martes, 22 de octubre de 2013

In Memoriam de les Torres de l'Horta dÀlacant



La Torre de Boter al Cami de Benimagrell 

El cas de l'Horta d'Alacant, de la pèrdua del seu paisatge i del seu patrimoni, és difícilment assumible per qualsevol societat. Gràcies a llibres ben documentats, articles i reportatges com el de la pàgina www.plinthus.es i algunes altres, es podrà mantenir la memòria històrica d'una cultura i una societat, l'alacantina, que des de finals del S. XVIII i al llarg del S. XIX va tenir una esplendor sol comparable amb l'enfonsament econòmic, identitari i cultural que es respira pel sud valencià. Només un grup d'estudiosos i algun resistent solitari, han mantingut viu el pavelló de la decència social, aquest grup que permet seguir mantenint confiança en una societat que ha vist en molts casos complaguda, mirant-se la cartera i amarrada a una modernitat epidèrmica, el naufragi d'una manera viure, d'una cultura que des del classicisme acadèmic a l'eclecticisme romàntic va tenir una esplendor ressenyable.

El caso de la Huerta de Alicante, de la pérdida de su paisaje y de su patrimonio, es difícilmente asumible por cualquier sociedad. Gracias a libros, artículos y reportajes como el de la página www.plinthus.es, se podrá mantener la memoria histórica de una cultura y una sociedad, la alicantina, que desde finales del S.XVIII y a lo largo del S. XIX tuvo un esplendor solo comparable con el hundimiento económico, identitario y cultural que se respira por el sur valenciano. Solo un grupo de estudiosos y algún resistente solitario, han mantenido vivo el pabellón de la decencia social, ese grupo que permite seguir manteniendo confianza en una sociedad que ha visto en muchos casos complacida, mirando su cartera y amarrada a una modernidad epidérmica, el naufragio de una manera vivir, de una cultura que desde el clasicismo académico hasta el eclecticismo romántico tuvo un esplendor reseñable.