valencianas, la
que regaba la acequia de Favara, la más representativa de la huerta sur de la
ciudad pues envolvía a ésta por su parte occidental y meridional para
extenderse en un largo y grueso rectángulo hacia el sur a lo largo de la
carretera real de Madrid por los pueblos que existen a lo largo de ella. Así pues
esta huerta se extendía desde casi el río Turia (a la altura del Jardín
Botánico en la calle Quart) hasta la población de Albal, con más de ocho
kilómetros de largo, y desde Patraix hasta la Fuente de San Luis..
El molino se encuentra en el denominado Braç de la Gàbia,
que partía del actual cauce nuevo del río Turia y llega hasta el Forn d’Alcedo.
Bras del que nos queda una fragmento que corre alineado a la fachada norte del
molino
En las inmediaciones existe un partidor de aguas y el paso
del camino con unas grandes losas de piedra caliza sobre el Bras de la la
Gabia. Podemos ver también los restos de una sebera que hasta hace unos años
era recuperable.
Dicho molino es parte del conjunto patrimonial incluido en
la declaración de B.I.C. del Tribunal de las Aguas, con la declaración de Bien
de Relevancia Local. Lo qué no sé es para que le sirve.
La arquitectura del edificio es un conjunto de volúmenes,
posiblemente originarios del s XVII, donde se pueden ver fragmentos de fábricas
de ladrillo con tendeles de cierta importancia y con posibles restos de cuerpos
anteriores. El estado de la arquitectura es bastanta malo, en particular los
cuerpos meridionales, anexos al cuerpo principal del molino; cuerpos que han
sifrido un incendio hace poco tiempo y amenazan ruina.