PORTAL NOU. Carrer Fondo. Parte alta del
centro histórico de Altea 1743- Restauración, Miguel del Rey, Arq.
2013
*Publicado en el libro “Paseando por las alteas”
Valencia 2016- M del Rey
El Portal Nou Restaurado. Parte interior de la muralla. 2013. Foto MdR
(Cast) El Portal Nou se abrió sobre el lienzo de la muralla de
Levante de la fortaleza de Altea en el año 1743 para facilitar el acceso desde
el populoso arrabal del Mar, una zona densamente poblada de pescadores y
marineros que a través de empinadas cuestas accedían a la villa fortificada. Se
abrió unos pocos años después del levantamiento del plano de Francisco Ricaud
(1740), pues en él no consta. Se trataba de una puerta de trazas clasicistas,
con un arco de amplias dovelas sobre un lienzo revestido de piedra de las
canteras de Les Rotes o Bellaguarda, dispuesto en piezas de buena dimensión y
junta horizontal; piezas de las que quedan restos, como podemos ver en la
imagen última de este capítulo. La anchura del lienzo sobre el que se construyó
la puerta no sobrepasaba en exceso al propio arco, como podemos ver por los
restos existentes sobre el muro. La sección de la muralla se abocinaba y se
acababa en sillería, cubriendo el vano con bóveda, sobresaliendo de este
sistema las jambas de la puerta en la parte externa de la muralla. El vano
posterior que daba paso a la calle Honda, tras pasar el edificio superior, se
resolvía con un arco carpanel. Una pequeña dilatación del viario permitía el
giro de carruajes
Tras el derribo del castillo y del baluarte de la Casa del
Comú, a mediados del siglo XIX, ya obsoleta la muralla, se abrieron huecos
sobre ella desde las casas, expoliando sillares y fábricas de los baluartes y
de la propia puerta, arrasando su arquitectura y borrando prácticamente las
huellas de esta elegante puerta. En su
lugar se construyó un arco abovedado sin pretensiones y de mala factura,
permitiendo la apertura de vanos de la planta superior sobre las propias dovelas
de puerta, como podemos ver en la imagen de 1894 que acompaña al texto. La
puerta tuvo hasta 2013 una mala vejez con muros y acabados de poca calidad que
ocultaban los restos de la sillería que allí se encontraban. Se había perdido
completamente la memoria gráfica de este portal y de su arquitectura, no
encontrándose documento alguno que lo describiera, quedando tan solo restos de
las trazas, de las fábricas y de la materia que la construían. Una dudosa
reconstrucción del edificio que ocupa este espacio de la muralla no ayudó en
absoluto a una puesta en valor, todo lo contrario, destruyó parte de los muros
de sillería e invadió con una ventana y un voladizo -hoy eliminado- parte del
espacio de la arquitectura original de la puerta.
Vista del Portal Nou sobre 1960 en estado de absoluto abandono, foto de Lisard Arlandis. Vistas de Altea, serie 3ª. ed Aitana. Colección MdR
A partir de los restos, de las huellas, de los sillares
encontrados, se ha conseguido conocer como era y restaurar gran parte del
portal, conduciéndolo a su forma original y recuperando casi completamente los
muros interiores del portal que enmarcan el espesor de la muralla, además de
los quicios de esta puerta de la muralla, recuperando incluso en la sillería el
espacio faltante donde se alojaría la antigua pieza de ensamblaje del quicio
con la puerta; en su lugar se ha colocado una madera atendiendo a las
dimensiones originales del gozne de la puerta. La reintegración parcial del
arco dieciochesco se ha dispuesto con la construcción de tres dovelas de piedra
arenisca similar a las originales, de iguales dimensiones, que marcan el
arranque del arco y llegan hasta el trasdós del arco original. A partir de
ellas el arco se construye con la dimensión adecuada pero con unas nuevas
dovelas más pequeñas que las originales que permiten pasar el arco bajo el vano
de la ventana existente. Estas piedras son distintas, de caliza gris pardo proveniente
de una antigua cantera de la sierra de Bèrnia. Todo ello nos permite una imagen
clara de cómo fue en origen, de cuáles fueron sus dimensiones y de qué
inclinación tenía el talud del cuerpo inferior de la muralla renacentista.
Planos del Proyecto de Restauración, planos del autor. MdR
Respecto al muro posterior que abre fachada a la calle
Honda, se han encontrado los sillares que marcaban el ancho del paso del
antiguo arco existente; sillares de piedra arenisca unos y caliza otros. Sobre
ellos existía, en el momento de la restauración, una fábrica de obra incierta
degollada a unos 40 cm por encima del arco al construir la estructura de la
casa que se levantó sobre el portal hace unos 10 años, quedando suelto este
fragmento de muro que incluía el arco carpanel, el cual se ha reconstruido,
manteniendo la forma y la memoria histórica en este espacio.
Portal Nou, apertura al carrer Fondo, 2013. Foto MdR
La oba fue realizada entre julio y agosto de 2013 por la
empresa de José Ripoll bajo la dirección del arquitecto que suscribe el libro,
la atención del arqueólogo Jaume Martínez, a instancias del Ayuntamiento de
Altea y ajustándose a mínimos presupuestarios que marcan necesariamente la obra
de restauración.
El Portal Nou. Vista nocturna. Foto MdR
(Val) LA RESTAURACIÓ DEL PORTAL NOU D'ALTEA. Miguel del Rey Aynat
Al llarg dels mesos de juliol i agost de 2013 es van
realitzar per part de l'Ajuntament d'Altea les obres de recuperació i
restauració realitzades per l'Empresa de José Ripoll baix la direcció de
l'arquitecte Miguel del Rey, amb la supervisió arqueològica de D. Jaume
Martínez.
Vista del frontis del arco del portal con tres sillares repuestos similares a la huella de los existentes, más los restos de las fábricas de sillería existentes. El resto del arco es de nueva traza conservando las dimensiones pero distinguiéndose de los sillares de origen. El arco posterior es un carpanel similar al original de 1743. Foto MdR
Les obres es van centrar en la recuperació de les restes
originals de la porta oberta a 1743 sobre la muralla de Llevant per facilitar
la connexió de la Vila amb el populós raval de Sant Pere o de Peixcadors. Es va
observar l'existència de carreus sota la porta que ha estat configurant el
portal des de mitjans del segle XIX, possiblement des de la desaparició de la
muralla i la desaparició de la major part del cadirat que construïa la porta,
restes de la qual es poden veure en alguns edificis propers al lloc o als murs
dels aterrassaments de la glorieta propera. De la mateixa manera es va observar
en la part esquerra de la porta l'empremta dels carreus i de les dovelles
desapareguts, definint un fragment de l'extradós de l'arc original de la porta
del segle XVIII, la qual cosa ens va donar un suport excepcional per poder
conèixer les dimensions i la forma d'aquestes peces que construïen una porta
neoclàssica.
Amb aquestes dades es va abordar la restauració del Portal,
l'eliminació de la configuració que
ocultava les restes originals i es va eliminar algun element que envaïa
l'escena de la porta, el qual encara no permet la completa percepció de l'arc,
es tracta de la balconada superior, obert a mitjan segle XIX com a finestra enrasada
a façana i que després d'una desafortunada intervenció sobre aquest edifici va
construir un voladís que no permetia restauració alguna.
Les fàbriques originals van patir molt en aquests cent cinquanta anys, a més de
l'espoli del cadirat, es van enfrontar a la construcció d'un nou arc que
resolgués la capacitat portant de l'arc desaparegut, per la qual cosa es va
construir un arc de profunditat capaç de suportar el ample del mur de la
muralla en pedra calcària de Les Quintanes conformat per diverses rosques
d'estretes dovelles, biax el qual van
quedar ocults els carreus originals que conformaven els murs inters originals
del Portal i que ara hem recuperat. L'estructura de formigó de la casa que
sobre ell hi es va construir de nou sense atendre a les restes de carreus
existents.
Sobre la intervenció cal assenyalar que es va reconstruir de
l'arc posterior que obri al Carrer Fondo, per a això s'han realitzar unes cates
on en què es van trobar els carreus que marcaven l'ample del pas de l'antic
arc; carreus de pedra sorrenca uns i de calcària altres, havent-se deixat al
seu lloc aquests carreus per marcar la dimensió original de l'obertura. Donada
la mala factura de l'arc i la seua inestabilitat estructural, i no és un
element protegit en si, es va determinar la demolició, havent-se construït una
rèplica exacta del mateix de manera que es va garantir l'estabilitat de l'obra,
en ser un pas molt transitat, mantenint la forma i la memòria històrica en
aquest espai.
A l'entorn de l'arc del Portal Nou es va eliminar la volada
en formigó del balcó superior que a més d'afectar a la percepció del Portal,
impossibilitava la construcció de l'arc amb les dimensions de les dovelles
originals, ni de cap mesura. Després d'aquesta operació es van picar i sanejar
els murs immediats a l'arc, deixant vistes les petjades dels carreus originals,
així com la presència dels nous pilars de formigó de la nova estructura de la
casa superior.
La reintegració volumètrica parcial de l'arc del segle
divuit s'ha disposat amb la construcció de tres dovelles de marès similar a les
originals, d'iguals dimensions, que marquen l'arrencada de l'arc i acaben sobre
el trasdós de l'arc original. A partir d'elles l'arc es construeix amb
l'amplada adequada però amb unes noves dovelles que permeten passar baix la finestra existent. Aquestes pedres
són diferents, són calcària de color gris bru provinent d'una antiga pedrera de
la serra de Bèrnia.
Els murs sobre els quals s‘alça l'arc mantenen el tarús
original, igual que el mateix arc, el de
la muralla renaixentista. Aquests s'han construït amb maçoneria calcària a
partir de les pedres sobrants de l'antic arc; lluin-se amb un morter bastard de
calç, limitant la intervenció per un enfonsat de 15 mm que emmarca l'àmbit
d'intervenció. A l'interior de l'arc s'ha disposat a la part superior una volta
reglada que configura la part superior del portal.
S'ha practicat una neteja de paraments de pedra; neteja
manual amb raspall i esponja, sanejat de carreus, picat de morters i la seua
substitució per morters bastards de calç i ciment amb sorres de riu que li
donen color. Tot això mitjançant raspall suau o, si s'escau la projecció en
sec, amb equip de raig de silicat d'alumini granulat (sense sílice lliure ia
baixa pressió (0.2 - 1.5 bar) i amb un angle de 45º o inferior, per a posterior
reintegració volumètrica amb morters petris específics de restauració tipus
PARROT o similar, d'alta resistència i similar acabat a la pedra existent en
l'actualitat, per a més tard sanejar i rejuntar les seues juntes amb morter de
calç lleugerament acolorit amb pigments o terres naturals, i tonificant les
pedres que es han reposat en els espais que falten.
