sábado, 30 de marzo de 2013

La ruïna del Molí dels Moros en Altea/ Rafa Llorca

Estat d'abandó en què es troba el Molí dels Moros, un molí possiblement d'època islàmica, de dos moles, perfectament recuperable, dels pocs que poden quedar al territori valencià, situat a la vora del riu Algar a Altea, dins del sistema del reg de Baix o reg Major. El seu estat de ruïna, els apuntalaments, la senyalització de perill, és l'únic que es veu, al costat de la senyalètica que ens mostra la indigna situació d'un bé patrimonial que hauria de tenir la protecció adequada i on cal una intervenció d'urgència i restauració immediata.

-----------------------------------
Estado de abandono en que se encuentra el Molí dels Moros, un molino posiblemente de época islámica, de dos muelas, perfectamente recuperable, de los pocos que pueden quedar en el territorio valenciano, situado al borde del río Algar en Altea, dentro del sistema del Reg de Baix o Reg Major. Su estado de ruina, los apuntalamientos, la señalización de peligro, es lo único que se ve, junto a la señalética que nos muestra la indigna situación de un bien patrimonial que debiera tener la protección adecuada y donde hace falta una intervención de urgencia y restauración inmediata.

martes, 26 de marzo de 2013

Mas de Troncho. Castellfort / Miguel del Rey

Portella de dalt que obri a l´era de batre en un mas en desnivell.
---------------------------------------------
 Puerta sobre la era en una masia construida sobre el desnivel del terreno


Imatge de M. del Rey sobre 1986

sábado, 16 de marzo de 2013

Evolució del paisatge valenciá / Miguel del Rey


Evolució del paisatge valenciá.
Vista de la Font Gran d'Altea la Vella en una imatge d'inicis del segle XX amb la gent anant a Pozar aigua i carregar-la en cavalleries, al centre la boca de la font de 1884 aproximadament i el paisatge actual de 2012. El canvi en el bosc és impressionant. Ara una gran pineda, en els inicis del segle XX d'una aridesa quasi irreconeixible.
------
vista de la Font Gran de Altea la Vella en una imagen de inicios del siglo XX con la gente yendo a pozar agua y cargarla en caballerias, en el centro la boca de la fuente de 1884 aproximadamente y el paisaje actual de 2012. El cambio en el bosque es impresionante. Ahora una gran pinada, en los inicios del siglo XX de una aridez casi irreconocible.

La casa Marín i el eclecticisme al territori valenciá/ Miguel del Rey


La casa Marín és un dels exemples característics de les arquitectures eclèctiques que trobàvem en els pobles i ciutats valencianes de la primera meitat del segle XX; construccions característiques d'una època. Un paisatge perdut del qual no...més queden alguns exemples.
La casa Marín, a Altea, ens mostra l'esquema típic d'aquest tipus de cases on destaquen dos elements característics: la Torre i el Porxo. Les cases solen incloure cossos més o menys compactes, generalment construïts per dos crugies o tres en algun cas. El porxe sol situar-se en un lateral, quan no s'utilitza com a espai filtrant anterior a l'entrada de la casa. La torre es situa lateralment i de manera que la seua esveltesa quede garantida en permetre la possibilitat de llegir-se en tota la seua alçada, com és el cas d'esta casa. Torre amb tres nivells, esvelta, amb tres estretes finestres per nivell acabades en arcs. La coberta a quatre aigües i el ressalt de la volada del ràfec amb els panells de taulell, marca un remat molt adjectivat, potenciant l'ombra d'un ràfec ja de per si molt volat.
----
La casa Marín es uno de los ejemplos característicos de las arquitecturas eclécticas que encontrábamos en los pueblos y ciudades valencianas de la primera mitad del siglo XX; construcciones características de una época. Un paisaje perdido del que solo quedan algunos ejemplos.
La casa Marín, en Altea, nos muestra el esquema típico de este tipo de casas en las que destacan dos elementos característicos: la Torre y el Porche. Las casas suelen incluir cuerpos más o menos compactos, generalmente construidos por dos crujías o tres en algún caso. El porche suele situarse en un lateral, cuando no se utiliza como espacio filtrante anterior a la entrada de la casa. La torre se sitúa lateralmente y de manera que su esbeltez quede garantizada al permitir la posibilidad de leerse en toda su altura, como es el caso de esta casa. Torre con tres niveles, esbelta, con tres estrechas ventanas por nivel acabadas en arquillos. La cubierta a cuatro aguas y el resalte del voladizo del alero con los paneles de azulejo, marca un remate muy adjetivado, potenciando la sombra de un alero ya de por si muy volado
.

miércoles, 13 de marzo de 2013

Casa Carreta en Altea / Miguel del Rey

Atenent a una imatge que aporta Gorka Eleizalde, acompanyo el següent comentari sobre la Casa Carreta i l'arquitectura del "xalet" a l'Altea de la primera meitat del Segle XX.

La casa Carreta, o Vila Sant Francesc, pertany a aquesta arquitectura eclèctica que baix la denominació genèrica de "Xalet" es va donar a l'Altea dels anys 20 al 55 del segle XX. És un dels exemples, com Mari i Cel, la Casa Marín, Bermejo, etc., Que ens van acompanyar en el paisatge alteà heretat i característic d'aquesta part del terme municipal. En la cultura alteana està pendent un estudi particularitzat d'aquestes arquitectures i els arquitectes, o mestres d'obra, que les van aixecar.
La seua arquitectura ens mostra l'esquema típic d'aquest tipus de cases compactes de dos cossos de construcció, un d'ells una esvelta torre disposada sobre el lateral de manera que aquesta es pot percebre en tota la seua alçada; recolzat aquest domini del territori per la ubicació sobre una elevació del terreny, el que fa que la torre adquireixi en el paisatge una alçada i un valor principal. Davant del volum compacte es disposa un porxo de tres arcades i sobre ell una terrassa de molt bones vistes sobre la vila d'Altea i també sobre el riu.

------------------------------------- 
Atendiendo a una imagen que aporta Gorka Eleizalde, acompaño el siguiente comentario sobre la Casa Carreta y la arquitectura del "chalet" en la Altea de la primera mitad del Siglo XX.

La casa Carreta, o Villa San Francisco, pertenece a esa arquitectura ecléctica que bajo la denominación genérica de “Chalet” se dio en la Altea de los años 20 al 55 del S. XX. Es uno de los ejemplos, como Mari i Cel, la Casa Marín, Bermejo, etc., que nos acompañaron en el paisaje alteano heredado y característico de esta parte del término municipal. En la cultura alteana está pendiente un estudio particularizado de estas arquitecturas y los arquitectos, o maestros de obra, que las levantaron.
Su arquitectura nos muestra el esquema típico de este tipo de casas compactas de dos cuerpos de construcción, uno de ellos una esbelta torre dispuesta sobre el lateral de manera que esta puede percibirse en toda su altura; apoyado ese dominio del territorio por su ubicación sobre una elevación del terreno, lo que hace que la torre adquiera en el paisaje una altura y un valor principal. Frente al volumen compacto se dispone un porche de tres arcadas y sobre él una terraza de muy buenas vistas sobre la villa de Altea y también sobre el río.

sábado, 9 de marzo de 2013

Paisatge i contemporaneitat. Una imatge de José Ginestar/ Miguel del Rey


Jose Ginestar Torres des de la seua pàgina HDR Looks presenta unes imatges de gran interès sobre paisatge cultural contemporani vinculat en molts casos a la preexistència d'arquitectures rurals o urbanes. No vaig a mostrar el que ell mostra a la seva pàgina o té a bé inserir en la nostra pàgina, que sempre té oberta, només vull mostrar una imatge d'un paisatge rural en el contemporani que penso té un gran valor social, ambiental, paisatgístic i que diu del futur que trobarem en els paisatges antròpics valencians de açi a poc temps.
Arquitectures de reciclatge, sombrajes heretogéneos, repertori botànic amb un gran nivell d'exotisme, el pla herbaci tractat amb herbicida i restes del que furs construccions informes ... És un nou paisatge, cal veure la seva poètica. Penso que també la té, o la pot tenir amb certs ajustaments. la qual si té la seva poètica és la fotografia, d'una qualitat excepcional i d'una poètica que transcendeix més enllà del que podem descriure.
-------------
Jose Ginestar Torres desde su página HDR Looks presenta unas imágenes de gran interés sobre paisaje cultural contemporáneo vinculado en muchos casos a la preexistencia de arquitecturas rurales o urbanas. No voy a mostrar lo que él muestra en su página o tiene a bien insertar en nuestra página, que siempre tiene abierta, sólo quiero mostrar una imagen de un paisaje rural en lo contemporáneo que pienso tiene un gran valor social, ambiental, paisajístico y que dice del futuro que encontraremos en los paisajes antrópicos valencianos en poco tiempo.
Arquitecturas de reciclaje, sombrajes heretogéneos, repertorio botánico con un gran nivel de exotismo, sotobosque herbáceo tratado con herbicida y restos de lo que fueros construcciones informes... Es un nuevo paisaje, hay que ver su poética. Pienso que también la tiene, o la puede tener con ciertos ajustes. la que si tiene su poética es la fotografía, de una calidad excepcional y de una poética que trasciende más alla de lo que podemos describir.

jueves, 7 de marzo de 2013

El Riurau, el paisatge i la cultura / Miguel del Rey


Riurau de Giner a Xaló. Foto de M del Rey sobre  2012.

El riurau tenia tanta presència en el paisatge físic com en el cultural, va prende cos a l'imaginari col · lectiu d'un poble que va assimilar la paraula donant nom a un lloc de la casa, aquest lloc incert que serveix per a tantes i tantes coses que en molts casos i durant una llarga etapa de la nostra històrica era difícil pensar en una casa camperola sense riurau en aquells paisatges de la Marina.El tipus bàsic d'aquestes construccions és rotund i es construeix seguint una cànons que es van establir de manera clara en un primer moment; cànon que utilitzava unes línies de càrrega paral · leles entre si format una o dues navades, es resolia amb pòrtics d'arcades o adintellats i es cobria a una o dues aigües, segons el cas. Amb una casuística molt particular en funció que fos un cos exempt, d'una sola nau, o bé de dos navades. Doncs en el primer cas es tancava posteriorment amb mur ventilat per retalls verticals que permetessin el pas de l'aire, però no l'entrada de la pluja. Mentre que en disposar de dues naus, ambdues baixaven prou el ràfec per protegir la preuada mercaderia, la qual quedava fora de perill de les inclemències del temps baix la porxada. Preciament la porxada, els porxos, els llotjes, estan en l'origen de la tipologia arquitectònica d'aquests riuraus que prenen de la tradició de la cultura constructiva popular les formes bàsiques des de les quals començaran el seu camí en l'arquitectura rural valenciana.

Miguel del Rey- Tret del article “L'arquitectura del riurau i les seues particulars relacions amb la casa rural”, publicat en la revista Riuraus Vius 1. Jesùs Pobre 2012 


El riurau tenía tanta presencia en el paisaje físico como en el cultural, toma cuerpo en el imaginario colectivo de un pueblo que asimiló la palabra dando nombre a un lugar de la casa, este lugar incierto que sirve para tantas y tantas cosas que en muchos casos y durante una larga etapa de nuestra histórica era difícil pensar en una casa campesina sin riurau en aquellos paisajes de la Marina.
El tipo básico de estas construcciones es rotundo y se construye siguiendo una

martes, 5 de marzo de 2013

Casa rural entre Foios i Cases de Bárcena/ Miguel del Rey


Casa de de dues crugies, amb composició simètrica, però no centrada, coberta a dues aigües amb ràfec horitzontal a façana, més una porxada i un tercer annex com espais econòmics vinculats a la casa, amb bona sintaxi amb el cos principal. Un conjunt ben conservat, en ús com a granja agrària, amb els seus camps ben cuidats. És com la icona rural de la petita casa agrària en zona de regadiu i d'origen modern.
-------------
Casa de de dos crujías, con composición simétrica, pero no centrada, cubierta a dos aguas con alero horizontal a fachada, más una porchada y un tercer anexo como espacios económicos vinculados a la casa, con buena sintaxis con el cuerpo principal. Un conjunto bien conservado, en uso como granja agraria, con sus campos bien cuidados. Es como el icono rural de la pequeña casa agraria en zona de regadío y de origen moderno. 

domingo, 3 de marzo de 2013

Manuel Sanchis Guarner y el seu LLibre"Els Molins de Vent de Mallorca"/ Miguel del Rey

Es el primer dels llibres que publica sobre aquest tema d´arquitectura popular i amb ell anseta la relació amb l´editorial Barcino. Es l´any 1955 i viu encara a Mallorca. Es tracat d´un opuscle de 57 planes de 19 per 13,5 cm, editat en rústica amb una informació gràfica impotant en la quan es barregen fotografíes, dibuixos i làmines de pintures sobre temes propis de l´obra. Junt a les imatges del autor, fotografies i algúns esquemes i dibujos, en general aporta làmines de Francecs de B. Moll, de Miquel Fullana, algunes de Julio Caro Baroja, etc. i les fotografies de Tous, de l´editorial Roco, i de l´Album Meravella.
És un dels estudis més atractius i novedosos dins el panorama de monografies sobre temes d'arquitectura popular, o més aviat arquitectura rural, diria jo. Ens permet conèixer les vinculacions amb la mediterraneïtat, amb l'àrea de cultura catalana, i la seua inserció en el panorama d'aquestes arquitectures a la península ibérica; és un estudi ampli, sense els complexos del contemporani; lluny de les mirades excessivament localistes que en l´actualitat trobem en particular en l'àmbit del Principat. Mirades aquests últimes que no permeten una visió clara i atractiva de la complexitat cultural del nostre país dintre del seu ambit natural: les terres catalanes, valencianes i balears.  
-------------------------------
Es el primero de los libros que publica sobre este tema de arquitectura popular y con él inaugura su relación con la editorial Barcino. Es el año 1955 y vive todavía en Mallorca. Se trata de un opúsculo de 57 páginas de 19 por 13,5 cm, editado en rústica con una información gráfica potente, donde se mezclan fotografías, dibujos y láminas de pinturas sobre temas propios de la obra. Junto a las imágenes del autor, fotografías y algunos esquemas y dibujos, aporta láminas de Francecs de B. Moll, de Miquel Fullana, algunas de Julio Caro Baroja, etc. y las fotografías de Tous, de la editorial Roco, y del Album Maravella.
Es uno de los estudios mas atractivos y novedosos dentro del panorama de monografías sobre temas de arquitectura popular, o más bien arquitectura rural, diría yo. Nos permite conocer las vinculaciones con la mediterraneidad, con el área de cultura catalana, y su inserción en el panorama de estas arquitecturas en la península ibérica, Un estudio amplio, sin los complejos de lo contemporáneo; lejos de las miradas excesivamente localistas, en particular las que en la actualidad vemos en el ámbito catalán. Miradas que no permiten una visión clara y atractiva de la complejidad cultural de nuestro país en el ámbito catalano-valenciano-balear.

Mes información en la conferencia dictada a la Seu de la UCE, a Prada - Curs 2011

sábado, 2 de marzo de 2013

Masia Mariona / Miguel del Rey



La Masia Mariona, Mosqueroles, 1931

ARV vol fer un homenatge a un estudiós de la casa catalana, Josep Danés i Torras (1891-1955), que des del Centre Excursionista de Catalunya es va recórrer el país català fotografiant i fent unes reflexions suggestives, interessants, noves i atractives, que han servit molts anys per introduir-se en la classificació de les cases dels nostres germans catalans. Hui, més que mai, en plena deriva que pot fer perillar la unitat cultural de les nostres terres, presentem la Masia Mariona, construïda entre 1927 -30, un referent en la cultura catalana de la renaixença tardana, filla del noucentisme i de l'amor per la cultura tradicional catalana del seu autor, l'arquitecte Josep Danés, i del seu propietari Rafael Patxot i la seua dona Lluïsa Rabell, mecenes el primer dels excel.lents treballs de l'arquitecte en el camp de l'estudi de la masia catalana que desenvolupa en els anys 20 del segle passat dins del Centre Excursionista de Catalunya. La masia, filla evidentement del eclecticisme i allunada de allò rural, situada a Mosqueroles, als peus del Montseny, s'ha convertit en la icona d'una catalanitat que transcendeix més enllà de les seues referències formals a l'arquitectura rural catalana.


 ARV quiere hacer un homenaje a un estudioso de la casa catalana, Josep Danés i Torras (1891-1955), que desde el Centre Excursionista de Catalunya se recorrió el país catalán fotografiando y haciendo unas reflexiones sugestivas, interesantes, novedosas y atractivas, que han servido muchos años para introducirse en la clasificación de las casa de nuestros hermanos catalanes. Hoy, más que nunca, en plena deriva que puede hacer peligrar la unidad cultural de nuestras tierras, presentamos la Masia Mariona, construida entre 1927 -30, un referente en la cultura catalana de la renaixença tardía, hija del noucentisme y del amor por la cultura tradicional catalana de su autor, el arquitecto Josep Danés, y de su propietario Rafael Patxot y su mujer Lluïsa Rabell, mecenas el primero de los excelentes trabajos del arquitecto en el campo del estudio de la masía catalana que desarrolla en los años 20 del siglo pasado dentro del Centre Excursionista de Catalunya. La masía, hija del eclecticismo y alejada de lo rural, situada en Mosqueroles, a los pies del Montseny se ha convertido en el icono de una catalanidad que trasciende más allá de sus referencias formales en la arquitectura rural catalana.

Imatge treta de la web mipolares.com