El Mas del Rosari, és un conjunt d’arquitectura rural, nucli d'una gran heretat agrícola que supera les 6 ha de superfície. Se situa en l'àrea de secà del terme d'Albalat dels Sorells, localitzant-se en les proximitats del Camí de Vinalesa a Museros. No massa lluny d'aquí, a l'est de la finca, es troben espais d'horta tradicional beneficiats pel reg de la Sèquia de Moncada.
Actualment, el conjunt de la massa parcel·lària que envolta aquest edifici, està dedicat al cultiu de cítrics, tot i que en algunes parcel·les soltes, i després de l'arrencada dels tarongers, s'observa estàn dedicades al cultiu hortícola. El reg d'aquestes terres, s'efectua amb aigües elevades amb motobomba.
No resulta estrany, fixar la nostra vista en aquesta masia, ja que ens trobem davant d'un dels exemples més interessants i complexos de residència rural noucentista dins del secà d'aquesta zona, on hi ha un cert equilibri entre les seues funcions com a residència de descans i l'activitat pròpia com a explotació agraria.
Destaca de alguna manera, en aquesta construcció de principis del segle XX, certa asimetria compositiva en el conjunt arquitectònic. On, només seua façana principal, transpira un cert "academicisme" a l'hora de guardar un ordre en la disposició dels principals elements que recorren l'exterior de les diferents altures existents en el cos principal. Així, cal valorar aquesta façana, seua composició, els seus panells ceràmics, la balconada central, etc, la resta dels cossos presenten un desigual encaix, perceptible a través de les diferents cobertes i la no coincidència dels seus buits i diferents alçades. Resultant feina difícil una lectura sistemàtica de l'organització del seu espai intern.
Al costat del Mas del Rosari, també es troben altres edificacions auxiliars, sense ús actualment, que van haver d'estar dedicades a funcions de agràries, on s'inclou una gran bassa de reg.
El Mas del Rosari és una finca rústica, que com tantes altres d'aquesta comarca, fruit de la reiterada transformació d'importants àrees de secà en regadiu que es va registrar a l'horta de València al llarg del segle XIX i principis del segle XX.
La seua estructura, realment imponent, destaca ràpidament a l'horitzó, especialment, a través de la verticalitat de la seua elevada torre, un privilegiat mirador del paisatge dels voltants. Són de destacar els arbres que envolten la casa i es distingeixen fàcilment en el paisatge pla de l'horta.
El Mas del Rosari, es un conjunto arquitectónico que define el núcleo de una gran heredad agrícola —que supera las 6 ha de superficie—, que se ubica en el área de secano del término de Albalat dels Sorells, localizándose en las proximidades del Camino de Vinalesa a Museros. No muy lejos de aquí, al este de la finca, se encuentran espacios de huerta tradicional beneficiados por el riego de la Acequia de Moncada.
Actualmente, el conjunto de la masa parcelaria que rodea este edificio, está dedicado al cultivo de cítricos, aunque en algunas parcelas sueltas se observan dedicadas al cultivo hortícola. El riego de estas tierras, se efectúa con aguas elevadas con motobomba.
No resulta extraño, fijar nuestra vista en esta masía, pues nos encontramos ante uno de los ejemplos más interesantes y complejos de residencia rural novecentista dentro del secano de esta zona, donde existe un cierto equilibrio entre sus funciones como residencia de descanso y su actividad como explotación agraria
Quizás es posible, en esta construcción de principios del siglo XX, distinguir una cierta asimetría compositiva en parte del conjunto arquitectónico. Donde, solamente su fachada principal, transpira un cierto “academicismo” a la hora de guardar un orden en la disposición de los principales elementos que recorren el exterior de las distintas alturas existentes en el cuerpo principal. Así, hay que valorar esta fachada, su composición, sus paneles cerámicos, el balcón central, etc, el resto de los cuerpos presentan un desigual encaje, perceptible a través de las distintas cubiertas y la no coincidencia de sus huecos y diferentes alturas. Resultando tarea difícil una lectura sistemática de la organización de su espacio interno.
Junto al Mas del Rosari, también se encuentran otros edificaciones auxiliares, sin uso actualmente, que debieron estar dedicadas a funciones de agrarias, donde se incluye una gran balsa de riego.
El Mas del Rosari es una finca rústica, que como tantas otras de esta comarca, fruto de la reiterada transformación de importantes áreas de secano en regadío que se registró en l’horta de Valencia a lo largo del siglo XIX y principios del siglo XX.
Su estructura, realmente imponente, destaca rápidamente en el horizonte, especialmente, a través de la verticalidad de su elevada torre, un privilegiado mirador del paisaje colindante. Son de destacar los árboles que rodean la casa y se distinguen fácilmente en el paisaje llano de la huerta.
