Paisatges Perduts. Els Riuraus alteans*
El riurau va estar molt ben representat a la Altea rural, tant que va arribar a deixar el seu nom a aquest espai filtrant previ que tenim a la casa agraria alteana, de manera que un cop abandonades les seues funcions agràries, aquest espai ambigu del que disposen les cases rurals pasa a cridarse, en Altea, genèricament "riurau".
Els
riuraus exempts i els xicotets riuraus adossats a les cases, frontals o
laterals a la seua façana principal, també han estat tradicionalment abundants
a les petites cases agràries, però des del moment en què es va abandonar la
producció de pansa han anat abandonant i transformant-se, de manera que en
aquest moment queden comptats exemples, com el Riurau de Martínez a la Pila, una estructura de murs de maçoneria amb arcs rebaixats, o el Riurau del Tío Amadeo
al Cascall, amb els seus pòrtics envoltant la casa amb arcs allindats.
D'entre
els riuraus vinculats al llenguatge clàssic d'aquests
edificis podem ressenyar dues arquitectures absents, dos riuraus especialment
atractius i tots dos situats a la partida de Cap Blanc. Un riurau dues crugies,
a dos aigües, amb arcs en sengles façanes ( que poden veure més avall) i una casa porticada amb les
obertures de llinda. Tots dos, dues joies de particular interès en la nostra
perduda arquitectura rural, transformats irremissiblement en altres
arquitectures sense saber valorar el que tenien.
El
riurau va tenir a Altea solucions que podem entendre paradigmàtiques dins de
l'arquitectura valenciana, en particular quan el trobem vinculat a les cases
porticades, aquestes cases que inclouen dins del seu propi volum al porticat
del riurau; ja que a Altea tenim els millors exemples d'aquestes cases de tot el territori valencià, com
podem veure en les masies de Calces o del Mandem.
Trobem
en el camp alteà el que podríem anomenar protoriuraus, estructures arcaiques
per a suport a la transformació de la pansa que encara no havien resolt el
llenguatge, més tard establert, d'aquests assecadors. Un d'ells li trobem a la
partida del Riquet als peus de Bèrnia, també podem veure un altre d'ells al
porxo que envolta la casa Rostoll a La Pila; pòrtics desiguals, llindats, sense un ritme clar.
Quan
parlem de la cultura del riurau, especial interès té la figura de Carmelina
Sanchez-Cutillas a l'hora de descriure aquests edificis alteans i l'ambient que
es creava al seu voltant, ja que en la seua obra "Matèria de
Bretanya", València 1976, dedica especialment un capítol "Els vells
riuraus", a aquests riuruas alteans. En ell ens diu:
"... el riu-rau era un cobert més Llarg que ample amb arcs com a els Claustres, i nosaltres pensàvem que a els riu-raus tenint el nom joginós i a els feiem servir per a jugar."
Els convido a vostés a que rellegeixin la seua obra.
"... el riu-rau era un cobert més Llarg que ample amb arcs com a els Claustres, i nosaltres pensàvem que a els riu-raus tenint el nom joginós i a els feiem servir per a jugar."
Els convido a vostés a que rellegeixin la seua obra.
- Imatge superior, casa porticada amb un riurau amb llindes a Cap Blanc.
- Antic riurau exempt dels anomenats catedralicis, de dues crugies, a Cap Blanc
- Anticriurau dels Carreta
* Publicat al llibre "Passejant per les altees" Val, 2016
Paisajes
Perdidos. Los Riuraus Alteanos.
Altea,
como todos los pueblos del Valle del Guadalest y desde aquí hacia el norte,
toda la Marina y los valles del Serpis y el Vernissa, incluso la Ribera Alta y la parte de secano de l`Horta de València, incluyeron estos
secaderos de uva pasa de moscatel desde mediados del siglo XVIII y
particularmente a lo largo del siglo XIX. El riurau, ese porticado adosado o
yuxtapuesto la casa, o bien exento en el campo, albergaba las funciones de
apoyo al proceso de secado de la uva pasa, una labor importantísima en la
economía agraria de estas tierras hasta la incorporación al mercado de las
pasas turcas y la ruina que representó la filoxera en 1910.
El riurau estuvo muy bien representado en la Altea rural y de ellos quedan escasos pero bellísimos ejemplos; tanto que llego a dejar su nombre a ese espacio filtrante previo a la casa, de manera que una vez abandonadas sus funciones agrarias, ese espacio ambiguo del que disponen las casas rurales alteanas pasó a llamarse genéricamente “riurau”.
El riurau estuvo muy bien representado en la Altea rural y de ellos quedan escasos pero bellísimos ejemplos; tanto que llego a dejar su nombre a ese espacio filtrante previo a la casa, de manera que una vez abandonadas sus funciones agrarias, ese espacio ambiguo del que disponen las casas rurales alteanas pasó a llamarse genéricamente “riurau”.
Los
riuraus exentos y los pequeños riuraus adosados a las casas, frontales o
laterales a su fachada principal, también han sido tradicionalmente abundantes
en las pequeñas casas agrarias, pero desde el momento en que se abandonó la
producción de uva pasa han ido abandonándose y transformándose, de manera que
en este momento quedan contados ejemplos, como el Riurau de Martínez en la
Pila, una estrctura de muros de mampostería con arcos rebajados, o el Riurau
del Tío Amadeo en el Cascall, con sus
pórticos rodeando la casa con arcos adintelados.
De
entre los riuraus vinculados al lenguaje
clásico de estos edificios podemos reseñar dos arquitecturas ausentes, dos
riuraus especialmente atractivos y ambos situados en la partida de Cap Blanc.
Un riurau dos crujías, a dos aguas, con arcos en sendas fachadas, y una casa
porticada con los vanos adintelados. Ambos, dos joyas de particular interés en
nuestra perdida arquitectura rural, transformados irremisiblemente en otras
arquitecturas sin saber valorar lo que tenían.
El
riurau tuvo en Altea soluciones que podemos entender paradigmáticas dentro de
la arquitectura valenciana, aquellas que lo incluyen dentro del propio volumen de la casa o la masía. Son las llamadas casas porticadas, de las cuales en Altea tenemos algunos de los mejores ejemplos de estas
casas, como podemos ver en el Mas de Calces o el del Mandem.
Encontramos
en el campo alteano lo que podríamos llamar protoriuraus,
estructuras arcaicas para apoyo a la transformación de la uva pasa que aún no
habían resuelto el lenguaje más tarde establecido de estos secaderos. Uno de
ellos le encontramos en la partida del Riquet a los pies de Bèrnia. Podemos ver otro en el porche que rodea la casa Rostoll en La Pila; porches de pórticos desiguales, adinteados, sin un ritmo claro.
Cuando
hablamos de la cultura del riurau, especial interés tiene la figura de
Carmelina Sanchez-Cutillas a la hora de describir estos edificios alteanos y el
ambiente que se creaba entorno a ellos, pues en su obra “Materia de Bretanya”,
València 1976, dedica a estas arquitecturas alteanas un
capítulo: “Els vells riuraus”. En él nos dice:
“... el riu-rau era un cobert més llarg que ample amb arcs com els claustres, i nosaltres pensàvem que els riu-raus tenien el nom joginós i els feiem servir per a jugar.” Les invito pues a que relean su obra.
“... el riu-rau era un cobert més llarg que ample amb arcs com els claustres, i nosaltres pensàvem que els riu-raus tenien el nom joginós i els feiem servir per a jugar.” Les invito pues a que relean su obra.
- Imagen superior casa
porticada con un riurau adintelado en Cap Blanc.
- Antiguo riurau exento de los llamados catedralicios, de dos crujías, en Cap Blanc
- Antiguo riurau dels Carreta.