LA CARRETERA NACIONAL N-332 I EL PONT SOBRE EL RIU ALGAR. 1860-1880
Publicat al llibre "Passejant per les altees". M. del Rey, València 2016
(Val)
La
carretera de la Costa Mediterrània, la Nacional 332, va ser una obra de gran
transcendència social, política i econòmica, va marcar la geografia humana
d’aquestes terres de la Marina, i en especial, pel que a nosaltres respecta, va
marcar la societat i al poble d’Altea. La seua existència i el seu traçat van
permetre el comerç per terra que fins aleshores era molt complicat pel fet
d’existir dos grans barreres naturals, el Mascarat i el riu Algar, la qual cosa
obliga a què les vies de comerç foren eminentment marítimes fins a la segona
dècada del segle XIX (1). Cal assenyalar la data de 1860, quan es va construir
el tram Alacant – Altea, deixant obsolet l’antic Camí d’Alacant i obrint una
bretxa important en el raval de Sant Pere o de Pescadors que va generar el
carrer de la Mar, la primera estructura lineal d’eixample configurada com un
llarg carrer entre el convent i els limítrofs i corrals de l’antic escorxador,
potenciant-se i allargant-se més tard amb la construcció de l’Estació del ferrocarril
i el conjunt de cases i instal·lacions hoteleres que en la segona dècada del
segle XX configurant el que hui coneixem com a nucli tradicional.
L’entrada de la carretera per Alacant
amb l’Estació a la dreta, sobre 1915. Autor desconegut. Col·lecció Pedro Juan Orozco.
L’any 1880
es va fer arribar fins a València, gràcies al túnel i pont del barranc del
Mascarat, un obstacle natural molt considerable fins a aqueix moment i en el
qual es van invertir durant dècades molt d’esforç i diners públics. Empresaris
alteans van participar en la contractació d’aquestes obres públiques amb gran
profit personal en alguns casos. Fins ben entrat el segle XX era una carretera
sense asfaltar; el ferm era de pedraplè i compactada amb un acabat a la manera
de macadam, era apte per a les diligències, carros i altres
vehicles de tracció animal, però la pols i els sots la feien incòmoda i també
irrespirable per als viatgers. L’asfalt i empedrat de l’interior del poble va
ser una obra de l’època de Primo de Rivera i el seu programa d’Obres Públiques.
Precisament un text editat en 1939 (2) de Le Corbuiser relata un viatge de
l’any 1931 i diu “Se trataba de la primera autopista trazada con
exactitud, con bordes limpios, pintados en blanco, curvas con peralte i amplias
panorámicas. Llevaba de los Pirineos a África. Nos impresionó ya desde la
frontera,.... a la altura de Valencia, donde los vecinos le habían bordeado de
rosales, arbustos i palmeras, como en una fiesta. De golpe, salían de un estado
de cosas milenario i se encontraban en contacto con el mundo moderno....”
El pont sobre l’Algar
Vista del pont en un dels seus moments
d’ampliació, amb els operaris i les cintres, amb l’ampit ja desmuntat. Mitjans
del S. XX. Foto publicada per l’Associació de Veïns de L’Olla i Cap Negret.
És una
estructura màssica de 20 arcs alçats sobre bases originalment de carreus, amb
una longitud de 258 m, més dos llargs embarcaments a ambdós costats. Construït
en 1880, va resoldre definitivament el pas del riu que fins aleshores es feia
travessant, quan era possible, el riu pel camí Real. De vegades, per pontons i quan l’aigua era abundant,
evitant el riu i embarcant persones i carruatges en barcasses per la
desembocadura. Definit per arcs rebaixats d’uns 9 metres de llum que descansen
sobre bases aplantillades; arcs i bases construïdes amb pedra calcària, on les
dovelles dels arcs formers i les peces que formen el tallamar són de dura pedra
calcària de color més clar, possiblement de Campello, mentre que la resta és
possiblement pedra de les pedreres locals. Per a donar més amplària a la
calçada, les vases foren ampliades potser de manera despreocupada, conservant a
ambdós llocs les formes aplantillades d’origen, encara que perdent part de la
impostació d’atracada de l’arc. El pont ha perdut la seua ben treballada
muradella i les ajustades barreres que disposava en el seu disseny original.
El pont del
riu ha sigut un lloc de retrobades, de passejos, de límits. Va ser durant molts
anys l’extrem fins on podien arribar les parelles en determinada època; ha
sigut sempre un lloc amb cert misteri, que baix les seues voltes i en les
aigües del riu alberga una vida vegetal i animal que mai va ser en excés
valorada. Tal volta ha sigut la vara de mesurar l’amplària d’un riu que, sense
els ponts o viaductes, no haguera tingut la importància que li dóna la dimensió
i que neguen les aigües, generalment escasses baix els seus arcs.
Foto de los momentos de ampliación de la carretera a finales de los años 1920. Foto gentileza de A. Martínez
Personatge vinculat
Cal
destacar l’important projecte de millora que en època de Primo de Rivera es
realitza per la consolidació i ferms de la carretera nacional, dins el programa
“Circuito
Nacional de Firmes Especiales“. En aquest
projecte va participar el senyor Juan Bermejo, que va traslladar la seua residència a Alacant. La
amistat amb MIguel Aynat i les visites contínues familiars al mas de Calces, li
van decantar per Altea com a lloc d’estiueig, primer a la fonda Ronda, més tard
en una casa llogada al Poblet d’Altea la Vella, fins construir-se, a principis
de els anys 1930, la seua pròpia casa a Cap-Negret (veure casa Bermejo, 11-17)
un dels preciosos xalets, dels pocs que encara podem gaudir, sent constant des
de llavors la presència de la família Bermejo a Altea.
(1) Per aproximar-nos a la dificultat
del traçat previ, cal conèixer l’informe: “Ytinerario de Catarroja a Alicante
por Alcoy i de Alicante al mismo punto de partida por el litoral” que
realitzaren en 1853 els capitans del Cuerpo de E.M. del Ejército En Nicolás
Lloret i En Manuel Cortés de la S.D. del S. G. E
(cast)
LA CARRETERA NACIONAL N-332 Y EL PUENTE SOBRE EL RÍO ALGAR 1860-1880
Ingeniería Civil. Autor desconocido
La
Carretera de la costa mediterránea, la nacional 332 fue una obra de gran
trascendencia social, política y económica, marcó la geografía humana de estas
tierras de la Marina, y en especial, por lo que a nostros respecta, marcó a la
sociedad y al pueblo de Altea. Su existencia y su trazado permitieron el
comercio por tierra, que hasta entonces era muy complicado, al existir dos
grandes barreras naturales, el mascarat y el río Algar, lo cual obligaba a que
las vías de comercio fueran eminentemente marítimas hasta la segunda década del
siglo XIX. Hay que señalar la fecha de
1860, cuando se construye el tramo Alicante-Altea, dejando obsoleto el antiguo
Camí de Alacant y abriendo una brecha importante en el Arrabal de Sant Pere o
de Pescadores que generó la Calle del Mar, la primera estructura lineal de
ensanche configurada como una larga calle entre el Convento y los aledaños y
corrales del antiguo matadero, potenciandose y alargándose más tarde con la
construcción de la Estación del Ferrocarril y el conjunto de casas e
instalaciones hoteleras que en la segunda década del S. XX configuraron lo que
hoy conocemos como núcleo tradicional.