Caseta i Xemeneia que se situa a l'oest del Perellonet, al
marge esquerra de la Séquia de la Junça i al sud de la Séquia de les Piules,
s'accedeix per camí de terra que comunica els arrossars amb la CV 500. La casa
es situa al costat de la turbina d'extracció de l'aigua. La seua ubicació
paisatgística és molt interessant, en la marge de la Sequiota i inici de la
Gola del Perellonet, destacant, sobre la vegetació palustre i les làmines
d'aigua, el perfil de la xemeneia. Consta de tres cossos diferenciats: - Caseta
amb coberta a dues aigües, construïda amb murs de càrrega i coberta amb teula
corba, conservada relativament bé. Cal verificar l'existència de l'antic motor
- Torre del transformador. Cos a una aigua amb torre transformador. - Xemeneia
d'uns 10 metres d'altura formada per un cos basamental de planta quadrada amb
una cornisa a partir de la qual s'alça un fust octogonal troncopiramidal i que
acaba sense llanterna superior. Els seus fàbriques són de maó i presenta
esquerdes verticals al fust i pèrdues de material a la cornisa. Es troba
actualment amb la boca tapada i fora d'ús. L'antic motor s'inserta en un
paisatge de "tancats", antics camps de conreu d'arròs que
necessitaven d'una particular rotació d'inundacions i dessecacions. Els motors procedien
a moure les masses d'aigua pels canals, motors moguts per vapor utilitzant com
a carburant fusta o carbó, més tard es va utilitzar energia elèctrica. Aquest
procés el descriu clarament V. Rossello en el seu llibre: l'Albufera de
València. Barcelona 1995------------------------------
( Cast) Caseta y Chimenea que se sitúa al oeste del
Perellonet, en la margen izquierda de la Séquia de la Junça y al sur de la
Séquia de les Piules, se accede por camino de tierra que comunica los arrozales
con la CV 500. La casa se sitúa junto a la turbina de extracción del agua. Su
ubicación paisajística es muy interesante, en la margen de la Sequiota e inicio
de la Gola del Perellonet, destacando, sobre la vegetación palustre y las
láminas de agua, el perfil de la chimenea.Consta de tres cuerpos
diferenciados:- Caseta con cubierta a dos aguas, construida con muros de carga
y cubierta con teja curva, conservada relativamente bien. Hay que verificar la
existencia del antiguo motor- Torre del transformador. Cuerpo a un agua con torre
transformador.- Chimenea de unos 10 metros de altura formada por un cuerpo basamental de planta cuadrada con
una cornisa a partir de la cual se levanta un fuste octogonal troncopiramidal y
que acaba sin linterna superior. Sus fábricas son de ladrillo y presenta
grietas verticales en el fuste y pérdidas de material en la cornisa. Se
encuentra actualmente con la boca tapada y fuera de uso.El antiguo motor se
inserta en un paisaje de "tancats", antiguos campos de cultivo de
arroz que necesitaban de una particular rotación de inundaciones y
desecaciones. Los motores procedían a mover las masas de agua por los canales;
motores movidos por vapor utilizando como carburante madera o carbón, más tarde
se utilizó energía eléctrica. Este proceso lo describe claramente V. Rossello
en su libro: L´Albufera de València. Barcelona 1995.
Caseta i Xemeneia que se situa a l'oest del Perellonet, al
marge esquerra de la Séquia de la Junça i al sud de la Séquia de les Piules,
s'accedeix per camí de terra que comunica els arrossars amb la CV 500. La casa
es situa al costat de la turbina d'extracció de l'aigua. La seua ubicació
paisatgística és molt interessant, en la marge de la Sequiota i inici de la
Gola del Perellonet, destacant, sobre la vegetació palustre i les làmines
d'aigua, el perfil de la xemeneia. Consta de tres cossos diferenciats: - Caseta
amb coberta a dues aigües, construïda amb murs de càrrega i coberta amb teula
corba, conservada relativament bé. Cal verificar l'existència de l'antic motor
- Torre del transformador. Cos a una aigua amb torre transformador. - Xemeneia
d'uns 10 metres d'altura formada per un cos basamental de planta quadrada amb
una cornisa a partir de la qual s'alça un fust octogonal troncopiramidal i que
acaba sense llanterna superior. Els seus fàbriques són de maó i presenta
esquerdes verticals al fust i pèrdues de material a la cornisa. Es troba
actualment amb la boca tapada i fora d'ús. L'antic motor s'inserta en un
paisatge de "tancats", antics camps de conreu d'arròs que
necessitaven d'una particular rotació d'inundacions i dessecacions. Els motors procedien
a moure les masses d'aigua pels canals, motors moguts per vapor utilitzant com
a carburant fusta o carbó, més tard es va utilitzar energia elèctrica. Aquest
procés el descriu clarament V. Rossello en el seu llibre: l'Albufera de
València. Barcelona 1995------------------------------
( Cast) Caseta y Chimenea que se sitúa al oeste del Perellonet, en la margen izquierda de la Séquia de la Junça y al sur de la Séquia de les Piules, se accede por camino de tierra que comunica los arrozales con la CV 500. La casa se sitúa junto a la turbina de extracción del agua. Su ubicación paisajística es muy interesante, en la margen de la Sequiota e inicio de la Gola del Perellonet, destacando, sobre la vegetación palustre y las láminas de agua, el perfil de la chimenea.Consta de tres cuerpos diferenciados:- Caseta con cubierta a dos aguas, construida con muros de carga y cubierta con teja curva, conservada relativamente bien. Hay que verificar la existencia del antiguo motor- Torre del transformador. Cuerpo a un agua con torre transformador.- Chimenea de unos 10 metros de altura formada por un cuerpo basamental de planta cuadrada con una cornisa a partir de la cual se levanta un fuste octogonal troncopiramidal y que acaba sin linterna superior. Sus fábricas son de ladrillo y presenta grietas verticales en el fuste y pérdidas de material en la cornisa. Se encuentra actualmente con la boca tapada y fuera de uso.El antiguo motor se inserta en un paisaje de "tancats", antiguos campos de cultivo de arroz que necesitaban de una particular rotación de inundaciones y desecaciones. Los motores procedían a mover las masas de agua por los canales; motores movidos por vapor utilizando como carburante madera o carbón, más tarde se utilizó energía eléctrica. Este proceso lo describe claramente V. Rossello en su libro: L´Albufera de València. Barcelona 1995.
