sábado, 25 de abril de 2015

La Alquería del Forn de la Sola / per Miguel del Rey




Situada al Camí del Molí de la Fonteta -em fa mal parlar en passat- era un excel·lent exemple d'aquestes alqueries classicistes de finals del s. XVII o inicis del XVIII, ben construïdes, canòniques en la seua composició. La formaven un cos principal, la casa, més un pati posterior i dos porxadas perpendiculars entre si que tancaven part del pati, una tàpia limitava amb el camí posterior.

L'edifici principal, de façana potent i ben construïda, el definien tres nivells de buits en una estructura simètrica construïda per dues crugies i dues plantes en alçada, on l'habitatge original ocupava la planta baixa i la superior albergava una andana ben ventilada per a emmagatzematge i assecat de productes hortícoles, amb dos nivells de buits. L'organització d'estades en planta baixa era la típica d'aquestes riques cases camperoles, on a la primera crugia dues estances es situaven a banda i banda del vestíbul en el qual un arc escarser facilitava el pas a la segona crugia, possiblement un espai més diàfan en origen, que incloïa llar de foc al costat dret i escala d'accés a la planta alta en el costat contrari.

La planta alta estava en origen configurada per un gran espai, amb un doble sistema de buits simètrics a cada façana, anterior i posterior, més obertures laterals en cada crugia.

Després de la casa, dins de la trilogia "casa-pati-paller", la clàssica estructura del món rural europeu, trobàvem el pati quadrangular tancat de l'exterior per una tàpia en un dels seus costats, i definit en els seus altres costats per porxadas construïdes a una aigua, una d'elles possiblement coetània amb la casa i una altra relativament més moderna.


La valoració hauria de ser la d'un bé de rellevància local, o millor dit hauria d'haver estat, però mai hi va haver opció d'aprovar aquesta protecció. No sé com seria la protecció en el PGOU en vigor, però si la tenia, de poc li va servir. La llei en una societat civilitzada hauria d'estar complementada amb la voluntat de complir-se, el dol i les martingales legals són exactament el contrari al concepte positiu de llei natural; i de lleis hi ha potser en excés en la nostra Comunitat per a poder protegir aquest patrimoni, el que falta és voluntat i sensibilitat.

Conservarem de l'alqueria del Forn de la Sola seua imatge en els llibres i la seua planta s'utilitzarà per conèixer allò que ens han robat; l' espai, la matèria, les fàbriques de maó, els seus amplis junts horitzontals ... tot això quedarà en l'oblit. Gràcies, en qualsevol cas a aquesta arquitectura, a qui la va construir, per estar amb nosaltres 300 anys. No mereixia aquest final.





Situada en el Camí del Molí de la Fonteta -me duele hablar en pasado- era un excelente ejemplo de estas alquerías clasicistas de finales del s. XVII o inicios del XVIII, bien construidas, canónicas en su composición. La formaban un cuerpo principal, la casa, mas un patio posterior y dos porxadas perpendiculares entre si que cerraban parte del patio, una tapia lindaba con el camino posterior.
El edificio principal, de fachada potente y bien construida, lo definían tres niveles de huecos en una estructura simétrica construida por dos crujías y dos plantas en altura, donde la vivienda original ocupaba la planta baja y la superior albergaba una andana bien ventilada para almacenamiento y secado de productos hortícolas, con dos niveles de huecos. La organización de estancias en planta baja era la típica de estas ricas casas campesinas, donde en la primera crujía dos estancias se situaban a ambos lados del vestíbulo en el que un arco escarzado facilitaba el paso a la segunda crujía, posiblemente un espacio mas diáfano en origen, que incluía chimenea en el lado derecho y escalera de acceso a la planta alta en el lado contrario.

La planta alta estaba en origen configurada por un gran espacio, con un doble sistema de huecos simétricos en cada fachada, anterior y posterior, mas aberturas laterales en cada crujía.

Tras la casa, dentro de la trilogía “casa-patio-pajar”, la clásica estructura del mundo rural europeo, encontrábamos el patio cuadrangular cerrado del exterior por una tapia en uno de sus lados, y definido en sus otros lados por porxadas construidas a un agua, una de ellas posiblemente coetánea con la casa y otra relativamente mas moderna.

Su valoración debiera ser la de un Bien de Relevancia Local, o más bien debiera haber sido, pero nunca hubo opción de aprobarse dicha protección. No sé cual sería la protección en el PGOU en vigor, pero si la tenia, de poco le sirvió. La ley en una sociedad civilizada debiera estar complementada con la voluntad de cumplirse, el dolo y las triquiñuelas leguleyas son exactamente lo contrario al concepto positivo de ley natural; y leyes hay quizás en exceso en nuestra Comunidad para poder proteger este patrimonio, lo que falta es voluntad y sensibilidad.


Conservaremos de la alquería del Forn de la Sola su imagen en los libros y su planta se utilizará para conocer aquello que nos han robado; sus espacios, su materia, sus fábricas de ladrillo, sus amplios tendeles… todo eso quedará en el olvido. Gracias, en cualquier caso a la arquitectura, a quien la construyó, por estar con nosotros 300 años. No se merecía este final.




lunes, 13 de abril de 2015

L’Alquería del Brosquil en València, por Miguel del Rey

(cast)La alquería del Brosquíl es un buen ejemplo de la gran casa rural que coloniza los territorios ya próximos a la Albufera y sus aterramientos históricos de esta parte del Término de Valencia. El conjunto lo constituyen la Casa, el Patio y las construcciones anexas de uso económico. La casa responde al esquema de casa de dos crujías con un planta baja de vivienda y una gran andana o cambra de gran altura, de tres niveles de huecos para facilitar las funciones de secadero. Viene reflejada en el Mapa de la Particular Contribución de Valencia que incluye Cavanilles en 1797.

 LA ALQUERÍA COMO PAISAJE 

Sobre el paisaje llano de esta parte del Oliveral, densamente construido por pequeñas granjas agrarias, distinguimos por su volumen y compacidad el conjunto de las casas entorno a la Alquería del Brosquíl. Los árboles junto a la casa, las copas de los eucaliptus, de los chopos, etc, refuerzan la imagen en la planicie.

 

La compacidad de los distintos volúmenes que forman la granja es la característica que marca el paisaje. La existencia de unos campos anexos a los muros, lisos, trabajados, con sus geometrías algo caprichosas en este caso, sobre las cuales se insertan las estrictas geometrías de la arquitectura de las casas. Volúmenes rectangulares con cubiertas de grandes dimensiones, de planos muy estrictos, parduzcos por el liquen que nace sobre las antiguas tejas curvas de arcilla pajiza. Tapias de patios y cercados, resueltas con muros lisos, de ladrillo desnudo o unificado por una lechada de mortero de cal que unifica y tonifica el lienzo, construido éste con llagas enrasadas de mortero de cal.

En el conjunto de edificios que encontramos distinguimos, además de la alquería del Brosquíl, con su cuerpo principal y el patio con sus porxadas, la casa del Llarc situada enfrente, con una serie de cuerpos anexos, mas una serie de cuerpos adosados a la alquería del Brosquíl, y que en la actualidad forman parte de propiedades distintas. Frente a la alquería encontramos un horno de leña semicircular, hoy derruido, rodeado de restos de arbolado, no configurado como jardín, pero de una envergadura importante por los dimensiones de los elementos, allí, encontramos: higueras, palmeras, eucaliptus, chopos, olivos y caña común.

LA ARQUITECTURA DE LA ALQUERÍA 

El cuerpo dominante de la alquería del Brosquíl, se configura como una pieza de 18, 20 mts. de longitud de fachada por 11,76 mts. de profundidad construida, formada por dos crujías de luces próximas a los cinco metros, estructuradas por muros paralelos a la fachada. Se define con dos plantas: una baja, a ras del suelo, donde se sitúa la vivienda. Otra superior, la cambra, donde se encuentra una andana de dimensiones espectaculares, de gran altura, con tres niveles de ventanas para ventilación del gran espacio de uso económico que allí se desarrolla.

Un patio posterior de gran dimensión, con una profundidad de 26 mts. hasta la línea de cuerpos construidos del fondo, donde encontramos, igual que en uno de los laterales porxadas de uso económico, adosadas a los muros de cerramiento.

 

(val) L'alqueria del Brosquil és un bon exemple de la gran casa rural que colonitza els territoris ja propers a l'Albufera i els seus aterraments històrics d'aquesta part del terme de València. El conjunt el constitueixen la Casa, el Pati i les construccions annexes d'ús econòmic. La casa respon a l'esquema de casa de dues crugies amb un planta baixa d'habitatge i una gran andana o cambra de gran alçada, de tres nivells de buits per facilitar les funcions d'assecador. Ve reflectida en el Mapa de la Particular Contribució de València que inclou Cavanilles en 1797.

 L'ALQUERIA COM PAISATGE 

Sobre el paisatge pla d'aquesta part del Oliveral, densament construït per petites granges agràries, distingim pel seu volum i compacitat el conjunt de les cases al voltant de l'Alqueria del Brosquil. Els arbres costat de la casa, les copes dels eucaliptus, dels pollancres, etc., reforcen la imatge a la plana.

 

La compacitat dels diferents volums que formen la granja és la característica que marca el paisatge. L'existència d'uns camps annexos als murs, llisos, treballats, amb les seves geometries alguna cosa capritxoses en aquest cas, sobre les quals s'insereixen les estrictes geometries de l'arquitectura de les cases. Volums rectangulars amb cobertes de grans dimensions, de plànols molt estrictes, marronosos pel liquen que neix sobre les antigues teules corbes d'argila pallosa. Tàpies de patis i tancats, resoltes amb murs llisos, de maó nu o unificat per una beurada de morter de calç que unifica i tonifica el llenç, construït aquest amb nafres enrasades de morter de calç.

En el conjunt d'edificis que trobem distingim, a més de l'alqueria del Brosquil, amb el seu cos principal i el pati amb els seus porxadas, la casa del llarc situada davant, amb una sèrie de cossos annexos, més una sèrie de cossos adossats a l'alqueria del Brosquil, i que en l'actualitat formen part de propietats diferents. Davant l'alqueria trobem un forn de llenya semicircular, avui derruït, envoltat de restes d'arbrat, no configurat com jardí, però d'una envergadura important pels dimensions dels elements, allà, trobem: figueres, palmeres, eucaliptus, chops, oliveres i canya comú.

 

L'ARQUITECTURA DE L'ALQUERIA 

El cos dominant de l'alqueria del Brosquil, es configura com una peça de 18, 20 mts. de longitud de façana per 11,76 mts. de profunditat construïda, formada per dues crugies de llums properes als cinc metres, estructurades per murs paral·lels a la façana. Es defineix amb dues plantes: una baixa, arran de terra, on se situa l'habitatge. Una altra superior, la cambra, on hi ha una andana de dimensions espectaculars, de gran alçada, amb tres nivells de finestres per ventilació del gran espai d'ús econòmic que s'hi desenvolupa.

Un pati posterior de gran dimensió, amb una profunditat de 26 m. fins a la línia de cossos construïts del fons, on trobem, igual que en un dels laterals porxadas d'ús econòmic, adossades als murs de tancament.