Casa prismàtica, Elx. Laborde Gravat del S XIX.
Quan veiem les precioses cases cúbiques, les cases de
coberta plana del Baix Maestrat, les del Camí entre Peníscola i Benicarló, les
masies de Traiguera, les de les terres del Vinalopó, les del Camp d'Elx i algunes
altres d'aquestes arquitectures disperses pel camp valencià, unes cases
arrelades fortament amb la nostra cultura valenciana, i que veiem llanguir i
desaparèixer a poc a poc; cases que al món agrari ja van ser substituïdes per
altres tipus, altres arquitectures. En pensar en la seua desaparició em ve al
cap la idea de que la mediterraneïtat, poc a poc, com aquestes cases, va
transformantse, potser perdent el seu caràcter, fent-se més una imatge
estereotipada d'alguna cosa que es diu és la "mediterraneïtat" i que
prové dels mass media o de les agències de viatges. Ha estat una pèrdua
veritablement a destacar, ja que cada vegada és més difícil trobar algun dels
seus exemples a les nostres terres. Els dos grans nuclis on es conserven són
aquestes terres del Baix Maestrat i els terres del Vinalopó, on són
dificilíssimes de trobar.
La mediterraneïtat que exhalaven aquestes cases amb les
cobertes planes, aquest caràcter sobri, auster, d'alguna manera es confonia amb
les imatges prismàtiques d'una fingida modernitat, com la que van voler
veure-hi Sert i els seus amics del Moviment Modern a l'Eivissa dels anys 30. La
inspiració cubista estava molt pròxima a aquestes imatges, però crec que era
més una qüestió plàstica, una condició que no tenia res a veure amb l'origen
d'aquestes precioses arquitectures prismàtiques de la mediterrània valencià, dels
orígens del Mare Nostrum.
Cuando vemos las preciosas casas cúbicas, las casa de
cubierta plana del Baix Maestrat, las del Camino entre Peníscola y Benicarlo,
las masías deTraiguera, las de las tierras del Vinalopó, las del Camp d'Elx y
algunas otras de estas arquitecturas dispersas por el campo valenciano, unas
casas arraigadas fuertemente con las raíces de nuestra cultura valenciana;
casas que vemos languidecer y desaparecer poco a poco en el mundo agrario,
donde ya fueron sustituidas por otros tipos, otras arquitecturas. Al pensar en
su desaparición me viene a la mente la idea de que la mediterraneidad, poco a poco,
como estas casas, va transformándose, quizás perdiendo su carácter,
construyéndose a partir de una imagen estereotipada de algo que se dice es la
"mediterraneidad" y que proviene de los mass media o de las agencias de viajes. Ha sido una pérdida verdaderamente
a destacar, pues cada vez es más difícil encontrar alguno de sus ejemplos en
nuestras tierras. Los dos grandes núcleos donde se conservan son esas tierras
del Baix Maestrat y los tierras del Vinalopó, donde son dificilísimas de
encontrar.
La mediterraneidad que exhalaban estas casas con sus
cubiertas planas, ese carácter sóbrio, austero, de alguna manera se confundía
con las imágenes prismáticas de una fingida modernidad, como la que quisieron
ver en ellas Sert y sus amigos del Movimiento Moderno en la Ibiza de los años
30. La inspiración cubista estaba muy próxima a estas imágenes, pero creo que
era más una cuestión plástica, una condición que no tenía nada que ver con el
origen de estas preciosas arquitecturas prismaticas del mediterráneo valenciano,
de los orígenes del Mare Nostrum.
