Era una casa de gran dimensions, senyorial, sobretot la part reservada
als propietaris. Tenia capacitat per a dos famílies: la del mitjer, que
ocupa la part més humil; i la del propietari, que ho fa a la resta de la
casa.
La casa té dos parts clarament diferenciades: la part destinada a la vivenda, amb dos altures i una cambra superior; i el pati i la zona destinada a corral, amb el seu característic mur coronat amb merlets.
La casa té dos parts clarament diferenciades: la part destinada a la vivenda, amb dos altures i una cambra superior; i el pati i la zona destinada a corral, amb el seu característic mur coronat amb merlets.
La casa era habitada la
major part de l’any pel mitjer, persona al servei del propietari que duu
l’explotació de les terres de manera constant i regular, ocupant-se,
tanmateix, del seu manteniment. Els propietaris sols habitaven la
vivenda en períodes estivals i dades assenyalades.
A meitat del
segle XIX, la casa era propietat de la família Payá. En ella van estar
el Cardenal Payá, personatge molt relacionat amb el poble d’Onil, i el
seu nebot, José María Payá Alonso de Medina, els quals van saber
mantenir-la amb certa gràcia.
Hui en dia, hi ha zones de la casa que
es troben en situació de ruïna evident i altres que, a causa dels
canvis de propietaris, i últimament, l’alteració de les seues funcions
originals, han sigut rehabilitades prestant poca atenció a l’estètica
original de l’edificació.