Antonius Van der Winjgaerden dibuixant Xàtiva en 1563
És poc corrent veure al propi
dibuixant en el seu dibuix, una imatge que més tard, ja en ple barroc, ens
mostraria Velázquez en el seu celebèrrim quadre, i que encara més tard, i com a
paradigma del romanticisme, ens mostraria Caspar David Friedrich decididament
com a paradigma del paisatge, sempre vist pels ulls del viatger, aportant
aquesta càrrega de subjectivitat que sempre té el mateix concepte de paisatge.
Per això em sembla tan interessant aquest dibuix i aquest paisatge vist pels
ulls del dibuixant àulic del rei Felip II, que en el fons eren els ulls del seu
rei.
Es poco corriente ver al propio dibujante en su dibujo, una
imagen que más tarde, ya en pleno barroco, nos mostraría Velázquez en su
celebérrimo cuadro, y que aún más tarde, y como paradigma del romanticismo, nos
mostraría Caspar David Friedrich decididamente como paradigma del paisaje,
siempre visto por los ojos del viajero, aportando esa carga de subjetividad que
siempre tiene el propio concepto de paisaje. Por ello me parece tan interesante
este dibujo y este paisaje visto por los ojos del dibujante áulico del rey
Felipe II, que en el fondo eran los ojos de su rey.
